Llums de tardor al Priorat

El diumenge vaig quedar amb un amic de Montroig, el Jonatan, per fer una sortida en btt. La ruta prometia, doncs feia un dia plàcid, sense vent que ja és dir, i bona temperatura malgrat la fresca de primera hora del mati. Sortida de Vandellòs pujant per Masvalentí, Lleixares i Mas de Genesies. Després per Aumet cap a Tivissa. Un bon començament per treure't la son del damunt. De Tivissa encarant al Priorat, per la Serra d'Almòs, Mas de Pena, sender del Pinar del Frares, i a Capçanes. El sender és llarg, uns 6km, molt recomanable en btt, tot i que al principi s'ha de "manxar" a peu. De Capçanes altra vegada a buscar les altives muntanyes de Llaberia, pujant pel recent netejat sender del Ramer fins al Motarro i, ara si, tot avall fins a Vandellòs. En total 56km. La tardor ens gratifica amb uns paisatges excepcionals, colors vius de la fulla caduca, i al Priorat els camps de ceps son un espectacle. Em va captivar tant, que a l'endemà i vaig tornar, amb lo Quim i la Merçe, aquesta vegada baixant pel sender del Ramer, i disfrutant veient com s'obren allà baix les terrasses conreades de vinya, passant del verd a l'ocre, al groc, al marró, rogenc,....una inspiració cromatica de la natura, digna del millor espectacle. Deixeu's caure per aquelles contrades abans que s'acabi la funció.

by Lluís

Btt i natura

Nois i noies! sabeu que perilla el que poguem disfrutar de la muntanya amb btt si opinions sobre l'ús de la bicicleta a la natura de la revista vèrtex s'imposen. Em de reaccionar per que sinó ens convertirem en furtius. A petició de l'amic Mariano de Balaguer he enviat aquest correu a la FEEC:

He llegit l'article d'opinió "l'ús de les bicicletes a la natura valenciana" del Vèrtex núm. 232 i m'ha indignat.

Em considero un excursionista de base on poc a poc he anat introduint altres maneres de gaudir de la muntanya: escalada clàssica, alpinisme, bicicleta de muntanya, curses de muntanya, raids,... A la muntanya, com en tots els aspectes de la vida, hi ha moltes filosofies i ningú pot pretendre que solament la pogui gaudir el excursionista i a una velocitat determinada, això és egoisme o complexe! Els que estimem les muntanyes i les respectem sabem que la conservació dels senders i de l'entorn no depèn de si vas en una btt, vas a escalar, camines o corres, depèn del civisme de cadascú. Sóc el primer de no passar per algun lloc determinat si hi ha un niu d'Àliga cuabarrada o de frenar amb suavitat amb la btt en un punt sensible per exemple...

Els centres exursionistes, els clubs esportius de muntanya i les penyes ciclistes estem, al menys al meu entorn i els que conec, en total sintonia per conservar i obrir noves rutes i tots les gaudim guardant el màxim respecte.

Salut i muntanya per tots!!

by Joan

DOMINI ILERCAVÓ

Els passats dos caps de setmana d’octubre han tingut lloc dos raids, els quals a més, han compartit un denominador comú: dos pòdiums absoluts de l’equip La Cameta Coixa-Miravet. Aquest equip està engendrat en el si del domini ilercavó, format, de moment, per Jotabe, Koanito i Lluís. Desprès de realitzar la Copa Catalana de Raids de la FEEC amb l’Xtrem Team Tivissa (4ª posició general), encara quedaven algunes proves al calendari i vam apostar per fer aquests dos. Potser no és el més adient llençar-nos floretes però el que si que cal és reconèixer l’esforç que s’ha fet al llarg de la temporada, tant a nivell individual com col•lectiu. Em arribat a final d’any amb un bon estat de forma i un rodatge en raids que ha permès lluitar per estar al capdavant, i tot plegat ens ha donat dos victòries, que com no, ens ha fet molta il•lusió poder-les assolir.

