lo 21D República Catalana!

Los ilercavons ens reivindiquem com a ciutadans de la 3a república catalana davant los diferents mandats populars que l'han fet efectiva. Tot i això, davant la imposició d'unes eleccions 21D per part d'un partit que ostenta tant sols el 8,5% dels vots en les eleccions al parlament de Catalunya més concorregudes, amb un 75% de participació, des de la falsa transició de la dictadura del cara al sol a la monarquia parlamentaria espanyola de princeses pueblerines i reis cultes actual; los ilercavons us fem la següent reflexió:

El 21D hem de decidir entre ser governats per partits al servei dels interessos tant llunyans com els més de 500 km de distància on es troba la metròpolis  de Madrid com el PP nostàlgic del franquisme i la seva marca blanca ultra-liberal de Ciudadanos, com el PSOE que ni és socialista ni obrero i la seva marca blanca Podemos que ni és assembleari ni lluita per la sobirania dels pobles; amb la seva única missió de continuar avançant en la contrucció d'una España centrista, culturalment castellana i on la gent no prenguem mai decisions i siguem uns subordinats... o bé partits que des d'un àmbit més proper voldran contruir i enfortir la república catalana al servei de la gent des d'una òptica no radial com representa la capitalitat de Barcelona amb la defensa d'uns idearis polítics tant heterogenis com el liberalisme del PDeCAT, la social democràcia d'ERC, o el socialisme de base de la CUP i tantes altres opcions polítiques que no esmentem i lluiten pels seus ideals.

Per tot això i molt més, digue'm sí a la república! Enfortim-la cada dia més agermanant-nos amb els pobles amb interessos més pròxims com els ilergets, els cossetans, els lacetans, els laietans, els bergistans, els andosins, els ausetans, els indigets,... Cuide'm les nostres vides i lluitem per la plena sobirania!

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

Sí, els ilercavons ho volem!

Volem la llibertat política del poble català,

volem la sobirania que dona un estat,

volem viure en una república, 

volem la independència!

Recuperem la sobirania del poble ilercavó!

Sortim als carrers per omplir les urnes. Decidim el nostre futur col·lectiu al Principat de Catalunya.
Deixem de conmemorar derrotes i submissió per cel·lebrar la nostraVictòria i autonomia.

Els ilercavons decidim:

Independència per canviar-ho tot!

ESPERÓ ILERCAVONS (V/A2-90m)

