Bivac al Mont perdut

Mont Perdut 3355 m és el massís calcari més alt d’Europa i forma part del Parc Nacional d’Ordesa i també és patrimoni de la humanitat segons l’UNESCO. Constituït per quatre valls d’extraordinària bellesa: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta al sur, i el circ de Gavarnie, impressionant circ glacial al nord.
Josep Gardeñes, Xavi Sahuqui i jo decidim fer un bivac al Mont Perdut per tal de provocar una lleugera hipòxia al cos de cara a afrontar el seu gran repte de la temporada: l’Ultratrail del Montblanch.
Sortim del Refugi de Pineta 1240m. seguint el GR11 per un sender que puja vertiginosament fins al Collado d’Añisclo 2440m. (1220 m de desnivell+ en poc més de 2 km, 45º d’inclinació...Brutal) Continuem pel GR11 per la faja de las Olas on es divisa un aeri i preciós panorama d’Añisclo fins a arribar a un trencament de la llarga muralla. És el moment de deixar lo GR per pujar per terreny descompost a la Punta de las Olas 3002m. Hi ha la possibilitat de trencar directament pel NE per terreny poc definit, alguna fita i guanyar temps d’ascensió. Des d’aquí, anem cap al nord per terreny suau passant per sota del Pico Añisclo (Soum de Ramound) i remuntar al Cuello del Monte Perdido 3172m. Com què la neu que hi ha al corredor no està en bones condicions ja que no portem les eines necessàries per progressar per la neu glaçada, primer pugem per la roca de l’esquerra i desprès una obligada bavaresa entre la roca i el gel (rimaia de 5cm.) molt perillosa uns 20 m. Superem el coll i un ressalt arribem a una explanada i per terreny suau arribem de nit al cim del Mont Perdut, 5h, 2140 m desnivell+. Preparem el bivac al mateix cim compartint una nit de milers d’estels amb una parella de Sant Cugat del Vallès que flipava quan al arribar en plena nit al cim cantàvem: Oeee, Oeee Oeoeee!! Es fa de dia i amenaça pluja per lo que ens afanyem per baixar fins al Refugi de Gòriz 2200m en 1h. Cauen quatre gotes mentre pugen desenes de pirineístes per la via normal. Fem un beure i partim pel GR11 cap al Collado superior de Góriz 2423m. i la Faja de las Olas on tanquem el cercle i descendim al Collado d’Añisclo i des d’aquí queda que no és poc llançar-nos cap al Refugio de Pineta. 3h15’, 600m de desnivell+
Finalment com és tradicional, bany criogènic, xampú, dinar i cap a casa amb la sensació de que hem fet un bon curtiment en alçada.
Fotos
By Joan

