Climb Bike and Run

ESPERÓ ILERCAVONS (V/A2-90m)

2011-03-02T09:54:00.005+01:00

C'est fini! L'aventura comença al juny del 2009 amb companyia de Guillem Font obrint els primers 20 metres. 1 any i mig mès tard torno en solitari per acabar el primer llarg d'uns 35 metres(7 hores d'esforç). Pel cap hem volta abandonar el projecte i no fer cim, però no, decideixo fixar una corda per tornar-hi i acabar-ho. 4 mesos mès tard finalment hi torno decidit d'acabar la via i conquerir la Penya-Roja de Mora d'Ebre.
Per arribar-hi en cotxe el més fàcil és agafar la N-420 i desviar-nos al ramal de carretera morta a l'altura dels km 814-815. Pujar pel camí de la Vall de Lladres fins que ens trobem amb una bifurcació prenent el camí de la dreta de la vall del Trempat i pujar fins al retom on comença el PR per pujar al coll.Deixem el cotxe i caminem amunt fins que abans d'arribar al coll flanquejem a la dreta en busca del pi solitari característic que marca el peu de via.
Resta una via equipada on tan sols farà falta 15 cintes, 2 ganxos i estreps. He deixat doncs tot el material fixe a la paret(spits i claus). La idea és alliberar la via en una futura repetició.
Transcorre per una paret vigilada per cabres salvatges, amb roca calcària de dubtosa calitat. El recorregut però segueix un estètic esperó a l'esquerra de la paret on la roca és bona, fins que s'acaba i cal seguir per terreny descompost, entre pins i sabines fins la cima. En total uns 90 metres.
El primer llarg comença a l'altura d'un pi. Aprofitant el pi grimpem fins el primer spit. Cal fer un parell de passos de ganxo per arribar a un clau i continuar fins al següent clau. Són aquests primers metres els més difícils de la via i probablement en lliure costaran. Després l'esperó s'ajau una mica i continua fins al següent spit per continuar amb ganxos o en lliure en tendència a l'esquerra en busca d'una fissura diagonal que marca la separació entre la paret ajaguda i altre cop paret vertical. Ens trobarem un clau i seguidament un spit. A la fissura hi ha un bon pont de roca per continuar en placa excelent típica del Morral de Tivissa equipada amb 2 claus per arribar a una repiseta, fàcilment alliberable. Continuem a la dreta per una fissura en lliure fàcil protegida amb dos claus i flanquejem a l'esquerra amb l'ajut dun spit per situans a l'altra banda de l'esperó on trobem un petit diedre amb un clau i uns metres més amunt sobre placa un bong que ens marca el flanqueig a esquerres cap a la reunió. Excepte el primers 5 metres de via, la resta del llarg transcorre sobre calcari excelent.
El 2n llarg comença protegit del factor 2 amb un clau per pujar a una repiseta on trobarem un spit i flanquejar a la dreta en busca d'un diedre on trobarem un clau abans i a final del diedre. Desde el diedre seguim flanquejant a la dreta per superar un petit esperó i situar-nos en un petit balconet on trobarem un spit. Ataquem pel dret el petit mur parant atenció amb la roca per seguir uns metres amunt sobre roca dubtosa i després flanquejar a l'esquerra en busca d'una terrassa terrossa amb cagades de sobatge on s'acaben les dificultats de la via. Continuem uns metres més amunt per una canal en busca d'un gran pi on montarem reunió comodament. La roca no és tan bona com al primer llarg i cal parar comte a no tocar blocs sospitosos. Facilment alliberable.
El 3er i últim llarg és una grimpada fàcil entre pins i sabines fins al cim del Penya-Roja. Comença aprofitant un esperó rocòs a l'esquerra de la reunió i continua per pendents suaus terrossos fins trobar-nos un agraït sistema rocós just abans d'arribar al final on montarem reunió novament sobre qualsevol dels molts pins que hi ha.
La baixada direcció nord en busca del coll , seguint el PR fins a peu de via i després fins al camí.
Amb aquesta via completo el pòker de vies del terme(o colindants) de Mora. Primer la "Roca de Mora, Roca Traïdora" al barranc de la Fotx amb companyia del mestre ilercavo Koanitou i Guillem Font. Després la "Tocant Sostre" a les Solanes en solitari. La "Mosca i Pedra" també al barranc de la Fotx amb Jordi Orobitg, i finalment "l'Esperó Ilercavons".
Juntament amb les vies dels cingles de la Picossa prohibides per nidificació d'aguila cuabarrada, les crestes del terme, el racó dels avencs i algun que altre secretillo, queda un bon joc per l'escalada a Mora d'Ebre. Intentarem ampliar el terreny de joc.
By Roger

