- Aneto per Directa Oeste.
- Tempestades per la via que ens vagi bé.
- Vallibierna per la cresta fins on trobem marron i després per la canal, paso del caballo.
- Menjar.
Gràcies a una bona amiga Decathloniana vam fer nit a Graus (gràcies Raquel!) per a poder arribar al refugi a l'endemà al matí i poder veure quin n'era l'estat.Per camí trobem alguna mini-cascada on poder desvirgnar-nos. Arribem al refugi i ens hi comencem a acomodar, buscant llenya i esmicolant-la a cops de pedra.
Ens mengem la sopa més bona de la nostra vida i ens en anem al sac (nota mental: portar sac adequat a la temperatura).
A l'endemà sortim a fondo a per l'Aneto. La neu està xunga per progressar, farem tard a dinar. Ens mirem la via per on pujarem i l'ataquem. Es veu que les condicions que hem pillat són algo més severes que les de la ressenya.
Pep ataca amb rauxa i jo hi fico seny i la corda. Després d'alguna rebolcada de croqueta ens polim la via (joer com he patit però com mola sortir-ne).
Directes cap al cim, fruits secs, trucada als papes i mames i avall.
El segon dia estem rebentats despres de les 11 hores i pico de tute de l'Aneto. Passem de fer cap pic i anem a buscar cascada de gel. En trobem una, i de guapa, sol l'accés ja té tela.
Tercer dia directes cap a Tempestades. Altre cop me fot en un marrón de mixte, ves què hi farem... Amunt, fotos, trucades, fruits secs i avall. Quart dia, Vallibierna una estona per la cresta i després per la canal i Paso del caballo. Es nota i molt el cansament. S'enyora l'escalfor d'una dona i el llit de casa. Pic i cap avall.
Sense donar-me conte m'ho he passat com mai (Gràcies Pep!) i de ben segur que aquest serà un record dels que ni l'Alzheimer esborra.
Aquí un vídio i les fotos.
Cuideu-vos mandrils!!
