Al cavall bernat per la punsola-reniu(V+/A1e)6b+ 270m

El Quim i jo(el Roger) haviem quedat a Martorell per anar a resoldre una de les vies més emblemàtiques de montserrat, la Punsola-Reniu al Cavall Bernat(fotos trobades al ciberespai). Els 2 portavem mono d'escalada ja que el Quim no escalava desde feia 3 setmanes(això es molt per un escalador), i jo degut a una lesió tendinosa als 2 colzes portava 6 mesos encadenant potse un màxim de 200 m, i 2 mesos de repòs total. Ens voliem menjar la via!

Vam aparcar la super afragoneta al parking de Sta. Cecilia i després d'organitzar-nos tot el material partiem a les 11.45 carregats amb una corda de 10,2 mm i 60 m(suficient per encadenar 2 ràpels desde la cima de 20 i 30m; pero inscuficient potse si haguessim tingut d'havandonar la via), 16 cintes xpress i estreps. L'aproximació es fa pel GR de les arrels, i després s'enfila per un barranquet a buscar el peu de la via(en total uns 40 min).

Al peu de via hi ha una pintada assenyalant que es la via que busquem, i comencem a enfilar-nos per un llarg de III sense assegurar-nos. Ens plantem davall ja del primer llarg amb cert grau de compromís. Podem dir doncs que es aquí on realment comença la via. 6 llargs de IV(40 m)-IV+(40m)-V+(55m)-6b+(40m)-6b(25m)-6a(30m) en lliure, i tope V+ en artificial. Inicialment la cordada teniem intenció de resoldre la via en lliure o a base d'A0, o almenys ens ho creiem. Començo jo amb el primer.Pero en comensar a pujar ja el primer llarg hem vaig adonar que l'escalada a montserrat requereix pràctica a montserrat i que jo almenys no podria enllaçar en lliure els dos llargs xungos. De moment cap dels 2 mostravem la nostra opinió davant el fet que ens veiem incapaços d'encadenar-la en lliure, i anavem tirant llarg rere llarg sense presses pero sense pausa, pensant potser que ens adaptariem a la tècnica de l'escalada i podriem passar de les escaletes. Va ser al 4t llarg que el quim es va trobar amb l'obstacle temut!La paret del cavall es torna vertical i potse fins i tot t'expulsa cap enfora.Primer va voler tirar d'A0 pero ràpidament va beure que es cansava massa...i va optar per anar tirant xino xano amb les escaletes. Jo després al següent llarg també hem va passar el mateix. I sortint de l'últim llarg el Quim va repetir la mateixa acció(potse ja rallats per haver fracassat en l'intent de fer en lliure la via). Finalment podem abraçar la moreneta a les 16 h i deixar constància de la nostra escalada.

La baixada és fa rapelant per la via normal 20 m + 30 m, i desgrimpant uns passos de III fins al sender que ens portarà a baixar la canal del cavall bernat. Aquesta canal es bastant empinada, i està equipada amb cordes fixes per assegurar el descencs i evitar una caiguda que seria bastant prolongada. A nosaltres s'ens fa una mica més expo la baixada ja que el terreny està completament moll i patinem molt facilment. Finalment recuperem el gr que ens portarà al parking, tot parlant sobre la via i les futures vies i projectes que tenim!Arribem a la afragoneta a les 18h.

Valoració de la via: Conglomerat tipic de montserrat que requereix una tècnica especial per escalar-lo.Via completament equipada amb parabolts, amb 2 llargs bastant complicats pero molt ben protegits. La via(molt pero molt sobada per les múltiples ascensions) segueix una aresta, amb vistes sempre a la paret dels diables i a tota la Catalunya nord, i un cop dalt al cavall bernat a tota Catalunya. Escalada bastant repetitiva, del primer fins lúltim llarg, amb un pas de sostre(V+) que trenca la monotomia de la via, i el flanqueig de l'ultim llarg que t'exposa a una hipotètica caiguda bestial!

Potser pel fet de no haver-la resolt en lliure li poso un 6,5 a l'escalada, pero crec que algun dia li podré ficar un 8 si la pujo en lliure!

PD:Hi tornarem aviat per fer afotos, perque els matats que hi vam anar no vam pensar en portar camara, i realment l'ambient que es respira es digne d'un bon album fotogràfic.

By Roger