dimarts, 13 de gener del 2009

Trepitjant neu verge!


Nevada a Tivissa 2009

Si el que voleu és un dia d’aventura us recomano que truqueu al Lluís, no us quedareu pas indiferents... la diversió està assegurada!


Aquest cop ha estat la neu, avui al matí hem anat a fer una volteta corrents i hem gaudit com dos nens amb la neu i l’aigua. Hem sortit cap a les 9 del matí de Vandellòs, el dia estava tapat i feia fred. Hem decidit anar cap a la Font del Sanxo pel PR-C 91. Passat Remullà ens hem creuat amb els caçadors, tan uns com els altres ens hem quedat mirant-nos i pensant ‘que fan aquests perduts aquí un dia com aquest’.


L’aventura ha començat ben aviat quan a l’Estret dels Vidriers no hem pogut passar pel barranc perquè baixava molta aigua i hem hagut de trepar per les vores, amb compte ja que la roca relliscava i el terreny era bastant vertical. Salvat aquest petit imprevist, el camí ens ha portat a la carretera de Pratdip i en direcció oest, a uns 100 m, a la dreta hem retrobat el PR que hem seguit fins a la Font del Sanxo. És en aquest últim tram del recorregut on el paisatge de sobte ha esdevingut blanc amb una boira cada cop més espessa que intensificava el color de la neu. Tot aquest escenari ens ha deixat bocabadats, amb la boira de vegades es feia difícil reconèixer on érem, trepitjàvem neu verge que de tant en tant delatava el pas dels javalins i algun que altre ocell, amb un gruix que en algun punt arribava fins als 5 cm. I finalment a l’arribar al nostre destí novament ens hem sorprès amb l’espectacle que oferia el Salt del Sanxo exhibint tot d’estalactites de gel dibuixant mil figures i formes desiguals.


I de tornada, emborratxats com veníem, als Estrets dels Vidriers hem decidit anar pel dret i passar pel mig del barranc, l’aigua estava freda, fredíssima, sobretot quan en sortíem, però estàvem encara anestesiats per l’espectacle que hem tingut la sort de veure i de viure!


by Rut



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que quan neva tots els kavalins i kabretes surten del caos per trepitjar i tocar aquesta neu desitjada...estem sumbats! en lo bé que s'està a casa calentet sense tenir fred a les mans i peus...
Au pos! Molt bé kabreta, lo de compartir la vostra volta per la neu en forma de crònica.
A disfrutar!
Salut i força

Anònim ha dit...

Aquests dies he xalat com feia temps. Hem aprofitat al màxim aquestes condicions excepcionals, patint una mica de fred això si!!
Ahir amb lo Quim vam acabar de rematar-ho amb bici per la zona dels Motarros que encara tenia zones amb neu i un paisatge gebrat.
Salut!

Anònim ha dit...

EEEII!!! penya tots perqi per allà neu amunt neu avall fins i tot les xiquessss meu potat, tots buscan-me però ressss no meu trbat, jajaja l'any q be potser tindreu sort jojojo

Anònim ha dit...

Osti, Rut, quina enveja. Gràcies per explicar-ho. Salut desde Benissanet. Una abraçada.