divendres, 14 de març de 2008

CANAL DE L’ÀLIGA, M.D./400M. SERRA DEL CADÍ



Comencem l’hivern i ja tenim ganes d’escalar corredors de neu i gel. Però malauradament portem una ratxa de 4 anys molt dolents de quantitat i qualitat de neu a la Serra del Cadí. Les nevades de la setmana passada ens obri expectatives de poder fer alguna cosa.
Marxem dimarts, 11 de març desprès de dinar un grup de 5; Josep Benaiges, Lluis Saladie, Kiko Martí, Quim Martínez i Joan Farnós.
Arribem al bucòlic poble d’Estana 1450 m. Al peu de la Serra del Cadí a l’hora de sopar. Entrem al bar restaurant on lo Lluis de cal Basté ens prepara un bon sopar. Lo Lluis, un mite vivent, ho és tot a Estana: Alcalde vitalici, restaurador, ramader, guia de muntanya, rescatador d’alpinistes, una ressenya amb potes, i sobretot una grandíssima persona. Ens deixem aconsellar per la seva sabia experiència. El pare de Jessed Hernández, natural de Estana també esta gaudint de l’ambient. Ens comenten que Kilian Jornet és de Montellà un poble veí. I és que el Cadí ha vist néixer i entrenar autèntics cracks de la Muntanya, lo Cadí és màgic.
Com que l’ocasió s’ho mereix portem una ampolla de vi del “Sotomontano” (somontano) de 3 litres i no la bevem tot sopant entre els 5, al acabar li escrivim una dedicatòria a l’ampolla buida i lo Lluis molt content la exposa a la vista damunt d’una biga del restaurant. Quina festa!! Desprès anem a dormir bastant alegrets al refugi-galliner d´Estana propietat del Lluis, és clar.
Ens llevem a les 5 am, amb un punt de ressaca, esmorzem, preparem material i organitzem l’estratègia: Quim, kiko, i Joan una cordada de tres a la canal de l’Àliga i Lluis i Josep a la canal Sabat.
Iniciem de nit l’aproximació tots junts fins a Prat de Cadí 1900 m. on ens separem i cada cordada va en busca del seu objectiu. Nosaltres trobem neu acceptable i arribem de seguida a l’entrada del corredor. Ens adonem que hi ha molt poca neu a la canal i a més la neu està poc transformada. Les condicions són desfavorables i difícils. Decidim atacar de totes formes. Pactem que el primer mur difícil el farà el Kiko. L’encadena ràpidament, un llarg bastant exposat i tècnic de V grau amb una sortida delicada de roca llisa. Continuem en busca del segon mur per pendents de 45 a 55º. Aquest ressalt és el pas clau de la canal, V+ segons les guies i V+/Ae tal com estaven les condicions. El Quim, l’ataca amb decisió i l’acaba superant a base de moviments durs i acrobàtics, sort tenim que hi ha bastants claus per assegurar. La canal segueix per pendents de 45 a 65º fins l’últim ressalt no tant difícil i més disfruton on hi ha fins i tot bon gel per clavar el piolet (mixte amb 4 grau en roca) que em toca a mi afronta’l. Continuem rodejant per la dreta un espoló de roca i pugem per pendents de 45 a 55º fins l’aresta cimera de III grau del Pic de Costa Cabirolera 2603 m. Vèrtex geodèsic. Gran panorama.
Mengem una mica i anem a l’oest en busca de la canal de Cristall i descendim per pendents mantingudes de 45º baixant per una neu que sembla “porespan” fins als genolls i fins i tot més amunt. Al mig trobem un ressalt delicat que baixem amb compte i continuem en aquestes condicions fins a Prat de Cadí. Ens traiem els grampons i els paraneus i retornem a Estana.
Malauradament la cordada Lluis-Josep ha de donar mitja volta per què pujar per les pendents de neu en aquest sector és pesadíssim.
Ens acomiadem de Lluis de cal basté i família i marxem a casa cansats i satisfets.
Total: aproximació+corredor+descens: 10 hores i 35 minuts amb 1250 metres de desnivell.

Canal de l'Àliga, V+65º400 m. Serra del Cadí

by joan

1 comentari:

roger ha dit...

De quina cullita era el vi??
Deixant les bromes,molt bona cronica i fotos interessantissimes. Espero participar en alguna escalada hivernal d'aquest tipus properament.
Salut!