Eterna Passió

Avui hem matinat el Martori i jo(Roger) per nar a escalar la Eterna Passió a la Paret dels Corberans(cara sud-oest) al terme de Gandesa. La via la van obrir l'any 1993 tres joves escaladors en plena febró i motivació per l'escalada.
Els anys 90 i pocs era l'epoca d'or de l'escalada a Serra de Cavalls i Pàndols, gràcies en bona part a Roland Giné. Molts companys seus hi van participar, com lo mestre ilercavó (Joan Farnós), vivint experiencies úniques que per molta gent poden resultar "rares" i "absurdes", pero per ells de ben segur era la millor forma per donar de menjar a les seues ansioses ments(com diu lo Pere).
La via és veu de kilometres lluny, i de tan obvia que és fa goig mirar-la i us dic jo que encara més escalar-la.
Un primer llarg que s'enfila per la fissura amb algun pas on has d'apretar, pero amb la seguretat d'un bona autoprotecció que et permet la fissura(en un petit tram dubtosa per una llastra fea). Arriba un punt on la fissura evident perd la forma i la lògica et porta a flanquejar a la dreta, on ens trobem un spit per marcar i assegurar el flanqueig impressionant sobre una placa amb roca calcaria de calitat excepcional fins fer cap al balcó de la 1a R(dos spits).
D'allí ben comodes podem assegurar al 2n i contemplar la secció final com és escalada pel company, amb vistes a la cara sud-est de la Mola d'Irto, on s'enfila a la dreta d'una bauma una gran fissura que després d'escalar-la la vam batejar com la "Tobillo de Titani" en honor als ferros que du Miguel. Altres vies també ronden pel voltant, potser no tan obvies!
El 2n llarg aprofita la 2a fissura, compacta en tot el recorregut i amb un grau i dificultat continua fins que es surt també flanquejant a la dreta per continuar caminant uns metres endins fins un bloc on trobarem un spit per fer R i rapel·lar.
El ràpel es pot fraccionar (amb una corda de 60 es pot fer la via i rapelar) o bé baixar en un sol rapel si portem dos cordes (50 m aprox). Nosaltres hem tingut algun problema amb la corda i amb pedres que van a petar just a la R (comte!) i continuen disgegades paret avall(no tinc clar quina és la millor opió pel rapel).
Una via que t'excites en escalar-la, perquè la majoria dels escaladors si tinguessim l'oportunitat d'haver-la obert ho haguessim fet de la mateixa manera. Per mi aquestes son les millors vies!
Segurament si haguessim pogut creuar les vides amb aquests escaladors, ens haguessim entés a la perfecció.
Per mi tots sou uns exemples a seguir, i estigueu convençuts que en la vostra memòria (tant dels que esteu vius, com els que ja no hi són) nosaltres serem els guardians de les vostres vies i aventures, intentant mantenir la ètica forjada! Inclús a vegades m'emociono al escalar les vostres vies imaginant-me com ho feieu, suposo que així conec part de la vostra personalitat que m'inquieta descubrir-la. Visca l'escalada a Cavalls i Pàndols!
Tothom pot venir a escalar, però no tots sou benvinguts!

Algunes fotos

By Roger

Cresta Espadas-Posets

Cresta de Espadas des del Diente Royo (3.010m)

Una de les crestes més clàssiques del Pirineus, és la de Espadas que culmina al cim del Posets (3375m.) el segon pic més alt de la serralada. És per això, i per la poca dificultat que té, que és una de les més concorregudes per no dir la que més. És una cresta per a disfrutar sense patir gaire, té els seus trams aeris i algun pas aïllat de II o el famós pas a cavall o del funambulista. A part, si tens ganes de fer uns quants 3mils, et va de “perles” perquè en una jornada en pots encadenar fins a vuit. Va bé fer una aproximació al ben condicionat refugi d’Angel Orús (2100m. aprox. 1h.). I així ho vam fer amb el David O’callaghan amb qui encara no havia compartit cap ascensió pirenaica. Ell que creia que anava amb un bon guia, ràpidament se’n va desdir, quan a l’endemà quan ens voliem dirigir directament al Diente Royo vam tenir certes confusions i vam perdre gairebé una hora. Una recomanació per qui vulgui fer la cresta: el famós llibre del Capdevila fa la cresta des del Coll d’Eriste, però us estalviareu temps i dificultat si aneu directament al Diente Royo. Per fer això no heu de vorejar el Llac de Llardaneta sinó que s’ha de pujar per la seva dreta.
Un cop assolit el primer cim Diente Royo 3.010m-3h30m. es pot contemplar tota la bonica i llarga cresta fins al Posets. El segueixen el Pavots (3.124m), si et desplaces a la dreta la Tuca Forau de la Neu (3.079m), tornant a la cresta Las Espadas (3.332m), Tuca de Llardaneta(3.311m), Tuqueta Roya (3.273m) i el Posets (3.375m – 6h10m.) . De baixada per la Canal Fonda (ruta normal del Posets) s’arriba al Coll de la Diente de Llardana on vaig deixar la motxilla per fer l’últim 3mil de la jornada el Diente de Llardana (3.094m). Hi ha un tram que de baixada és delicat i s’ha d’anar "al loro!!". Del coll cap al refugi un altre cop.
Total fins al Refugi: 8h 45m. + 1h. fins al cotxe. Teniu les fotos al Picasa: http://picasaweb.google.es/LluisSaladie/CrestaEspadasPosets#

