Campionat d'Espanya Marathon BTT

Diumenge 14 de setembre a les 9:30 hores s'ha disputat a la petita localitat de Corró d'Amunt a la comarca del Vallès Oriental l'última prova de les Powerbar Marathons Btt Copa Catalana Internacional i la vegada Campionat d'Espanya de Marató.

Hi ha hagut molt bona participació d'alt nivell, 408 bikers entre competidors i pedalaires dels quals han abandonat 54.

La prova s'ha desenvolupat per camins i senders en un entorn rural amb gran presència de camps de conreu i de massa forestal de la serralada prelitoral. El circuït ha sigut un puja i baixa continuo per rampes ràpides i explosives i senders ràpids i poc tècnics. S'havien de fer dos voltes a un circuït de 35 km, total 70 km.

Personalment la cursa m'ha anat, diguem que normal: 66è class/5è M40 amb un temps de 3h7'26'' de patiment. Desprès d'una mala sortida, a mitat de la segona volta m'ha visitat l'home del mall perdent algunes posicions que m'ha fet quedar a 5'37'' de la glòria 1er M40 i a 1'22'' del pòdium.

Aquesta prova d'altíssim nivell l'ha guanyat el murcià Sergio Mantecon amb 2h34'19'' seguit del català Marc Trayter i de l'extremeny De la Peña. En fèmines ha guanyat Anna Villar 3h9'05'', 2ona Sandra Santanyes i 3era Cristina Mascarreras.

info i classificacions

By Joan

2a cursa de muntanya Vila de Falset 2008

Podi absolut femení

El passat dia 11 de setembre uns quants ilercavons i alguna laietana ens vam trobar a Falset per córrer. Estàvem adormits però preparats!

La ruta tenia dues parts, els primers 8 km transcorrien per una zona amb desnivells importants, corriols entre arenisca vermella bundsandstain, i vegetació d’obaga. Tot i que esbufegant, anàvem pujant i ens apropàvem a les calcaries del punt culminant; el Morral. I a partir d’aquí les cabretes saltaven cap avall vers Falset. Quan vam començar a planejar ens vam trobar la divisió de la cursa llarga (23km) i la curta (13km). El desnivell a partir d’aquí era més suau i era on la cursa es va començar a fer més ràpida, tot i que ja anàvem tots tocats. Els últims quilòmetres es van fer llargs i durs per unes cabretes no acostumades a terrenys tan plans. Amb un paisatge entre vinyes i avellaners en plena solana, corríem per camins amples i oberts. Evidentment (o no tant) vam arribar tots fent molt bon paper, com sempre!

Classificacions:http://www.cursadefalset.com/class08.html

By Ester i Rut

Xm-Duathlon series Vilallonga de Ter

Transcició Castell dels Moros any 2007

Aquest diumenge dia 7 de setembre ha tingut lloc la segona duatló d'alta muntanya de les Salomon Duathlon series en un dia perfecte de sol i temperatura en una distància de 46 km (16btt+12run+18btt) i un desnivell positiu acumulat de 2200 m.
Hi ha hagut una bona participació 278 inscrits, 208 acabats, 11 retirats i 1 desqualificat per no portar casc al segon tram btt.
La sortida situada a la zona esportiva de Vilallonga de Ter 1060 m. S'ha donat puntualment a les 9 del matí per carretera asfaltada fins al poble de Tregurà de d'alt. A partir d'aquest punt t'enfilaves per un camí molt empinat i tècnic on pràcticament tothom a posat algun peu en algun moment. Desprès entraves a una pista ampla que remuntava fins a la zona de transició situada al Castell de Moros 2127 m. Aquí començaves el tram run pujant per pendents herboses fins al Fontlletera2575 m per baixar fins als 2000 m. d'altitud molt aprop del refugi de Coma de Vaca a la cara nord de la muntanya per remuntar seguidament fins al Pic Balandrau 2584 m. i tornar a descendir, ara en direcció a la transició de Castell dels Moros. L'últim segment btt tenia dos parts diferenciades; una primera, plana amb alguna pujada que és feia dura i, una segona, molt tècnica, empinada i molt dura pels braços. Per mi, es tracta de la duatló més completa, dura i bonica del circuït.
La cursa l'ha guanyat amb autoritat el Toti Bes 2h49'33'' seguit de Joan Freixa i Pere Aurell i en categoria femenina la Neus Parcerises amb 3h29'40'' seguida de la Ester Hernàndez i la Mireia Santesmasses.
Dels climbikerunners hem participat lo Roger que s'ha pres la duatló amb tranquil·litat i finalment ha arribat amb 66è 3h49'30'' quedant 4art de la categoria sub23 i Joan amb un temps de 3h10'40'' 9è class/1 veterans. A la baixada btt he parat un moment a deixar la manxa al Xavi Zapater guanyant una posició i la seva gratitud.
Al final hem intercanviat sensacions amb gent com lo Dani Terrissé, Josep Barrufet, Josep Gras, Josep Labrador i amic, Jordi Uró, Carles Miralles, Mireia Santesmasses, Dolors Folch i familia...
info i classificacions
By Joan

