Duathló d’Alta Muntanya de Catalunya (Vall de Núria)

Tot estava llest per la Duathló de Núria. Encara que molts cops a mitges, he practicat variades disciplines esportives però mai havia fet una duathló de muntanya. Això és nou per a mi però no em feia cap respecte, anant ben acompanyat amb en Benaiges i J. Farnòs. També el Xavi Desca, Toni Morlans i altres coneguts estaven allí. El dia abans vam anar a Ribes de Freser per poder respìrar del bon ambient que genera aquesta cursa, parlar amb la gent i preparar-nos per la prova. Cadascú dona els seus consells, i jo escolto més que no parlo. Tots em deien que m’havia de reservar, que la cosa anava per llarg i l’últim tram de còrrer és fa pesat. Els altres que si amb pals que si no, a la sortida poset ben al davant, etc... Finalment vaig meditar per a treure les pròpies conclusions. Jo estava allí per a disfrutar, encara que ja sé que al final sempre ho acabo donant tot. Les característiques d’aquesta prova a priori no eren molt favorables per a mi, doncs el running el tinc més que aparcat. Malgrat tot, les sensacions van ser bones. Em va sorprendre molt positivament la gran quantitat d’aficionats que et trobaves al llarg del recorregut i que ens donaven ànims. L’any que ve hi torno.

La prova ja la conèixeu: 11km de btt (Queralbs-Coll de Fontalba) + 14 km còrrer (Coll Fontalba-Puigmal-Núria- Coll Fontalba) + 11 km btt (Coll Fontalba-Queralbs), amb 1900m. de desnivell positiu. 700 participants. A nivell personal dir que la pujada en btt em va anar força bé, la pujada al Puigmal (2914m.) molt maca i vaig sentir-me còmode, baixant cap a Núria bé i l’últim tram a peu ja vaig patir bastant i em vaig buidar al màxim, llavors només quedava el descens en btt. En Benaiges va tenir males sensacions a l’inici del running i no va poder apretar tot el que hagués volgut, tot i això va baixar molt temps respecte l’any anterior. I del mestre que hem de dir? El J.Farnòs va fer un recital, baixant tres minuts i dos posicions de l’any anterior, i situant-se als llocs més alts d’aquesta cursa i d’aquesta especialitat. Enhorabona a tots!!
Les classificacions van ser les següents: J Farnòs 8è/1erVM (2:53:26), X. Descarrega 43è/5è sub-23 (3:14:20), J.Benaiges 117è/ 83è ABS (3:37:49) i Lluís Saladié 66è/ 48è ABS (3:24:40).

by Lluís

Walking on sunshine

Aclimatan a la Cordillera Blanca. Perú

S’apropa l’hivern i les boires meteorolòquiques, i és quan em venen dubtes personals i també se’m emboira el cap i no sé cap on anar. Com diu la cançó de Katrina 1985 l’únic que puc fer es caminar (o córrer) cap a la llum.
Suposo que us heu adonat que no penjo cròniques últimament, i és que desprès de dos anys noto que em repeteixo i no m’apeteix escriure cròniques públiques de les curses. De totes formes als companys que em preguntin no tinc cap inconvenient de compartir sensacions. Això no vol dir que no pengi alguna crònica de tant en tant i per descomptat continuaré penjant fotografies de les ilercurtides, així mateix utilitzaré el xat per quedar o opinar breument d’alguna cosa. El blog climb bike and run no és un blog personal, és un blog on compartim vivències uns quants apassionats de la muntanya per la qual cosa animo als altres ilercavons ha participar i penjar alguna crònica cada vegada que tingueu ganes de compartir alguna experiència.
Esportivament parlant aquest any he tingut una ratllada mental sense ganes de matxaca'm als entrenaments però amb ànsies a les curses. Estic content del nivell que he assolit amb btt però en canvi he fet més curses a peu, que pel poc que surto a córrer, una vegada a la setmana màxim dos en algun període, també puc estar satisfet. A partir d’ara intentaré marca’m objectius que m’agradin, exemple duatlons de muntanya , i la resta disfrutar sense ànsies de l’ambient excepcional que es respira i donar prioritat a l’alpinisme.
Salut a tothom.
by joan

3ª Cursa de muntanya de Falset

El dia de la diada de Catalunya l’11 de setembre els falsetans han organitzat per tercera vegada una cursa de muntanya ja consolidada i de gran participació, 435 atletes inscrits en un dia ideal de sol i temperatura.
Com cada any els corredors podien escollir entre un circuit de 10 km i un altre de 21 km que transcorrien per llocs emblemàtics del terme de Falset: Sant Cristòfol, Sant Gregori, Grau de les Torres, etc.
Felicitar a l’organització i a tots els voluntaris que han fet possible aquesta festa de corredors de muntanyes.
Participació ilercavona: JB 32è classificat 2h8’47’’ i JF 13è class/3erVet 1h53’59’’. També han vingut a animar els climbikeruners: Lluís, Kim i Rut.
Info
By Joan