Vallibierna - Decathlonianos go home!

2011-02-19T17:23:00.013+01:00

Amb bona companyia quasi sempre es triomfa, la innivació i el bon temps, ja és un altre rollo. A Vallibierna hi ha un petit refugi lliure el qual ens ha esguardat durant uns dies fent el primo per la muntanya hivernal. Com que la idea de "veure la vida passar" al final cansa, hem arribat a la conclusió que calia marcar objectius:
- Aneto per Directa Oeste.
- Tempestades per la via que ens vagi bé.
- Vallibierna per la cresta fins on trobem marron i després per la canal, paso del caballo.
- Menjar.

Gràcies a una bona amiga Decathloniana vam fer nit a Graus (gràcies Raquel!) per a poder arribar al refugi a l'endemà al matí i poder veure quin n'era l'estat.
Per camí trobem alguna mini-cascada on poder desvirgnar-nos. Arribem al refugi i ens hi comencem a acomodar, buscant llenya i esmicolant-la a cops de pedra.
Ens mengem la sopa més bona de la nostra vida i ens en anem al sac (nota mental: portar sac adequat a la temperatura).
A l'endemà sortim a fondo a per l'Aneto. La neu està xunga per progressar, farem tard a dinar. Ens mirem la via per on pujarem i l'ataquem. Es veu que les condicions que hem pillat són algo més severes que les de la ressenya.
Pep ataca amb rauxa i jo hi fico seny i la corda. Després d'alguna rebolcada de croqueta ens polim la via (joer com he patit però com mola sortir-ne).
Directes cap al cim, fruits secs, trucada als papes i mames i avall.

El segon dia estem rebentats despres de les 11 hores i pico de tute de l'Aneto. Passem de fer cap pic i anem a buscar cascada de gel. En trobem una, i de guapa, sol l'accés ja té tela.

Tercer dia directes cap a Tempestades. Altre cop me fot en un marrón de mixte, ves què hi farem... Amunt, fotos, trucades, fruits secs i avall. Quart dia, Vallibierna una estona per la cresta i després per la canal i Paso del caballo. Es nota i molt el cansament. S'enyora l'escalfor d'una dona i el llit de casa. Pic i cap avall.

Sense donar-me conte m'ho he passat com mai (Gràcies Pep!) i de ben segur que aquest serà un record dels que ni l'Alzheimer esborra.

Aquí un vídio i les fotos.

Cuideu-vos mandrils!!

Llums de tardor al Priorat

2010-11-17T23:44:00.004+01:00

El diumenge vaig quedar amb un amic de Montroig, el Jonatan, per fer una sortida en btt. La ruta prometia, doncs feia un dia plàcid, sense vent que ja és dir, i bona temperatura malgrat la fresca de primera hora del mati. Sortida de Vandellòs pujant per Masvalentí, Lleixares i Mas de Genesies. Després per Aumet cap a Tivissa. Un bon començament per treure't la son del damunt. De Tivissa encarant al Priorat, per la Serra d'Almòs, Mas de Pena, sender del Pinar del Frares, i a Capçanes. El sender és llarg, uns 6km, molt recomanable en btt, tot i que al principi s'ha de "manxar" a peu. De Capçanes altra vegada a buscar les altives muntanyes de Llaberia, pujant pel recent netejat sender del Ramer fins al Motarro i, ara si, tot avall fins a Vandellòs. En total 56km. La tardor ens gratifica amb uns paisatges excepcionals, colors vius de la fulla caduca, i al Priorat els camps de ceps son un espectacle. Em va captivar tant, que a l'endemà i vaig tornar, amb lo Quim i la Merçe, aquesta vegada baixant pel sender del Ramer, i disfrutant veient com s'obren allà baix les terrasses conreades de vinya, passant del verd a l'ocre, al groc, al marró, rogenc,....una inspiració cromatica de la natura, digna del millor espectacle. Deixeu's caure per aquelles contrades abans que s'acabi la funció.