Carros de Foc Sky runner

Regugi d'Amitges (guarda: lo Valentí)

El dissabte 30, el repte estava servit. Desprès d'un estiu de caminades, entrenaments i d'un previ reconeixement del circuit, vaig veure clar que el dia que afrontes la cursa aniria ultra lleuger(sense frontal, amb 2 pals, un tallavents, guants prims, 2 parells de mitjons, 2 gels, un cinturo amb 2 ampolles amb capacitat de 160ml i 2 barretes) amb 67km i 9200m de desnivell per davant, surto des de Amitges en sentit antihorari, disposat a mantenir un ritme fort però conservador.
Completo la Carros de foc en 12h 21 min 04s, sense arribar a ser un carretó de cendra, ni una brasa roent. La carrera ha estat tot un èxit...nomes dir que vaig sortir l'últim del refugi i vaig arribar el primer. Increïble!
Deixo enrere les valls; ja no giro el cap i tan sols les pròximes petjades estan en la meva ment. No vull saber que es el que he fet ni el que m'he deixat de fer per estar aquí en aquest moment, només anel.lo en gaudir d'aquest instant.
Menjo desnivell rere desnivell i nomes a falta de uns pocs collats, començo a pensar que me'n falten 2 per acabar, que desprès és costa avall, que ja s'acaba i el ritme és bo.
Penalitzo en algun moment, però no importa gaire. Somio en les 11h, no soc realista de l´esforç que això representa, només penso en trepitjar be i que res em faci mal.
Una espremuda mes i de repent em trobo encarant les ultimes rampes per pujar a Amitges.
M´agraden els carros. Perquè?
Es la cursa amb més personalitat pròpia que conec, ets tu i el teu mon, esforçant-te per ser i persistir en aquest moment, fent el millor que saps fer, posant un peu davant de l'altre, observant, escoltant aquesta maquina perfecte que es el teu cos, aquest que has ensinistrat per fer això i molt més.

Gracies als companys d'entrenaments per fer del patiment quelcom amè.
Ara, el formar part del top ten, el haver fet un bon registre, els crits d'ànims i aplaudiments rebuts, ja son un record més, un altre volàtil sentiment, que encara mes em ratifica sobre: el "res val la pena" per la gent que no esta viva...però aquest no es el nostre cas...seguim endavant digerint amb il·lusió. Les ultra trails enganxen com tot el que es fa amb il·lusió.

web Carros de foc

toni arbones

Carretons de cendra

Dilluns 18 d'agost marxem cap a Espot lo Toni A lo Xavi D i lo Joan F amb l'objectiu de reconèixer el recorregut de la travessa del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; la Carros de Foc en dos dies. També ens acompanyen la Miriam i l'Aina que és filla del Toni i la Miriam que amb 22 mesos ja està acostumada a viatjar a les muntanyes.

Arribem a Espot amb el temps just d'agafar un taxi fins a Amitges però en el moment de partir tenim un cop de sort i apareix Lo Valentí, guarda del refugi d'Amitges, tota una institució al Parc. És company i amic del Toni i la Miriam; ens porta amb el tot terreny molt amablement fins al refugi on ens preparen un sopar boníssim. Per acabar i abans d'anar a dormir Lo Valentí ens posa un vídeo de Prem Rawat on preconitza la pau interior com a experiència personal e individual. Desprès el grup format pels treballadors del refugi i nosaltres comencem una tertúlia opinant sobre el missatge d'aquest gurú.

