Ahir va ser un dia complert en el que es refereix a còrrer. Al matí tenia les proves físiques per obtar a una plaça d'auxiliar forestal a la reg.d'em. de les Terres de l'Ebre en concepte de la campanya forestal 2008. Molts coneguts i amics que ens vam retrobar, alguns nervis, molta indignació per la lamentable organització de cada any i molta espera(haurien d'escalonar l'arribada d'aspirants). En total doncs des de les 9.30h fins les 13 h per realitzar 3 proves que es poden fer en 30 min s'hi hi ha bona organització.La prova reina els 1000m, que jo vai solventar en 2 min 50 s. Un bon curtiment a ple sooool!
A la tarde havia quedat en Joan i Toni per anar a fer un entreno per Siurana, i com no tornar a còrrer!L'informe sobre la sortida que hem va trametre Joan el dia anterior va ser que seria un entreno relaxat, i es per això que hem vai adjuntar.
Des del cotxe observem els diferents sectors d'escalada(el pati, l'olla, primavera,...), amb les afragonetes aparcades a la cuneta de la carretera, abans d'arribar al punt de trobada.
Un cop a Siurana començem a còrrer des del càmping i fem el recorregut de la cursa de Siurana que el Toni està organitzant pel mes de juliol(llegir article anterior al mateix blog). Ràpidament agafem un sender de baixada molt ràpid i tècnic on els 2 figures ja hem treuen distància. A partir d'allí ja sóc concient que el pacte s'ha trencat i que aquells 2 javalinots volen fer un bon entreno! Jo ja difícilment puc conversar amb ells degut al ritme que fiquen. Creuem el riu Siurana i enfilem una pujada de molta continuïtat on jo les passo putíssimes i apreto molt les dents perquè no s'hem distàncïn massa. Una pixadeta! i a tornar-hi perquè aquells no s'han parat, en direcció al sector campi qui pugui.
Ara toca baixar en direcció al pantà de Siurana on el Toni com una cabreta va pegant saltets i baixant bastant al límit. Arribem al pantà i jo veient que sóc un lastre i que els hi estic axafant les sèries els hi demano que m'expliquin com arribar a Siurana. El Toni m'ho indica mentres anem corrent i ells 2 ràpidament s'hem distancien. Enfilo ara doncs, ja sol, el sender que empinant bastant hem portarà de nou al càmping de Siurana sense passar pel poble de Siurana( una llàstima perquè no hi he estat mai jo!) ja que jo agafo(intuïtivament) una direcció alternativa a la travessa que condueix a la Trona i Siurana, per on realment sí passarà la cursa.
La cursa serà un itinerari molt explosiu on les diferències entre els corredors es marcaran tant en les baixades tècniques com en les pujades continuades o de desnivell soptat, tant fent punteria entre pedra i pedra per no mullar-se els peus al travessar el riu com esprintant per l'asfalt al arribar a meta!. Molts fact
ors interessants per recomanar aquesta cursa a qualsevol persona.
En total 1h 25 min d'entrenament en sèries de pujada i baixada. I una vegada més sóc concient de la diferència que hi ha entre els mundantes i la èlit, fruït del entrenament i esforç d'aquests darrers. Un gustàs haver corregut per Siurana amb gran companyia.
Des del cotxe observem els diferents sectors d'escalada(el pati, l'olla, primavera,...), amb les afragonetes aparcades a la cuneta de la carretera, abans d'arribar al punt de trobada.
Un cop a Siurana començem a còrrer des del càmping i fem el recorregut de la cursa de Siurana que el Toni està organitzant pel mes de juliol(llegir article anterior al mateix blog). Ràpidament agafem un sender de baixada molt ràpid i tècnic on els 2 figures ja hem treuen distància. A partir d'allí ja sóc concient que el pacte s'ha trencat i que aquells 2 javalinots volen fer un bon entreno! Jo ja difícilment puc conversar amb ells degut al ritme que fiquen. Creuem el riu Siurana i enfilem una pujada de molta continuïtat on jo les passo putíssimes i apreto molt les dents perquè no s'hem distàncïn massa. Una pixadeta! i a tornar-hi perquè aquells no s'han parat, en direcció al sector campi qui pugui.
Ara toca baixar en direcció al pantà de Siurana on el Toni com una cabreta va pegant saltets i baixant bastant al límit. Arribem al pantà i jo veient que sóc un lastre i que els hi estic axafant les sèries els hi demano que m'expliquin com arribar a Siurana. El Toni m'ho indica mentres anem corrent i ells 2 ràpidament s'hem distancien. Enfilo ara doncs, ja sol, el sender que empinant bastant hem portarà de nou al càmping de Siurana sense passar pel poble de Siurana( una llàstima perquè no hi he estat mai jo!) ja que jo agafo(intuïtivament) una direcció alternativa a la travessa que condueix a la Trona i Siurana, per on realment sí passarà la cursa.
La cursa serà un itinerari molt explosiu on les diferències entre els corredors es marcaran tant en les baixades tècniques com en les pujades continuades o de desnivell soptat, tant fent punteria entre pedra i pedra per no mullar-se els peus al travessar el riu com esprintant per l'asfalt al arribar a meta!. Molts fact
ors interessants per recomanar aquesta cursa a qualsevol persona.En total 1h 25 min d'entrenament en sèries de pujada i baixada. I una vegada més sóc concient de la diferència que hi ha entre els mundantes i la èlit, fruït del entrenament i esforç d'aquests darrers. Un gustàs haver corregut per Siurana amb gran companyia.
Salut i cames! algunes fotos més
by Roger
2 comentaris:
Primer de tot, dit-te que la teva marca de 2 minuts 50 segons als 1000 metres és impressionanant. Ja et vec anant a buscar polos tot l'estiu per als senyors funcionaris.Felicitats forestalillo.
Per altra banda vull aclarir que la idea era fer el recorregut tranquils. Ha sigut lo Kavalí del Toni que a començat a fotre-li a sac.
El recorregut cada vegada m'agrada més, sobretot les parts tècniques.
Per acabar, dir-te que està clar que és qüestió de temps, el que aviat ens passaras davant. Aixó si, no t'ho posarem fàcil.
El curtiment continua...
Cobretti! Vaya curtida de dia paio! Molt wapa la crònica! Tota la raó, tot un matí per fer unes proves ràpides i bastant mal organitzades i a sobre sense avituallaments, cojoneees!
Enhorabona per ser el clar dominador del nostre grupillo en la prova del kmt... jo petadissim i es que sense entrenar no hi ha miracles! Ara toca esperar i particularment tenir mooolta sort, si es que opto a tenir-ne!!
salut ilercavons!
i que no pari el curtiment...
Publica un comentari a l'entrada