by Lluís

Btt i natura

2010-11-06T11:53:00.007+01:00

Nois i noies! sabeu que perilla el que poguem disfrutar de la muntanya amb btt si opinions sobre l'ús de la bicicleta a la natura de la revista vèrtex s'imposen. Em de reaccionar per que sinó ens convertirem en furtius. A petició de l'amic Mariano de Balaguer he enviat aquest correu a la FEEC:

He llegit l'article d'opinió "l'ús de les bicicletes a la natura valenciana" del Vèrtex núm. 232 i m'ha indignat.

Em considero un excursionista de base on poc a poc he anat introduint altres maneres de gaudir de la muntanya: escalada clàssica, alpinisme, bicicleta de muntanya, curses de muntanya, raids,... A la muntanya, com en tots els aspectes de la vida, hi ha moltes filosofies i ningú pot pretendre que solament la pogui gaudir el excursionista i a una velocitat determinada, això és egoisme o complexe! Els que estimem les muntanyes i les respectem sabem que la conservació dels senders i de l'entorn no depèn de si vas en una btt, vas a escalar, camines o corres, depèn del civisme de cadascú. Sóc el primer de no passar per algun lloc determinat si hi ha un niu d'Àliga cuabarrada o de frenar amb suavitat amb la btt en un punt sensible per exemple...

Els centres exursionistes, els clubs esportius de muntanya i les penyes ciclistes estem, al menys al meu entorn i els que conec, en total sintonia per conservar i obrir noves rutes i tots les gaudim guardant el màxim respecte.

Salut i muntanya per tots!!

by Joan

2010-11-03T22:56:00.006+01:00

DOMINI ILERCAVÓ

Els passats dos caps de setmana d’octubre han tingut lloc dos raids, els quals a més, han compartit un denominador comú: dos pòdiums absoluts de l’equip La Cameta Coixa-Miravet. Aquest equip està engendrat en el si del domini ilercavó, format, de moment, per Jotabe, Koanito i Lluís. Desprès de realitzar la Copa Catalana de Raids de la FEEC amb l’Xtrem Team Tivissa (4ª posició general), encara quedaven algunes proves al calendari i vam apostar per fer aquests dos. Potser no és el més adient llençar-nos floretes però el que si que cal és reconèixer l’esforç que s’ha fet al llarg de la temporada, tant a nivell individual com col•lectiu. Em arribat a final d’any amb un bon estat de forma i un rodatge en raids que ha permès lluitar per estar al capdavant, i tot plegat ens ha donat dos victòries, que com no, ens ha fet molta il•lusió poder-les assolir.

El 23 d’octubre tenia lloc el V Raid Garrigues Extrem a la localitat de les Borges Blanques, i alhora era el Campionat de Catalunya d’esprint Raids de la FCOC. Competíem a la modalitat Elit (3 components), i va ser un raid molt complert on l’orientació i l’estratègia jugaven un paper molt important, més del que estàvem acostumats en els altres raids. Aquesta nova modalitat de raids presenta unes característiques on cada sector té moltes balises opcionals i un horari de tancament que normalment no et permet fer totes les balises. Així has de filar prim de com i quines balises vols fer. Al primer sector hi havia una cronoescalada en btt que ens situava a les primeres places, després venia el trekking molt llarg en que hi va haver alguns equips que van puntuar més que naltros. Per tant calia posar-se les piles. El segon sector de BTT va ser el que ens va permetre guanyar la prova, doncs vam ser només dos equips que vam fer totes les balises. Total 346pts i 7h 31m. Així ens proclamàvem Campions de Catalunya d’esprints Raids de la FCOC.
El 30 d’octubre es va fer el clàssic raid de Cornudella de Montsant, per l’escenari de la serra Montsant i les Muntanyes de Prades. Al pantà de Siurana es va fer la prova de canoa i prop de Prades hi havia un espectacular ràpel volat de 40 metres. La btt va ser la gran protagonista amb uns 50km que ens feien anar fins a Prades, pujar al Tossal de la Baltassana (1202 m.) i torna cap a Cornudella, passant per camins i senders. Va ser una prova disputada doncs el Cambrils Grup Les Barques, va estar una bona estona ocupant la primera posició. Els vam avançar després del ràpel però al trekking específic de Prades ells van ser més ràpids. No va ser fins gairebé al cim del Tossal que no els vam tornar a avançar amb la btt. A partir de llavors ja vam anar traient temps, un total de 11 minuts. Temps total 5h 54min.