1ª ETAPA: Amitges-Llong 9h20' (6h55' en moviment i 2h25' parats als refugis)

Sortim d'Amitges a un ritme suau i un temps amenaçador de pluja però amb bona visibilitat. Intentem recordar tots els consells i trucs que per la nit ens havia aconsellat lo Wilie the king, subguarda del refugi, corredor i gran coneixedor de la ruta. De seguida arribem a Saboredo i lo guarda d'aquest petit i autèntic refugi reconeix al Toni i ens convida a fer un Tea; i és que lo Toni és lo rei del Parc, el reconeixen a tots els refugis, i això ens serveix per a que ens donin algun consell de la ruta. Al Ventosa parem a fer un mos per atacar amb garanties el temut coll del Contraix 2748 m. Sostre de la Carros. Ataquem a bon ritme, coronem i baixem bastant de pressa seguint a l' ilercavó mediàtic aprofitant la seva increïble habilitat per tarteres de grans blocs. Encegats pel fort ritme tenim un lapsus i ens ensigalem per un contrafort bastant picat i és que desprès de l'estany havíem d'anar molt cap a l'esquerra.. Arribem al Llong on ens esperaven la part femenina de l'expedició que havien arribat molt abans via portarró d'Espot a un refugi replet d'excursionistes. Per la nit sopar de luxe a la taula vip on com a la nit anterior no hi va faltar res, bon jalà, bon vi, patxarants, birres, etc.

2ª ETAPA: Llong-Mallafré 5h35' (4h49' en moviment i 46' parats als refugis)

Sortim del refugi i trobem una mica de boira que a mig camí del Coll de Dellui desapareix i gaudim d'un bon dia. El ritme d'avui és més fort que el d'ahir, ens hem recuperat bé i ens sentim forts i poc desgastats. Parem a Colomina a fer un altre Tea i una xarradeta amb els guardes que evidentment han reconegut al Toni. Continuem i tot pujant al coll del Saburó veiem baixar dos gaseles àgils i lleugeres, són lo Kiku Soler i lo Toti Bes que estan reconeixen la ruta en sentit contrari al nostre. Lo Kiko i lo Toni és coneixen des de fa molts anys i tots plegats aprofitem per intercanviar opinions del recorregut. Seguim, coronem el coll i baixem a tota pastilla al Blanc on tornem a parar una bona estona perquè lo guarda del refugi ensenya totes les luxoses dependències del refugi al Toni. Ara solament ens queda el tram fins a Mallafrè i com que tothom unànimement ens han aconsellat baixar per la pista seguim els consells i fem l''última sèrie per la pista i el túnels alternativa més llarga però amb menys desnivell ideal per la gent que te forces per córrer. Arribem a Mallafrè. Final de la Etapa. Aquí tornem a coincidir amb les gaseles i tornem a intercanviar opinions i ens ensenyen un parell de petites dreceres que hi ha per l'estany de Sant Maurici. Mentrestant la Supermami i l'Aina estan baixant pel Portarró d'Espot.

Total: 3800 mestres de desnivell positiu. 14H55' (11h46' en moviment, 3h9' parats als refugis)

Finalment ens ha faltat el tram Sant Maurici-Amitges, per això mateix he titulat la crònica Carretons de cendra. Ara lo Xavi i jo tenim una bona informació perquè l'any que ve puguem fer la Carros de foc modalitat skyrunning amb garanties. Desitgem molta sort i força al Toni que segurament la farà aquest any.

By Joan

V Duatló de muntanya dels Pallaresos

Diumenge 10 d'agost Xavi D i Joan F hem anat a córrer per segon any consecutiu aquesta duatló popular que organitza l'ajuntament d'aquest petit gran poble del camp de Tarragona amb una bona participació. També ha vingut a provar sensacions noves lo Toni de Siurana.

El recorregut constava de 3 segments: 1er córrer 4,5km, 2on btt 18 km (a mi m'han sortit 12,1km) i per acabar córrer 1,5 km amb un desnivell total de 290 metres de desnivell. El itinerari de la cursa va a buscar dins de les possibilitats de la zona el màxim de senders possible quasi sempre entre boscos de pins que poblen l'indret. Destacar el tram btt una zona tècnica on havies de vigilar per mantenir l'equilibri i el pas pel emblemàtic Pont del Diable.

Bon debut del Toni A en les duatlons i les transicions malgrat que no porta una btt competitiva. Lo Xavi D a acabat 2on de la categoria promesa i sobre el 9è en categoria absoluta que li ha donat dret a un trofeu. I Joan, he acabat 1er amb un temps de +/-55'30'' (1er Run15'35'')

Vull destacar l'esportivitat i el saber estar de Màrius Solé de Igualada 2on classificat que ha portat la nostra rivalitat d'una manera cordial. I felicitar a Josep Nadal 3er classificat un jove crac de la Btt que també sap corre com un felí. Info i classificacions.