C'est fini! L'aventura comença al juny del 2009 amb companyia de Guillem Font obrint els primers 20 metres. 1 any i mig mès tard torno en solitari per acabar el primer llarg d'uns 35 metres(7 hores d'esforç). Pel cap hem volta abandonar el projecte i no fer cim, però no, decideixo fixar una corda per tornar-hi i acabar-ho. 4 mesos mès tard finalment hi torno decidit d'acabar la via i conquerir la Penya-Roja de Mora d'Ebre.
Per arribar-hi en cotxe el més fàcil és agafar la N-420 i desviar-nos al ramal de carretera morta a l'altura dels km 814-815. Pujar pel camí de la Vall de Lladres fins que ens trobem amb una bifurcació prenent el camí de la dreta de la vall del Trempat i pujar fins al retom on comença el PR per pujar al coll.Deixem el cotxe i caminem amunt fins que abans d'arribar al coll flanquejem a la dreta en busca del pi solitari característic que marca el peu de via.
Resta una via equipada on tan sols farà falta 15 cintes, 2 ganxos i estreps. He deixat doncs tot el material fixe a la paret(spits i claus). La idea és alliberar la via en una futura repetició.
Transcorre per una paret vigilada per cabres salvatges, amb roca calcària de dubtosa calitat. El recorregut però segueix un estètic esperó a l'esquerra de la paret on la roca és bona, fins que s'acaba i cal seguir per terreny descompost, entre pins i sabines fins la cima. En total uns 90 metres.
El primer llarg comença a l'altura d'un pi. Aprofitant el pi grimpem fins el primer spit. Cal fer un parell de passos de ganxo per arribar a un clau i continuar fins al següent clau. Són aquests primers metres els més difícils de la via i probablement en lliure costaran. Després l'esperó s'ajau una mica i continua fins al següent spit per continuar amb ganxos o en lliure en tendència a l'esquerra en busca d'una fissura diagonal que marca la separació entre la paret ajaguda i altre cop paret vertical. Ens trobarem un clau i seguidament un spit. A la fissura hi ha un bon pont de roca per continuar en placa excelent típica del Morral de Tivissa equipada amb 2 claus per arribar a una repiseta, fàcilment alliberable. Continuem a la dreta per una fissura en lliure fàcil protegida amb dos claus i flanquejem a l'esquerra amb l'ajut dun spit per situans a l'altra banda de l'esperó on trobem un petit diedre amb un clau i uns metres més amunt sobre placa un bong que ens marca el flanqueig a esquerres cap a la reunió. Excepte el primers 5 metres de via, la resta del llarg transcorre sobre calcari excelent.
El 2n llarg comença protegit del factor 2 amb un clau per pujar a una repiseta on trobarem un spit i flanquejar a la dreta en busca d'un diedre on trobarem un clau abans i a final del diedre. Desde el diedre seguim flanquejant a la dreta per superar un petit esperó i situar-nos en un petit balconet on trobarem un spit. Ataquem pel dret el petit mur parant atenció amb la roca per seguir uns metres amunt sobre roca dubtosa i després flanquejar a l'esquerra en busca d'una terrassa terrossa amb cagades de sobatge on s'acaben les dificultats de la via. Continuem uns metres més amunt per una canal en busca d'un gran pi on montarem reunió comodament. La roca no és tan bona com al primer llarg i cal parar comte a no tocar blocs sospitosos. Facilment alliberable.
El 3er i últim llarg és una grimpada fàcil entre pins i sabines fins al cim del Penya-Roja. Comença aprofitant un esperó rocòs a l'esquerra de la reunió i continua per pendents suaus terrossos fins trobar-nos un agraït sistema rocós just abans d'arribar al final on montarem reunió novament sobre qualsevol dels molts pins que hi ha.
La baixada direcció nord en busca del coll , seguint el PR fins a peu de via i després fins al camí.
Amb aquesta via completo el pòker de vies del terme(o colindants) de Mora. Primer la "Roca de Mora, Roca Traïdora" al barranc de la Fotx amb companyia del mestre ilercavo Koanitou i Guillem Font. Després la "Tocant Sostre" a les Solanes en solitari. La "Mosca i Pedra" també al barranc de la Fotx amb Jordi Orobitg, i finalment "l'Esperó Ilercavons".
Juntament amb les vies dels cingles de la Picossa prohibides per nidificació d'aguila cuabarrada, les crestes del terme, el racó dels avencs i algun que altre secretillo, queda un bon joc per l'escalada a Mora d'Ebre. Intentarem ampliar el terreny de joc.
By Roger

Vallibierna - Decathlonianos go home!

Amb bona companyia quasi sempre es triomfa, la innivació i el bon temps, ja és un altre rollo. A Vallibierna hi ha un petit refugi lliure el qual ens ha esguardat durant uns dies fent el primo per la muntanya hivernal. Com que la idea de "veure la vida passar" al final cansa, hem arribat a la conclusió que calia marcar objectius:
- Aneto per Directa Oeste.
- Tempestades per la via que ens vagi bé.
- Vallibierna per la cresta fins on trobem marron i després per la canal, paso del caballo.
- Menjar.

Gràcies a una bona amiga Decathloniana vam fer nit a Graus (gràcies Raquel!) per a poder arribar al refugi a l'endemà al matí i poder veure quin n'era l'estat.
Per camí trobem alguna mini-cascada on poder desvirgnar-nos. Arribem al refugi i ens hi comencem a acomodar, buscant llenya i esmicolant-la a cops de pedra.
Ens mengem la sopa més bona de la nostra vida i ens en anem al sac (nota mental: portar sac adequat a la temperatura).
A l'endemà sortim a fondo a per l'Aneto. La neu està xunga per progressar, farem tard a dinar. Ens mirem la via per on pujarem i l'ataquem. Es veu que les condicions que hem pillat són algo més severes que les de la ressenya.
Pep ataca amb rauxa i jo hi fico seny i la corda. Després d'alguna rebolcada de croqueta ens polim la via (joer com he patit però com mola sortir-ne).
Directes cap al cim, fruits secs, trucada als papes i mames i avall.