By Lluís

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS DE MUNTANYA 2010. RAID INFERNAL DEL BISAURA

2010-10-04T23:16:00.008+02:00

Els passats dies 18 i 19 de setembre, l’equip Xtrem Team de Tivissa vam fer el Campionat de Catalunya de Raids, que al mateix temps, era la última prova de la Copa Catalana de Raids. Els components, aquest cop, vam ser Joan Farnós, Josep Enric Benaiges i Lluís Saladié. Com a assistència també va venir l’Anna, que sempre que pot ens dóna un cop de mà, cosa que es d’agrair. Ja se sap la logística que comporta un raid, i si és tracta d’un de dos dies, doncs, la cosa és multiplica. Més que explicar-vos cadascuna de les proves que vam fer, dir que va ser un raid, realment, espectacular. No sé si es que ens va captivar un entorn al que estem poc acostumats per les comarques d’Osona i el Ripollès, amb vegetacions frondoses i paisatges, veritablement genials, o també algunes motivadores proves, com la ferrada de Centelles, el creuar el Pantà de Sau de punta a punta amb kaiac (13 Km), un treks i trams de BTT per a disfrutar, una orientació nocturna amb vivaquillo inclòs,.... és a dir, un raid de muntanya complet en tots els sentits. També dir que tot orquestrat per una impecable organització.

A nivell d’equip podem dir que la cosa va anar prou bé, tenint en compte el 5è lloc a la classificació final, i el bon nivell dels equips. Nosaltres és el primer any que fem el campionat, mentre que hi havia equips que fan fins i tot la copa del món. Són equips amb un nivell excepcional, tant físicament com en tècniques d’orientació. Dir que vam anar de menys a més, doncs la primera prova en btt (nocturna) va anar prou malament en l’orientació, però poc a poc ens vam refer i vam anar escalant posicions. Va ser un raid llarg en el que vam dedicar 20 hores i 21 minuts, però no es va fer gens pesat. Una vegada t’hi poses....
Si voleu llegir la crònica que ha fet l’organització, descriu molt bé totes les proves que es van fer: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5612

Vull agrair a tot l’equip, l’Ester Falgas, el Xavi Sahuquillo, l’Adrià Tomàs, el Joan Farnòs i el Josep Enric Benaiges, que haguem fet possible la il·lusió que ens feia fer aquest campionat i la Copa Catalana. Crec que ens ho hem passat bé i a més hem fet un bon paper amb un equip competitiu (a l’espera que surtin les classificacions finals de Copa). Així que espero que els que no havíeu fet mai raids, que ho hagueu disfrutat i ja sabeu que és el que es cou. A tots, gràcies i molt satisfet de tot plegat. Salut i cames!!! i mapes i ...............

