XM-Duathlon series Vilallonga de Ter

sortida

Aquest diumenge dia 6 de setembre ha tingut lloc la segona duatló d'alta muntanya de les Salomon Duathlon series en un dia perfecte de sol i temperatura en una distància de 46 km (16btt+12run+18btt) i un desnivell positiu acumulat de 2200 m.Hi ha hagut una bona participació 194 inscrits, 132 acabats i 64 retirats. La sortida situada a la zona esportiva de Vilallonga de Ter 1060 m. a la comarca del Ripollès. S'ha donat puntualment a les 9 del matí per carretera asfaltada fins al poble de Tregurà de d'alt. A partir d'aquest punt t'enfilaves per un camí molt empinat i tècnic. Desprès entraves a una pista ampla que remuntava fins a la zona de transició situada al Castell de Moros 2127 m. Aquí començaves el tram run pujant per pendents herboses fins al Fontlletera 2575 m per baixar fins als 2000 m. d'altitud molt aprop del refugi de Coma de Vaca a la cara nord de la muntanya per remuntar seguidament fins al Pic Balandrau 2584 m. i tornar a descendir, ara en direcció a la transició de Castell dels Moros. L'últim segment btt tenia 2 parts diferenciades; una primera, plana amb alguna pujada que és feia dura i, una segona, molt tècnica, empinada i molt dura pels braços. Per mi, es tracta de la duatló més completa, dura i bonica del circuït. La cursa l'ha guanyat Didac Cuadros amb 2h56’02’’ seguit de Marc Pinsach i Jordi Palomares i en categoria femenina la Núria Picas 3h48’59’’
Dels climbikerunners hem participat lo Xavi Desca, bastant indispòs, ha arribat 84è 4h10’21’’ i Joan amb un temps de 3h13’59’’ (l’any passat lo mateix circuit 3h1040’’) 10è class/2Vet1
by Joan

Duextrem Amposta

powerade woman

Molt bon ambient a la 1ª Duatló de muntanya de llarga distància ciutat d’Amposta celebrada lo diumenge 30 d’agost. Els aproximadament 200 participants podien realitzar la cursa de muntanya de 21 km/1300 md+, la cursa BTT de 58 km/1200md+ o les dos proves amb una transició sense parada.
La cursa de muntanya amb inici al Polígon industrial Oriola ha transcorregut per paratges típics de la Serra del Montsià: Montsianell, Racó de Cederilles,... bàsicament per senda tècnica amb final al pavelló firal.
La cursa BTT amb inici al pavelló firal fent un circuit alrededor de la Serra del Montsià ha tingut una primera part rodadora sense gaire dificultats passant a prop de Freginals i una segona part amb sendes molt boniques i tècniques: Rajolar, Bandolers, La Gossera, GR de pla de Galls. Realment espectaculars. Alternant amb fortes pujades com la Gossera i sobretot el sender de la Font del Burgar, ascensió realitzada pràcticament a peu. Duríssima.
Pel que fa als ilercavons lo Jb i lo Jf hem fet la Duextrem (el nom fa honor a la realitat). Jb 10è 7h0’37’’, Jf 2on 5h50’32’’. Parcials BTT: Jb 47è 4h14’42’’, Jf 23è(1erVet) 3h39’50’’. Parcials Trail: Dídac 70è 2h45’56’’, Jb 69è 2h45’55’’, Jf 8è(3erVet) 2h10’42’’.
Felicitar a Montbike que han sabut mantindre el alt nivell organitzatiu del circuit de muntanya de les Terres de l’Ebre, i a més a més organitzar una cursa btt de llarga distància mantenint un alt nivell igualment. De bon segur que la Duextrem d’Amposta esdevindrà amb el temps una referència de les duatlons de llarga distància a Catalunya. Enhorabona a Montbike i a tots el voluntaris que ho haveu fet possible.
Per acabar vull agrair enormement a quatre participants de la marxa btt que m'han deixat la manxa (jo l’havia perdut). També a un altre que hem va ajudar a posar una càmera. I al Ximo que hem va DONAR la seva càmera perquè pogués acabar la Duatló a més d’ajuda’m a canviar-la. 3 punxades consequtives. Gràcies a tots de tot cor.