By Joan

Via Directa a l’estel de la Picossa

Primera ascenció: Pinyol i Jordi Vidal

Graduació: IV/ A1 (80 m) o IV+/A2 (70 m)
Orientació: Est
Aproximació a peu de via: De Sant Jeroni agafem el camí cap a les solanes. Allí agafem el sender que porta al peu de la cova de la Porca(5 min). La via comença tot just a l’esquerra de la cova, al costat d’un petit refugi de pedra.
La via: Comencem amb un llarg d’artificial completament equipat amb claus, espits i burins (Ae), i acabem montant reunió volada sobre 2 espits. El 2n llarg continua per una fisura molt ben marcada a l’esquerra de la R, i continua per una placa tot ben equipat amb claus. Ens trobem amb un petit desplom desprotegit (A1) que superem amb algun tascó gran i després sortim en lliure(IV) per un terreny ple de liquens secs fins la 2ª reunió de 3 espits en una petita bauma. D’allí la via continua per la dreta superant un desplom d’uns 4 m difícils de protegir (directe), o bé es flanqueja cap a l'esquerra fins buscar una canal molt herbosa que ens conduirà fins al coll entre la picossa i l’estel.
El descencs: Un cop al coll agafem el sender ben marcat vorejant l’estel fins trobar diverses interseccions de senders, que sempre triarem el de l’esquerra per tornar a peu de via; i després baixar fins al camí. (15 min)
La crònica: Amb referncies de Jordi Vidal, hem planto una tarde a les 18h a peu de via per probar sort en l’itinerari. Per mi, morenc de naixement i morenc de vida , la via representa una altra manera d’arribar al cim de la picossa on tantes vegades hi he estat. Així doncs té una certa importància aconseguir resoldre l’itinerari.
Monto reunió en una alzina ben arrelada a peu de via i fixo la corda amb el primer espit de la via per començar a pujar de forma segura. Tinc poc vagatje escalant en solitari i encara he de perfilar la tècnica. Pujaré fent nusos. Vai pujant pedalant fins a la reunió. Es fa tard i decideixo baixar rapelant i acabar la via un altre dia.
Torno el divendres al matí. A les 9 a peu de vía i començo a pujar amb el solet que apreta. Arribo a la R i fixo la corda. Rapelo per laltre cap i arribo a baix. Recullo la motxilla i torno a pujar amb l’ajut del shunt, el grigri i els pedals. Vai recollint totes les cintes.
A la R recullo la corda i la fico acuradament dins la motxila. La penjo i hem torno a assegurar de la corda. Hem dono corda i faig un vuit i el fixo a un dels 2 mosquetons que porto al arnés. Començo a pujar per l’esquerra pedalant, conservant bé les cintes ja que no en tinc prou. La via segueix fins a un petit resalt de roca ple de líquens que no està equipat. Hem plantejo forçar-lo en lliure, pero els líquens no m’inspiren confiança en l’adherència. Decideixo pujar en artificial. Poso 3 tascons en una fisura ampla i vaig pujant, hem paro a fer fotos dels tascons i de sobte l’ultim tascó s’arranca i caic 2 m fins que m’atura el següent tascó.
El cor està accelerat, veig un dels 2 tascons que hem queden a punt de saltar. Hem tranquilitzo, ja que és el millor que puc fer. Recoloco el tascó mal ficat i pujo pedalant. M’inclino cap a l’esquerra i surto en lliure fins al clau que hi ha ficat. D’aquí al final uns passets molt lògics pero amb roca delicada. La reunió està en una petita bauma. Son les 13.30 h i ja es tard. Hem miro el final pensant en una altra ocasió. 2 opcions. La primera un flanqueig a l’esquerra i pujar per una canal. La 2ª a l’esquerra pujar per la paret desplomada amb uns passos delicats possiblement d’A2 completament desprotegits. Al costat, un niu deshabitat on probablement hi habiten aguiles. Baixo rapelant i recullint el material, i en 2 llargs sóc a terra altre cop. Són les 14h i la via encara està per acabar. Un altre dia la provaré, o no. Seria una llàstima perdre de l’ecosistema una o varies aus que puguin nidificar per la zona. Així doncs la via queda en stand-by fins saber del cert quins son els costums d’aquestes aus morenques.

FOTOS

(Imatge del tascó abans de saltar)

By Roger