El 23 d’octubre tenia lloc el V Raid Garrigues Extrem a la localitat de les Borges Blanques, i alhora era el Campionat de Catalunya d’esprint Raids de la FCOC. Competíem a la modalitat Elit (3 components), i va ser un raid molt complert on l’orientació i l’estratègia jugaven un paper molt important, més del que estàvem acostumats en els altres raids. Aquesta nova modalitat de raids presenta unes característiques on cada sector té moltes balises opcionals i un horari de tancament que normalment no et permet fer totes les balises. Així has de filar prim de com i quines balises vols fer. Al primer sector hi havia una cronoescalada en btt que ens situava a les primeres places, després venia el trekking molt llarg en que hi va haver alguns equips que van puntuar més que naltros. Per tant calia posar-se les piles. El segon sector de BTT va ser el que ens va permetre guanyar la prova, doncs vam ser només dos equips que vam fer totes les balises. Total 346pts i 7h 31m. Així ens proclamàvem Campions de Catalunya d’esprints Raids de la FCOC.
El 30 d’octubre es va fer el clàssic raid de Cornudella de Montsant, per l’escenari de la serra Montsant i les Muntanyes de Prades. Al pantà de Siurana es va fer la prova de canoa i prop de Prades hi havia un espectacular ràpel volat de 40 metres. La btt va ser la gran protagonista amb uns 50km que ens feien anar fins a Prades, pujar al Tossal de la Baltassana (1202 m.) i torna cap a Cornudella, passant per camins i senders. Va ser una prova disputada doncs el Cambrils Grup Les Barques, va estar una bona estona ocupant la primera posició. Els vam avançar després del ràpel però al trekking específic de Prades ells van ser més ràpids. No va ser fins gairebé al cim del Tossal que no els vam tornar a avançar amb la btt. A partir de llavors ja vam anar traient temps, un total de 11 minuts. Temps total 5h 54min.

By Lluís

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS DE MUNTANYA 2010. RAID INFERNAL DEL BISAURA

Els passats dies 18 i 19 de setembre, l’equip Xtrem Team de Tivissa vam fer el Campionat de Catalunya de Raids, que al mateix temps, era la última prova de la Copa Catalana de Raids. Els components, aquest cop, vam ser Joan Farnós, Josep Enric Benaiges i Lluís Saladié. Com a assistència també va venir l’Anna, que sempre que pot ens dóna un cop de mà, cosa que es d’agrair. Ja se sap la logística que comporta un raid, i si és tracta d’un de dos dies, doncs, la cosa és multiplica. Més que explicar-vos cadascuna de les proves que vam fer, dir que va ser un raid, realment, espectacular. No sé si es que ens va captivar un entorn al que estem poc acostumats per les comarques d’Osona i el Ripollès, amb vegetacions frondoses i paisatges, veritablement genials, o també algunes motivadores proves, com la ferrada de Centelles, el creuar el Pantà de Sau de punta a punta amb kaiac (13 Km), un treks i trams de BTT per a disfrutar, una orientació nocturna amb vivaquillo inclòs,.... és a dir, un raid de muntanya complet en tots els sentits. També dir que tot orquestrat per una impecable organització.

A nivell d’equip podem dir que la cosa va anar prou bé, tenint en compte el 5è lloc a la classificació final, i el bon nivell dels equips. Nosaltres és el primer any que fem el campionat, mentre que hi havia equips que fan fins i tot la copa del món. Són equips amb un nivell excepcional, tant físicament com en tècniques d’orientació. Dir que vam anar de menys a més, doncs la primera prova en btt (nocturna) va anar prou malament en l’orientació, però poc a poc ens vam refer i vam anar escalant posicions. Va ser un raid llarg en el que vam dedicar 20 hores i 21 minuts, però no es va fer gens pesat. Una vegada t’hi poses....
Si voleu llegir la crònica que ha fet l’organització, descriu molt bé totes les proves que es van fer: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5612

Vull agrair a tot l’equip, l’Ester Falgas, el Xavi Sahuquillo, l’Adrià Tomàs, el Joan Farnòs i el Josep Enric Benaiges, que haguem fet possible la il·lusió que ens feia fer aquest campionat i la Copa Catalana. Crec que ens ho hem passat bé i a més hem fet un bon paper amb un equip competitiu (a l’espera que surtin les classificacions finals de Copa). Així que espero que els que no havíeu fet mai raids, que ho hagueu disfrutat i ja sabeu que és el que es cou. A tots, gràcies i molt satisfet de tot plegat. Salut i cames!!! i mapes i ...............