Classificacions i fotos
By Joan

Bivac al Mont perdut

Mont Perdut 3355 m és el massís calcari més alt d’Europa i forma part del Parc Nacional d’Ordesa i també és patrimoni de la humanitat segons l’UNESCO. Constituït per quatre valls d’extraordinària bellesa: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta al sur, i el circ de Gavarnie, impressionant circ glacial al nord.
Josep Gardeñes, Xavi Sahuqui i jo decidim fer un bivac al Mont Perdut per tal de provocar una lleugera hipòxia al cos de cara a afrontar el seu gran repte de la temporada: l’Ultratrail del Montblanch.
Sortim del Refugi de Pineta 1240m. seguint el GR11 per un sender que puja vertiginosament fins al Collado d’Añisclo 2440m. (1220 m de desnivell+ en poc més de 2 km, 45º d’inclinació...Brutal) Continuem pel GR11 per la faja de las Olas on es divisa un aeri i preciós panorama d’Añisclo fins a arribar a un trencament de la llarga muralla. És el moment de deixar lo GR per pujar per terreny descompost a la Punta de las Olas 3002m. Hi ha la possibilitat de trencar directament pel NE per terreny poc definit, alguna fita i guanyar temps d’ascensió. Des d’aquí, anem cap al nord per terreny suau passant per sota del Pico Añisclo (Soum de Ramound) i remuntar al Cuello del Monte Perdido 3172m. Com què la neu que hi ha al corredor no està en bones condicions ja que no portem les eines necessàries per progressar per la neu glaçada, primer pugem per la roca de l’esquerra i desprès una obligada bavaresa entre la roca i el gel (rimaia de 5cm.) molt perillosa uns 20 m. Superem el coll i un ressalt arribem a una explanada i per terreny suau arribem de nit al cim del Mont Perdut, 5h, 2140 m desnivell+. Preparem el bivac al mateix cim compartint una nit de milers d’estels amb una parella de Sant Cugat del Vallès que flipava quan al arribar en plena nit al cim cantàvem: Oeee, Oeee Oeoeee!! Es fa de dia i amenaça pluja per lo que ens afanyem per baixar fins al Refugi de Gòriz 2200m en 1h. Cauen quatre gotes mentre pugen desenes de pirineístes per la via normal. Fem un beure i partim pel GR11 cap al Collado superior de Góriz 2423m. i la Faja de las Olas on tanquem el cercle i descendim al Collado d’Añisclo i des d’aquí queda que no és poc llançar-nos cap al Refugio de Pineta. 3h15’, 600m de desnivell+
Finalment com és tradicional, bany criogènic, xampú, dinar i cap a casa amb la sensació de que hem fet un bon curtiment en alçada.
Fotos
By Joan

Eterna Passió

Avui hem matinat el Martori i jo(Roger) per nar a escalar la Eterna Passió a la Paret dels Corberans(cara sud-oest) al terme de Gandesa. La via la van obrir l'any 1993 tres joves escaladors en plena febró i motivació per l'escalada.
Els anys 90 i pocs era l'epoca d'or de l'escalada a Serra de Cavalls i Pàndols, gràcies en bona part a Roland Giné. Molts companys seus hi van participar, com lo mestre ilercavó (Joan Farnós), vivint experiencies úniques que per molta gent poden resultar "rares" i "absurdes", pero per ells de ben segur era la millor forma per donar de menjar a les seues ansioses ments(com diu lo Pere).
La via és veu de kilometres lluny, i de tan obvia que és fa goig mirar-la i us dic jo que encara més escalar-la.
Un primer llarg que s'enfila per la fissura amb algun pas on has d'apretar, pero amb la seguretat d'un bona autoprotecció que et permet la fissura(en un petit tram dubtosa per una llastra fea). Arriba un punt on la fissura evident perd la forma i la lògica et porta a flanquejar a la dreta, on ens trobem un spit per marcar i assegurar el flanqueig impressionant sobre una placa amb roca calcaria de calitat excepcional fins fer cap al balcó de la 1a R(dos spits).
D'allí ben comodes podem assegurar al 2n i contemplar la secció final com és escalada pel company, amb vistes a la cara sud-est de la Mola d'Irto, on s'enfila a la dreta d'una bauma una gran fissura que després d'escalar-la la vam batejar com la "Tobillo de Titani" en honor als ferros que du Miguel. Altres vies també ronden pel voltant, potser no tan obvies!
El 2n llarg aprofita la 2a fissura, compacta en tot el recorregut i amb un grau i dificultat continua fins que es surt també flanquejant a la dreta per continuar caminant uns metres endins fins un bloc on trobarem un spit per fer R i rapel·lar.
El ràpel es pot fraccionar (amb una corda de 60 es pot fer la via i rapelar) o bé baixar en un sol rapel si portem dos cordes (50 m aprox). Nosaltres hem tingut algun problema amb la corda i amb pedres que van a petar just a la R (comte!) i continuen disgegades paret avall(no tinc clar quina és la millor opió pel rapel).
Una via que t'excites en escalar-la, perquè la majoria dels escaladors si tinguessim l'oportunitat d'haver-la obert ho haguessim fet de la mateixa manera. Per mi aquestes son les millors vies!
Segurament si haguessim pogut creuar les vides amb aquests escaladors, ens haguessim entés a la perfecció.
Per mi tots sou uns exemples a seguir, i estigueu convençuts que en la vostra memòria (tant dels que esteu vius, com els que ja no hi són) nosaltres serem els guardians de les vostres vies i aventures, intentant mantenir la ètica forjada! Inclús a vegades m'emociono al escalar les vostres vies imaginant-me com ho feieu, suposo que així conec part de la vostra personalitat que m'inquieta descubrir-la. Visca l'escalada a Cavalls i Pàndols!
Tothom pot venir a escalar, però no tots sou benvinguts!