XM-Duathlon series Vilallonga de Ter

sortida

Aquest diumenge dia 6 de setembre ha tingut lloc la segona duatló d'alta muntanya de les Salomon Duathlon series en un dia perfecte de sol i temperatura en una distància de 46 km (16btt+12run+18btt) i un desnivell positiu acumulat de 2200 m.Hi ha hagut una bona participació 194 inscrits, 132 acabats i 64 retirats. La sortida situada a la zona esportiva de Vilallonga de Ter 1060 m. a la comarca del Ripollès. S'ha donat puntualment a les 9 del matí per carretera asfaltada fins al poble de Tregurà de d'alt. A partir d'aquest punt t'enfilaves per un camí molt empinat i tècnic. Desprès entraves a una pista ampla que remuntava fins a la zona de transició situada al Castell de Moros 2127 m. Aquí començaves el tram run pujant per pendents herboses fins al Fontlletera 2575 m per baixar fins als 2000 m. d'altitud molt aprop del refugi de Coma de Vaca a la cara nord de la muntanya per remuntar seguidament fins al Pic Balandrau 2584 m. i tornar a descendir, ara en direcció a la transició de Castell dels Moros. L'últim segment btt tenia 2 parts diferenciades; una primera, plana amb alguna pujada que és feia dura i, una segona, molt tècnica, empinada i molt dura pels braços. Per mi, es tracta de la duatló més completa, dura i bonica del circuït. La cursa l'ha guanyat Didac Cuadros amb 2h56’02’’ seguit de Marc Pinsach i Jordi Palomares i en categoria femenina la Núria Picas 3h48’59’’
Dels climbikerunners hem participat lo Xavi Desca, bastant indispòs, ha arribat 84è 4h10’21’’ i Joan amb un temps de 3h13’59’’ (l’any passat lo mateix circuit 3h1040’’) 10è class/2Vet1
by Joan

Duextrem Amposta

powerade woman

Molt bon ambient a la 1ª Duatló de muntanya de llarga distància ciutat d’Amposta celebrada lo diumenge 30 d’agost. Els aproximadament 200 participants podien realitzar la cursa de muntanya de 21 km/1300 md+, la cursa BTT de 58 km/1200md+ o les dos proves amb una transició sense parada.
La cursa de muntanya amb inici al Polígon industrial Oriola ha transcorregut per paratges típics de la Serra del Montsià: Montsianell, Racó de Cederilles,... bàsicament per senda tècnica amb final al pavelló firal.
La cursa BTT amb inici al pavelló firal fent un circuit alrededor de la Serra del Montsià ha tingut una primera part rodadora sense gaire dificultats passant a prop de Freginals i una segona part amb sendes molt boniques i tècniques: Rajolar, Bandolers, La Gossera, GR de pla de Galls. Realment espectaculars. Alternant amb fortes pujades com la Gossera i sobretot el sender de la Font del Burgar, ascensió realitzada pràcticament a peu. Duríssima.
Pel que fa als ilercavons lo Jb i lo Jf hem fet la Duextrem (el nom fa honor a la realitat). Jb 10è 7h0’37’’, Jf 2on 5h50’32’’. Parcials BTT: Jb 47è 4h14’42’’, Jf 23è(1erVet) 3h39’50’’. Parcials Trail: Dídac 70è 2h45’56’’, Jb 69è 2h45’55’’, Jf 8è(3erVet) 2h10’42’’.
Felicitar a Montbike que han sabut mantindre el alt nivell organitzatiu del circuit de muntanya de les Terres de l’Ebre, i a més a més organitzar una cursa btt de llarga distància mantenint un alt nivell igualment. De bon segur que la Duextrem d’Amposta esdevindrà amb el temps una referència de les duatlons de llarga distància a Catalunya. Enhorabona a Montbike i a tots el voluntaris que ho haveu fet possible.
Per acabar vull agrair enormement a quatre participants de la marxa btt que m'han deixat la manxa (jo l’havia perdut). També a un altre que hem va ajudar a posar una càmera. I al Ximo que hem va DONAR la seva càmera perquè pogués acabar la Duatló a més d’ajuda’m a canviar-la. 3 punxades consequtives. Gràcies a tots de tot cor.