El segon dia estem rebentats despres de les 11 hores i pico de tute de l'Aneto. Passem de fer cap pic i anem a buscar cascada de gel. En trobem una, i de guapa, sol l'accés ja té tela.

Tercer dia directes cap a Tempestades. Altre cop me fot en un marrón de mixte, ves què hi farem... Amunt, fotos, trucades, fruits secs i avall. Quart dia, Vallibierna una estona per la cresta i després per la canal i Paso del caballo. Es nota i molt el cansament. S'enyora l'escalfor d'una dona i el llit de casa. Pic i cap avall.

















Sense donar-me conte m'ho he passat com mai (Gràcies Pep!) i de ben segur que aquest serà un record dels que ni l'Alzheimer esborra.



Aquí un vídio i les fotos.

Cuideu-vos mandrils!!

Llums de tardor al Priorat

El diumenge vaig quedar amb un amic de Montroig, el Jonatan, per fer una sortida en btt. La ruta prometia, doncs feia un dia plàcid, sense vent que ja és dir, i bona temperatura malgrat la fresca de primera hora del mati. Sortida de Vandellòs pujant per Masvalentí, Lleixares i Mas de Genesies. Després per Aumet cap a Tivissa. Un bon començament per treure't la son del damunt. De Tivissa encarant al Priorat, per la Serra d'Almòs, Mas de Pena, sender del Pinar del Frares, i a Capçanes. El sender és llarg, uns 6km, molt recomanable en btt, tot i que al principi s'ha de "manxar" a peu. De Capçanes altra vegada a buscar les altives muntanyes de Llaberia, pujant pel recent netejat sender del Ramer fins al Motarro i, ara si, tot avall fins a Vandellòs. En total 56km. La tardor ens gratifica amb uns paisatges excepcionals, colors vius de la fulla caduca, i al Priorat els camps de ceps son un espectacle. Em va captivar tant, que a l'endemà i vaig tornar, amb lo Quim i la Merçe, aquesta vegada baixant pel sender del Ramer, i disfrutant veient com s'obren allà baix les terrasses conreades de vinya, passant del verd a l'ocre, al groc, al marró, rogenc,....una inspiració cromatica de la natura, digna del millor espectacle. Deixeu's caure per aquelles contrades abans que s'acabi la funció.

by Lluís

Btt i natura

Nois i noies! sabeu que perilla el que poguem disfrutar de la muntanya amb btt si opinions sobre l'ús de la bicicleta a la natura de la revista vèrtex s'imposen. Em de reaccionar per que sinó ens convertirem en furtius. A petició de l'amic Mariano de Balaguer he enviat aquest correu a la FEEC:

He llegit l'article d'opinió "l'ús de les bicicletes a la natura valenciana" del Vèrtex núm. 232 i m'ha indignat.

Em considero un excursionista de base on poc a poc he anat introduint altres maneres de gaudir de la muntanya: escalada clàssica, alpinisme, bicicleta de muntanya, curses de muntanya, raids,... A la muntanya, com en tots els aspectes de la vida, hi ha moltes filosofies i ningú pot pretendre que solament la pogui gaudir el excursionista i a una velocitat determinada, això és egoisme o complexe! Els que estimem les muntanyes i les respectem sabem que la conservació dels senders i de l'entorn no depèn de si vas en una btt, vas a escalar, camines o corres, depèn del civisme de cadascú. Sóc el primer de no passar per algun lloc determinat si hi ha un niu d'Àliga cuabarrada o de frenar amb suavitat amb la btt en un punt sensible per exemple...

Els centres exursionistes, els clubs esportius de muntanya i les penyes ciclistes estem, al menys al meu entorn i els que conec, en total sintonia per conservar i obrir noves rutes i tots les gaudim guardant el màxim respecte.

Salut i muntanya per tots!!

by Joan