Algunes fotos

By Roger

Cresta Espadas-Posets

Cresta de Espadas des del Diente Royo (3.010m)

Una de les crestes més clàssiques del Pirineus, és la de Espadas que culmina al cim del Posets (3375m.) el segon pic més alt de la serralada. És per això, i per la poca dificultat que té, que és una de les més concorregudes per no dir la que més. És una cresta per a disfrutar sense patir gaire, té els seus trams aeris i algun pas aïllat de II o el famós pas a cavall o del funambulista. A part, si tens ganes de fer uns quants 3mils, et va de “perles” perquè en una jornada en pots encadenar fins a vuit. Va bé fer una aproximació al ben condicionat refugi d’Angel Orús (2100m. aprox. 1h.). I així ho vam fer amb el David O’callaghan amb qui encara no havia compartit cap ascensió pirenaica. Ell que creia que anava amb un bon guia, ràpidament se’n va desdir, quan a l’endemà quan ens voliem dirigir directament al Diente Royo vam tenir certes confusions i vam perdre gairebé una hora. Una recomanació per qui vulgui fer la cresta: el famós llibre del Capdevila fa la cresta des del Coll d’Eriste, però us estalviareu temps i dificultat si aneu directament al Diente Royo. Per fer això no heu de vorejar el Llac de Llardaneta sinó que s’ha de pujar per la seva dreta.
Un cop assolit el primer cim Diente Royo 3.010m-3h30m. es pot contemplar tota la bonica i llarga cresta fins al Posets. El segueixen el Pavots (3.124m), si et desplaces a la dreta la Tuca Forau de la Neu (3.079m), tornant a la cresta Las Espadas (3.332m), Tuca de Llardaneta(3.311m), Tuqueta Roya (3.273m) i el Posets (3.375m – 6h10m.) . De baixada per la Canal Fonda (ruta normal del Posets) s’arriba al Coll de la Diente de Llardana on vaig deixar la motxilla per fer l’últim 3mil de la jornada el Diente de Llardana (3.094m). Hi ha un tram que de baixada és delicat i s’ha d’anar "al loro!!". Del coll cap al refugi un altre cop.
Total fins al Refugi: 8h 45m. + 1h. fins al cotxe. Teniu les fotos al Picasa: http://picasaweb.google.es/LluisSaladie/CrestaEspadasPosets#

Total 3mils: 7+1 (repetició del Posets)

Lluís

Cresta del 15 gendarmes

Gendarme del Alba 3054 m

Es tracta de la prestigiosa i famosa cresta occidental del Alba, una gran clàssica del Massís de la Maladeta i dels Pirineus. La cresta és llarga, aèria i exigent físicament on durant més del 95% del recorregut has de progressar mantenint les mans agafades a la roca i sovint et veus obligat a fer moviments atlètics per superar aquests impressionants gendarmes de roca. Dificultat IV+, +1 km.
L’aproximació és per la Vall de Cregüeña des del Puente de Cregüeña 1450m. on un sender guanya alçada per la ribera dreta del riu Cregüeña entre mig d’un bosc de coníferes i salts d’aigua fins al Ibonet de Cregüeña 2500m. 1h46’. Busquem un acollidor vivac ben pla i amb gespa i passem la nit sota milers d’estels.
Un bon esmorzar i encarem cap a la Brecha del Alba 2640m. on comença la cresta. A la cresta traiem la corda un cop per fer un ràpel i dos cops per superar un parell de ressalts. Cap al final assolim el Gendarme de l’Alba 3054m. primer tresmil de la jornada i desprès el Pico del Alba 3107 m. 4h15’. Al cim tenim una mitja horeta de glòria tot contemplant els colossos pirinencs: Posets, Perdiguero,... Iniciem el descens seguint la cresta SE bastant picada fins un ràpel de 30 metres que et deixa, cap al nord, al coll inferior del Alba 3023m. i ens dirigim per una penosa tartera sense sender definit fins al vivac 1h49’. Del vivac al Puente de Cregüeña 1h2’. Desnivell positiu 1700 m.
Per acabar un bany criogènic a les glacials aigües del Riu Esera.
Fotos jb fotos jf
by Joan

David Duaigues

Cursa de muntanya de Tivissa 2008

Encara recordo el dia que ens vam conèixer, en una campanya forestal de Bombers al Parc de Flix quan discutíem quina marxa era la més adequada per arrencar un camió Comet de Bombers, de seguida vam connectar.
Amb els anys vam madurar una gran amistat plena de bon sentiment i complicitat. He après molt de la teva filosofia de vida i la teva manera d’encarar les situacions. Ens has deixat lluitan contra un injust destí en una última i espectacular cursa... He perdut la teva companyia, les teves trucades i els teus consells. Però no perdré mai; el teu record, les vivències i tot el que m’has ensenyat,... Moltes gràcies amic de l’ànima.

by joan