By Lluís

El circ de Troumouse

Espectacular, molt aeri i exposat. Així es el circ de Troumouse..
Un any més ens vam reunir els Ilergets Calixto, Toni amb els Ilercavons Jotabe i Lluís, per fer una cordada conjunta per les nostres muntanyes pirinenques. Enguany vam escollir el circ de Troumouse prop de Gavarnié als pirineus Occitans. La nostra ruta passava per ascendir el pic de la Múnia per la via normal pel corredor NW. i d'allí seguir el cordal de cresta fins al pic de Gerbats i retorn pel coll de la Sède.
Una cresta que no es difícil però sí molt aèrea i espectacular i que reserva un tram de tornada amb un flanqueig al pic de Gerbats que et posa els pèls de punta!
La dificultat rondarà el PD+ això sí bastant continu amb algun pas aïllat AD que es salva montant un ràpel d'un clau que fa basarda de mirar... Si es fa en sentit contrari, es recomanable fer aquests petits resaltets assegurats...
La via després de fer le petit passet II+ en roca pulida i que d'estar mullada ha de ser d'autètica por s'arriba al pas du Chat (foto). un resaltet sense pati al radera d'uns 5 metres de III... Que es salva sense cap problema encastant les mans i peus en una fisura, també ara hi ha una corda nusada que fa més senzilla l'ascenció.
Superat aquest, una àmplia i vistosa cresta ens du al cim de la Múnia de 3133mt i el més alt del circ. d'allí es baixa per la cresta de la petita múnia i fins a Sierra morena sense cap mena de dificultat. Aquí es on comença el ball de bastons. Una baixada en picat, on es pot muntar un ràpel, que no cal penjar-shi gaire ja que es pot anar desgrimpant i l'assegurança no es més que un clau...
El ràpel des de dalt es veu aeri ja que vas baixant per un passadís estret d'uns 2 o 3 metres amb buit a ambdós costats, és quan ja ets a baix i veus per on has baixat que realment es espectacular! (foto de baix)
Amb el Mont perdut mirant de cua d'ull al fons, vàrem baixar i sorpresa! La corda s'ens va enganxar al recuperar-la!
Total, vam haver de tornar a pujar aquest cop encordats amb el que quedava de corda, per anar a desencastar-la i tornar a baixar, una mica més de feina, però la muntanya ja té aquests imprevistos... Aquí Benaiges va marcar-se el llarg.
El cim de Troumouse ostenta un estrany i estrafolari trípode dalt del cim, no en sabem la utilitat d'aquest munt de ferralla però fa que sia un cim curiós...
El tram més aeri es el que hi ha entre el pic de Troumouse i el pic Heid, de tan en tan arribes a un punt on pots treure el cap per veure que la cara E cau en picat més de 400 metres! Més val arramblar-se a la vessant W.
Per baixar de la cresta quedava un llarg flanqueig, que semblava no haver-se d'acabar mai, no per lo difícil que pogues ser, que no ho era, sino per lo exposat que arrivaba a ser. ja que sota d'aquesta tartereta tan inofensiva, hi havien parets de més de 300 metres... per tan la relliscada, estava del tot prohibida, ja que no hi havia manera humana d'assegurar-se, tret d'anar lentament i amb una mà sempre a punt.
Un total de 9h caminant amb un desnivell + d'uns 1300m i uns 12km de recorregut.

Text: Toni
Fotos: Lluis, Toni i lo Santo.