Total 3mils: 7+1 (repetició del Posets)

Lluís

Cresta del 15 gendarmes

Gendarme del Alba 3054 m

Es tracta de la prestigiosa i famosa cresta occidental del Alba, una gran clàssica del Massís de la Maladeta i dels Pirineus. La cresta és llarga, aèria i exigent físicament on durant més del 95% del recorregut has de progressar mantenint les mans agafades a la roca i sovint et veus obligat a fer moviments atlètics per superar aquests impressionants gendarmes de roca. Dificultat IV+, +1 km.
L’aproximació és per la Vall de Cregüeña des del Puente de Cregüeña 1450m. on un sender guanya alçada per la ribera dreta del riu Cregüeña entre mig d’un bosc de coníferes i salts d’aigua fins al Ibonet de Cregüeña 2500m. 1h46’. Busquem un acollidor vivac ben pla i amb gespa i passem la nit sota milers d’estels.
Un bon esmorzar i encarem cap a la Brecha del Alba 2640m. on comença la cresta. A la cresta traiem la corda un cop per fer un ràpel i dos cops per superar un parell de ressalts. Cap al final assolim el Gendarme de l’Alba 3054m. primer tresmil de la jornada i desprès el Pico del Alba 3107 m. 4h15’. Al cim tenim una mitja horeta de glòria tot contemplant els colossos pirinencs: Posets, Perdiguero,... Iniciem el descens seguint la cresta SE bastant picada fins un ràpel de 30 metres que et deixa, cap al nord, al coll inferior del Alba 3023m. i ens dirigim per una penosa tartera sense sender definit fins al vivac 1h49’. Del vivac al Puente de Cregüeña 1h2’. Desnivell positiu 1700 m.
Per acabar un bany criogènic a les glacials aigües del Riu Esera.
Fotos jb fotos jf
by Joan

David Duaigues

Cursa de muntanya de Tivissa 2008

Encara recordo el dia que ens vam conèixer, en una campanya forestal de Bombers al Parc de Flix quan discutíem quina marxa era la més adequada per arrencar un camió Comet de Bombers, de seguida vam connectar.
Amb els anys vam madurar una gran amistat plena de bon sentiment i complicitat. He après molt de la teva filosofia de vida i la teva manera d’encarar les situacions. Ens has deixat lluitan contra un injust destí en una última i espectacular cursa... He perdut la teva companyia, les teves trucades i els teus consells. Però no perdré mai; el teu record, les vivències i tot el que m’has ensenyat,... Moltes gràcies amic de l’ànima.

by joan

De tot una mica al Pirineu aragonès

M’agrada pujar sovint als Pirineus, a fer el que sigui, lo important és estar en bona companyia. Amb companys amb els que t’ho passis bé, et diverteixis, i com no, que també pateixis i puguis assolir objectius i reptes a la muntanya. Amb aquestes premisses vam marxar els dies 15, 16 i 17 al pirineu aragonès, a la zona del massís del Balaitús. L’objectiu: fer la Cresta del Diablo (MD IV+/V), i després fer parada al Festival Pirineos Sur a Sallent de Gallego (Gallego de Sallent per alguns). L’expedició: J.E. Benaiges, Quim, Jacob i Lluís.
El 15 arribem a Sallent de Gallego i deixem el cotxe al pàrquing de l’embassament de la Sarra per fer l’aproximació fins al refugi del Respumoso (2h. 30min. ). Com que és l’únic refugi del pirineu que té sortidor de cervesa, ho vam aprofitar perquè està molt fresqueta. El refugi presentava bon ambient i no vam anar a dormir massa aviat que diguem. Mentre la resta de l’expedició tenia la vista ficada a l’aresta afilada del diablo, a mi se m’anava torçant la vista cap al pic de la Gran Facha, un tresmil solitari i piramidal que queda relativament prop del refugi. Poc motivat per passar-me 7 o 9 hores al mig de la cresta més afilada, aèria i amb més passos d’escalada i ràpels del pirineu, vaig decidir que jo aniria a la Facha.
El 16 el trio diabòlico s’aixequen a les 4:30h. doncs la jornada és molt llarga i s’ha d’estar aviat a peu d’aresta. Jo m’aixeco a les 6 i abans de les 7 ja marxava en solitari cap al pic de la Gran Facha (3.005 m). Per un traçat bastant evident, sense dificultats i a un ritme bo arribo al Coll de la Facha en 1h. 27m. Aquí la cosa comença a empinar-se i s’ha de remuntar la piràmide en algun lloc utilitzant les mans però sense cap complicació, sinó hagués sigut pel fort vent que feia i que acollonia una mica. Just abans de fer cim rebo un sms des del peu de cresta del diablo: “no fem la cresta. Massa vent. Baixem”. Feia estona que pensava amb ells pel fort vent que feia i creia que era perillós fer la cresta. Em vaig alegrar que haguessin prés aquesta sabia decisió de no fer-la. Faig cim en 2h. 10m. Fotos de rigor, 4 avellanes torrades i cap al refugi. Mig trotant i caminant en 1h. 25m. al Respumoso. Total: 3h.45m.
Tots al refugi decidim d’anar a fotre’ns un bon dinar a Sallent de Gallego.
A la nit i coincidint amb el Festival Pirineos Sur que fan cada any a Sallent de G. vam anar al concert que feien a l’espectacular escenari de Lanuza. Allí vam coincidir amb en D. O’callaghan i la Yoli, amb els que vam estar ballant i disfrutant de l’ambient fins tard. Una jornada completa.