Classificacions i fotos
By Joan

Bivac al Mont perdut

Mont Perdut 3355 m és el massís calcari més alt d’Europa i forma part del Parc Nacional d’Ordesa i també és patrimoni de la humanitat segons l’UNESCO. Constituït per quatre valls d’extraordinària bellesa: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta al sur, i el circ de Gavarnie, impressionant circ glacial al nord.
Josep Gardeñes, Xavi Sahuqui i jo decidim fer un bivac al Mont Perdut per tal de provocar una lleugera hipòxia al cos de cara a afrontar el seu gran repte de la temporada: l’Ultratrail del Montblanch.
Sortim del Refugi de Pineta 1240m. seguint el GR11 per un sender que puja vertiginosament fins al Collado d’Añisclo 2440m. (1220 m de desnivell+ en poc més de 2 km, 45º d’inclinació...Brutal) Continuem pel GR11 per la faja de las Olas on es divisa un aeri i preciós panorama d’Añisclo fins a arribar a un trencament de la llarga muralla. És el moment de deixar lo GR per pujar per terreny descompost a la Punta de las Olas 3002m. Hi ha la possibilitat de trencar directament pel NE per terreny poc definit, alguna fita i guanyar temps d’ascensió. Des d’aquí, anem cap al nord per terreny suau passant per sota del Pico Añisclo (Soum de Ramound) i remuntar al Cuello del Monte Perdido 3172m. Com què la neu que hi ha al corredor no està en bones condicions ja que no portem les eines necessàries per progressar per la neu glaçada, primer pugem per la roca de l’esquerra i desprès una obligada bavaresa entre la roca i el gel (rimaia de 5cm.) molt perillosa uns 20 m. Superem el coll i un ressalt arribem a una explanada i per terreny suau arribem de nit al cim del Mont Perdut, 5h, 2140 m desnivell+. Preparem el bivac al mateix cim compartint una nit de milers d’estels amb una parella de Sant Cugat del Vallès que flipava quan al arribar en plena nit al cim cantàvem: Oeee, Oeee Oeoeee!! Es fa de dia i amenaça pluja per lo que ens afanyem per baixar fins al Refugi de Gòriz 2200m en 1h. Cauen quatre gotes mentre pugen desenes de pirineístes per la via normal. Fem un beure i partim pel GR11 cap al Collado superior de Góriz 2423m. i la Faja de las Olas on tanquem el cercle i descendim al Collado d’Añisclo i des d’aquí queda que no és poc llançar-nos cap al Refugio de Pineta. 3h15’, 600m de desnivell+
Finalment com és tradicional, bany criogènic, xampú, dinar i cap a casa amb la sensació de que hem fet un bon curtiment en alçada.
Fotos
By Joan

Eterna Passió

Avui hem matinat el Martori i jo(Roger) per nar a escalar la Eterna Passió a la Paret dels Corberans(cara sud-oest) al terme de Gandesa. La via la van obrir l'any 1993 tres joves escaladors en plena febró i motivació per l'escalada.
Els anys 90 i pocs era l'epoca d'or de l'escalada a Serra de Cavalls i Pàndols, gràcies en bona part a Roland Giné. Molts companys seus hi van participar, com lo mestre ilercavó (Joan Farnós), vivint experiencies úniques que per molta gent poden resultar "rares" i "absurdes", pero per ells de ben segur era la millor forma per donar de menjar a les seues ansioses ments(com diu lo Pere).
La via és veu de kilometres lluny, i de tan obvia que és fa goig mirar-la i us dic jo que encara més escalar-la.
Un primer llarg que s'enfila per la fissura amb algun pas on has d'apretar, pero amb la seguretat d'un bona autoprotecció que et permet la fissura(en un petit tram dubtosa per una llastra fea). Arriba un punt on la fissura evident perd la forma i la lògica et porta a flanquejar a la dreta, on ens trobem un spit per marcar i assegurar el flanqueig impressionant sobre una placa amb roca calcaria de calitat excepcional fins fer cap al balcó de la 1a R(dos spits).
D'allí ben comodes podem assegurar al 2n i contemplar la secció final com és escalada pel company, amb vistes a la cara sud-est de la Mola d'Irto, on s'enfila a la dreta d'una bauma una gran fissura que després d'escalar-la la vam batejar com la "Tobillo de Titani" en honor als ferros que du Miguel. Altres vies també ronden pel voltant, potser no tan obvies!
El 2n llarg aprofita la 2a fissura, compacta en tot el recorregut i amb un grau i dificultat continua fins que es surt també flanquejant a la dreta per continuar caminant uns metres endins fins un bloc on trobarem un spit per fer R i rapel·lar.
El ràpel es pot fraccionar (amb una corda de 60 es pot fer la via i rapelar) o bé baixar en un sol rapel si portem dos cordes (50 m aprox). Nosaltres hem tingut algun problema amb la corda i amb pedres que van a petar just a la R (comte!) i continuen disgegades paret avall(no tinc clar quina és la millor opió pel rapel).
Una via que t'excites en escalar-la, perquè la majoria dels escaladors si tinguessim l'oportunitat d'haver-la obert ho haguessim fet de la mateixa manera. Per mi aquestes son les millors vies!
Segurament si haguessim pogut creuar les vides amb aquests escaladors, ens haguessim entés a la perfecció.
Per mi tots sou uns exemples a seguir, i estigueu convençuts que en la vostra memòria (tant dels que esteu vius, com els que ja no hi són) nosaltres serem els guardians de les vostres vies i aventures, intentant mantenir la ètica forjada! Inclús a vegades m'emociono al escalar les vostres vies imaginant-me com ho feieu, suposo que així conec part de la vostra personalitat que m'inquieta descubrir-la. Visca l'escalada a Cavalls i Pàndols!
Tothom pot venir a escalar, però no tots sou benvinguts!

Algunes fotos

By Roger