La cursa dels vuit mil

K2 8611 metres

Article de la revista Natura i aventura nº 40

"Cada nova nevada esborra, un xic més, el romanticisme que des dels seus orígens ha acompanyat a les ascensions als cims més alts del món. Sense adonar-se, Reinhold Messner i Jerzy Kukuczka, en la seva cursa per ser els primers en aconseguir coronar el catorze vuit mils del planeta, encengueren la metxa que ha convertit en una cursa a vegades suïcida aquelles ascensions originàriament envoltades d’una filosofia quasi mística. Conveniències polítiques, expedicions comercials i interessos econòmics han difuminat el romanticisme inicial. I han transformat la passió per l’alpinisme en el banal intent de col·leccionar rècords on el com es faci ha perdut tota importància. I el que és pitjor, com en qualsevol altra competició, només hi ha premi per un, i al aixecar el vencedor el seu trofeu converteix, automàticament, els seus competidors en simples perdedors. En els temps que corren, ser el segon no compta. Quin trist contrasentit sentir-se fracassat un cop assolit el cim.
Messner serà recordat i Kukuczka tristament oblidat. No importa que el polonès pugés la majoria dels seus vuit mils per rutes inèdites, en condicions hivernals i sense gairebé finançament (i el que assolís els catorze cims mesos desprès de Messner). Cada nova nevada esborra aquell esperit inicial on el que comptava era el camí i no el destí.
Ara que la cursa femenina és notícia; mentre la neu i el gel omplen un barranc del Nanga Parbat on trobà la mort la coreana Mi Sun Go que en una cursa desenfrenada intentava assolir en un mateix any els set vuit mils que li mancaven al palmarès ( en 72 dies n’havia pujat ja 4!); mentre s’especula amb la possibilitat que la guanyadora, la també coreana Oh Eun Su. En el seu afany per endur-se la corona hagi falsejat alguna de les seves ascensions; potser seria bo aturar-nos i gaudir de les nombroses matinades que en la nostra cursa cap a Itaca hem deixat d’assaborir".

Aquest article sobre la desmesurada cursa per assolir tots el vuit mils no em deixa indiferent i em fa pensar i comparar altres aspectes de la nostra societat cada cop més competitiva, potser serà la nostra condició humana però no m’agrada. El meu reconeixement a Kukuzca i al genial Walter Bonatti, l’alpinista que més admiro. Sense oblidar a tota una llarga llista d'alpinistes imprescindibles en la història de les muntanyes del nostre planeta.

Per acabar, felicitar a la revista Natura i aventura, revista d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra en català que de manera gratuïta publica uns continguts molt interessants.

By Joan

Vallferrera btt

Per quart any consecutiu La Penya ciclista Ribera d'Ebre organitza la sortida btt als Pirineus. El nostre dissenyador de rutes pirinenques Lo Mariano ens ha buscat un altre cop un recorregut espectacular per la Vallferrera dins del Parc natural dels Alts Pirineus que no us deixarà indiferents.El circuit comença al pintoresc poble d'Alins a 1048m d'altitud per carretera asfaltada direcció al poble de Tor i el Port de Cabús (Andorra) un kilòmetre aproximadament. De seguida trenquem a la dreta per una pista que puja fent corbes en forma de paella entre mig d'un bosc de pi roig entre altres varietats, i més endavant, pi negre fins la cota 2400 m. El Panorama dels alts Pirineus és impressionant Lo Monteixó 2905m i la seva famosa línia d'ascensió de la cursa Cuita al sol, Lo Bony de Salória, etc... El punt és realment vertiginós!! Valdrà la pena de fer l'esforç perquè ara ve un descens en picat per camí rapidíssim fins al Refugi de Gall fer 1690 m (font). Continuarem descendin primer per sender impecable i desprès per pista entremig del tupid bosc de Virós passant per la poc coneguda estació d'esquí de fons Virós-Vallferrera arribarem al poble de Tírvia 991m. Per acabar, lo millor, agafarem el camí real de la Vallferrera. Es tracta d'un sender de 8 km que recorre la falda de la muntanya i remunta al riu noguera-vallferrera fins a Alins. Finalment bany tradicional al riu.

Marxarem en cotxes el dissabte 31 de juliol a les 6:00 del matí des del Casal dels Jubilats de Móra d'Ebre. Farem la típica parada a fer l'esmorzar de germanor a Cellers 2h de viatge.

Amb bici haurem prendre menjar per jalà algo a mig recorregut, aigua (2 bidons) per aguantar fins al refugi de Gall fer ( si porteu calés i està obert podeu comprar alguna cosa) i UN BON PARAVENT, a alta muntanya pots passar de la calor al fred en un moment.

Esteu tots i totes convidats/des tenint en compte que la sortida es considerada DURA amb forts desnivells 46km/1700 metres de desnivell positiu. Per dubtes Joan 664442736.

Fotos

by Joan