Vull aprofitar aquesta crònica per homenatjar als nostres companys bombers morts a l’incendi d’Horta de sant Joan el passat dia 21 de juliol, i molt especialment al nostre amic i company de fatigues David Duaïgues. Amb ell compartíem la muntanya i ell també ens feia ressó de les seves aventures en aquest bloc. A cada cim que fem et portarem sempre amb naltros. Ànims a tots!!

Lluís

Btt per l’Alta Ribagorça

Per tercer any consecutiu estem preparant la sortida als Pirineus de la Penya ciclista Ribera d’Ebre prevista per lo dissabte 1 d’agost.
Desprès de dos anys exitosos recorreguts per la Vall Fosca (Pallars), aquest any ens hem desplaçat fins Pont de Suert per fer per mi el millor recorregut que he fet als Pirineus; tant per la seva bellesa com per la duresa, 66km/2000 m de desnivell positiu.
Agrair al Mariano de Balaguer la idea i el disseny del recorregut per els Alts Pirineus.
Comencem des de Pont de Suert 850 m. i remuntem la Noguera-Ribagorçana pel que és la famosa Pedals de Foc però en sentit contrari passant a través de ponts i sendes practicables fins a la carretera de Viella. 1 km de carretera i agafem a la dreta km 126,5 direcció Sarroqueta fins coronar el Coll de Serreres 1360 m. anant en compte amb les cruïlles. Descendim fins a Vilaller 981 m (Font). Travessem un altre cop la carretera i tornem a fer un tram passant per Ginast pel marge esquerra de la N-230 per tornar a creuar a la dreta passant primer pel poble, sempre seguint la Pedals de Foc en sentit contrari. Remuntem per camins de ferradura i senders fins arribar al poble de Senet 1309 m.(Font) Aquí deixa’m la Pedals de Foc i ascendim al estètic Port de la Gelada 2070 m per una pista (Font) llarga i dura. Al Port es pot contemplar un extens panorama dels Alts Pirineus. La baixada la iniciem per un empinat prat alpí fora de pista però ciclable fins connectar amb la pista de lo Sadornal 1900 m i desprès un llarg i perillós descens fins a Barruera 1095 m Vall de Boí. (Font) Per acabar agafem el insuperable Camí de l’aigua per un sender llarguíssim amb baixades ràpides i remuntades curtes de plat petit fins a Pont de Suert. A Barruera es pot baixar directament per la carretera si les forces comencen a fallar.
Fotos
Proposta de recorregut pel 1 d’agost:
A/ Alta Ribagorça, circuït insuperable però molt dur.
B/ Solsonès-Port del Compte, circuït més fàcil

VOTEU.

By Joan