By Lluís

El circ de Troumouse

2010-08-20T18:55:00.001+02:00

Espectacular, molt aeri i exposat. Així es el circ de Troumouse..
Un any més ens vam reunir els Ilergets Calixto, Toni amb els Ilercavons Jotabe i Lluís, per fer una cordada conjunta per les nostres muntanyes pirinenques. Enguany vam escollir el circ de Troumouse prop de Gavarnié als pirineus Occitans. La nostra ruta passava per ascendir el pic de la Múnia per la via normal pel corredor NW. i d'allí seguir el cordal de cresta fins al pic de Gerbats i retorn pel coll de la Sède.
Una cresta que no es difícil però sí molt aèrea i espectacular i que reserva un tram de tornada amb un flanqueig al pic de Gerbats que et posa els pèls de punta!
La dificultat rondarà el PD+ això sí bastant continu amb algun pas aïllat AD que es salva montant un ràpel d'un clau que fa basarda de mirar... Si es fa en sentit contrari, es recomanable fer aquests petits resaltets assegurats...
La via després de fer le petit passet II+ en roca pulida i que d'estar mullada ha de ser d'autètica por s'arriba al pas du Chat (foto). un resaltet sense pati al radera d'uns 5 metres de III... Que es salva sense cap problema encastant les mans i peus en una fisura, també ara hi ha una corda nusada que fa més senzilla l'ascenció.
Superat aquest, una àmplia i vistosa cresta ens du al cim de la Múnia de 3133mt i el més alt del circ. d'allí es baixa per la cresta de la petita múnia i fins a Sierra morena sense cap mena de dificultat. Aquí es on comença el ball de bastons. Una baixada en picat, on es pot muntar un ràpel, que no cal penjar-shi gaire ja que es pot anar desgrimpant i l'assegurança no es més que un clau...
El ràpel des de dalt es veu aeri ja que vas baixant per un passadís estret d'uns 2 o 3 metres amb buit a ambdós costats, és quan ja ets a baix i veus per on has baixat que realment es espectacular! (foto de baix)
Amb el Mont perdut mirant de cua d'ull al fons, vàrem baixar i sorpresa! La corda s'ens va enganxar al recuperar-la!
Total, vam haver de tornar a pujar aquest cop encordats amb el que quedava de corda, per anar a desencastar-la i tornar a baixar, una mica més de feina, però la muntanya ja té aquests imprevistos... Aquí Benaiges va marcar-se el llarg.
El cim de Troumouse ostenta un estrany i estrafolari trípode dalt del cim, no en sabem la utilitat d'aquest munt de ferralla però fa que sia un cim curiós...
El tram més aeri es el que hi ha entre el pic de Troumouse i el pic Heid, de tan en tan arribes a un punt on pots treure el cap per veure que la cara E cau en picat més de 400 metres! Més val arramblar-se a la vessant W.
Per baixar de la cresta quedava un llarg flanqueig, que semblava no haver-se d'acabar mai, no per lo difícil que pogues ser, que no ho era, sino per lo exposat que arrivaba a ser. ja que sota d'aquesta tartereta tan inofensiva, hi havien parets de més de 300 metres... per tan la relliscada, estava del tot prohibida, ja que no hi havia manera humana d'assegurar-se, tret d'anar lentament i amb una mà sempre a punt.
Un total de 9h caminant amb un desnivell + d'uns 1300m i uns 12km de recorregut.

Text: Toni
Fotos: Lluis, Toni i lo Santo.

La cursa dels vuit mil

2010-08-09T14:22:00.005+02:00

K2 8611 metres

Article de la revista Natura i aventura nº 40

"Cada nova nevada esborra, un xic més, el romanticisme que des dels seus orígens ha acompanyat a les ascensions als cims més alts del món. Sense adonar-se, Reinhold Messner i Jerzy Kukuczka, en la seva cursa per ser els primers en aconseguir coronar el catorze vuit mils del planeta, encengueren la metxa que ha convertit en una cursa a vegades suïcida aquelles ascensions originàriament envoltades d’una filosofia quasi mística. Conveniències polítiques, expedicions comercials i interessos econòmics han difuminat el romanticisme inicial. I han transformat la passió per l’alpinisme en el banal intent de col·leccionar rècords on el com es faci ha perdut tota importància. I el que és pitjor, com en qualsevol altra competició, només hi ha premi per un, i al aixecar el vencedor el seu trofeu converteix, automàticament, els seus competidors en simples perdedors. En els temps que corren, ser el segon no compta. Quin trist contrasentit sentir-se fracassat un cop assolit el cim.
Messner serà recordat i Kukuczka tristament oblidat. No importa que el polonès pugés la majoria dels seus vuit mils per rutes inèdites, en condicions hivernals i sense gairebé finançament (i el que assolís els catorze cims mesos desprès de Messner). Cada nova nevada esborra aquell esperit inicial on el que comptava era el camí i no el destí.
Ara que la cursa femenina és notícia; mentre la neu i el gel omplen un barranc del Nanga Parbat on trobà la mort la coreana Mi Sun Go que en una cursa desenfrenada intentava assolir en un mateix any els set vuit mils que li mancaven al palmarès ( en 72 dies n’havia pujat ja 4!); mentre s’especula amb la possibilitat que la guanyadora, la també coreana Oh Eun Su. En el seu afany per endur-se la corona hagi falsejat alguna de les seves ascensions; potser seria bo aturar-nos i gaudir de les nombroses matinades que en la nostra cursa cap a Itaca hem deixat d’assaborir".

Aquest article sobre la desmesurada cursa per assolir tots el vuit mils no em deixa indiferent i em fa pensar i comparar altres aspectes de la nostra societat cada cop més competitiva, potser serà la nostra condició humana però no m’agrada. El meu reconeixement a Kukuzca i al genial Walter Bonatti, l’alpinista que més admiro. Sense oblidar a tota una llarga llista d'alpinistes imprescindibles en la història de les muntanyes del nostre planeta.

Per acabar, felicitar a la revista Natura i aventura, revista d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra en català que de manera gratuïta publica uns continguts molt interessants.

By Joan

Vallferrera btt

2010-07-11T16:02:00.003+02:00

Per quart any consecutiu La Penya ciclista Ribera d'Ebre organitza la sortida btt als Pirineus. El nostre dissenyador de rutes pirinenques Lo Mariano ens ha buscat un altre cop un recorregut espectacular per la Vallferrera dins del Parc natural dels Alts Pirineus que no us deixarà indiferents.El circuit comença al pintoresc poble d'Alins a 1048m d'altitud per carretera asfaltada direcció al poble de Tor i el Port de Cabús (Andorra) un kilòmetre aproximadament. De seguida trenquem a la dreta per una pista que puja fent corbes en forma de paella entre mig d'un bosc de pi roig entre altres varietats, i més endavant, pi negre fins la cota 2400 m. El Panorama dels alts Pirineus és impressionant Lo Monteixó 2905m i la seva famosa línia d'ascensió de la cursa Cuita al sol, Lo Bony de Salória, etc... El punt és realment vertiginós!! Valdrà la pena de fer l'esforç perquè ara ve un descens en picat per camí rapidíssim fins al Refugi de Gall fer 1690 m (font). Continuarem descendin primer per sender impecable i desprès per pista entremig del tupid bosc de Virós passant per la poc coneguda estació d'esquí de fons Virós-Vallferrera arribarem al poble de Tírvia 991m. Per acabar, lo millor, agafarem el camí real de la Vallferrera. Es tracta d'un sender de 8 km que recorre la falda de la muntanya i remunta al riu noguera-vallferrera fins a Alins. Finalment bany tradicional al riu.

Marxarem en cotxes el dissabte 31 de juliol a les 6:00 del matí des del Casal dels Jubilats de Móra d'Ebre. Farem la típica parada a fer l'esmorzar de germanor a Cellers 2h de viatge.

Amb bici haurem prendre menjar per jalà algo a mig recorregut, aigua (2 bidons) per aguantar fins al refugi de Gall fer ( si porteu calés i està obert podeu comprar alguna cosa) i UN BON PARAVENT, a alta muntanya pots passar de la calor al fred en un moment.

Esteu tots i totes convidats/des tenint en compte que la sortida es considerada DURA amb forts desnivells 46km/1700 metres de desnivell positiu. Per dubtes Joan 664442736.

Fotos

by Joan

MIGUELINE (A1+/ V (6c?) - 40 m)

2010-07-08T22:41:00.005+02:00

Nova via a l'inmensitat calcarea de la Serra de Cavalls, prop de la LLegenda del Xicarro oberta l'any 92(Roland Ginè, Dani Passarrius i Joan Farnós).
Feia un mes que en Miguel haviem quedat per anar a obrir i ens vam entretindre al final, sense escalar, a veure linies futuribles per obrir.

Aquest diedre que ratlla la cara Nord del Morral de la Lloba és sense dubte la línia més lògica i bonica de la zona. Per la seva orientació és ideal per èpoques de calor.

L'accès difícil d'explicar però fàcil d'arribar-hi si es coneix la zona.

La via ha quedat semi-equipada amb 4 claus, 3 ponts de roca i un parabolt(8mm). Cal però afegir-hi material d'autoprotecció. Al fer la 1Asc. he netejat sabines seques i algunes llastres i ara la línia està bastant neta. La roca és molt bona i el lliure exigent, ja que en tope-rope no aconsegueixo resoldre un pas on he de fer ús novament de l'estrep.

L'inici una fissura vertical-desplomada que acaba formant un arc, per continuar novament en fissura vertical fins una gran repisa. Aquí comença un diedre ja fins a dalt, que el deixarem per anar a l'esquerra a buscar una repisa, evitant un tram final desplomat i en OffWitdh. Farem uns 2m en placa fàcil per anar a buscar una fissura diagonal que acaba al final del diedre central. Pujem sobre una repisa, remontem un diedret i montem R sobre una olivera. Cal anar en compte però amb les pedres soltes a les repises de dalt. Rapelem en 35m de corda de l'olivera fins a peu de via.

Via a l'altura de la mítica Diedre Roland Ginè de la paret del Diedre, per la roca, el grau i compromís si es fa en lliure. En artificial, tal com s'ha obert, és bonica tambè.

Dedicada a Miguel, ell ha sigut la font d'inspiració. Ara comença una etapa nova, lluny del Pinell on ens vam coneixer escalant un dia a Punta de Gaspar juntament amb el Cecilio i el Guifre. Aquesta via és lo millor homenatge que li puc fer per ell. Ànims i per sempre companys de corda.

Algunes fotos de la línea

By Roger

HUAYNA POTOSÍ 6.088m

2010-06-25T00:06:00.004+02:00

Quan ja veníem carregats d’activitat en alçada durant 5 dies al massís del Condoriri, ens plantegem fer un dels nostres objectius de la cordada i culminar l’ascensió al nostre primer 6 mil, el Huayna Potosí. Un dia de descans per La Paz, per acabar de planificar la sortida i el divendres 11 amb la “flagoneta” ens dirigim al Camp Base de Zongo, on està ubicat el refugi del Huayna Potosí. Amb els petates ben carregats, fem l’aproximació fins al Campo de Roca a 5130m, on s’ha construït recentment un altre refugi. En una hora i mitja fem els 430 metres de desnivell que separen els dos refugis, és a dir, que les bones sensacions d’aclimatació eren evidents. Fem petar la xerrada amb tots els que l’endemà faríem o intentaríem fer cim, entre els quals gavatxos, israelians, alemanys, yanquis i un sevillano que “no sabe ni donde sa metio”!! Sopeta calenta, mate de coca i pa jaure aviat (encara no havien tocat les 19:00).
A les 2:35 iniciem l’ascens cap al cim. Sortim des d’un principi amb els grampons, doncs el refugi està al peu de la gelera. L’ascens és dur, sobretot per l’alçada, doncs les sensacions d’ofec són continues. Anem fent poc a poc, però ens adonem que “no estamos tan mal” i anem passant a diferents cordades. La facilitat que té la gent per anar a la muntanya amb guies ens ofereix imatges lamentables. Almenys vam passar a 3 persones exhaustes tirades al terra i d’altres que ben just saben que és un piolet. Deixant de banda la massificació que tenen algunes muntanyes, nosaltres amunt que fa pujada i després de progressar per tot el glaciar i superar un últim tram de mixte, fem l’aresta cimera i ja hi som (les 6:50, en 4 hores i 15 min. ). Cim del Huayna Potosí 6.088m !! El cansament deixa pas a l’eufòria, fotos de rigor i avall, que no volíem que el grup de militars bolivians que ens va fer retardar la pujada al pas més tècnic, ens la tornés a jugar. Durant els descens vam fer fotos i vam disfrutar d’aquest paisatge tant espectacular. Lamentablement el glaciar està en ple retrocés i en poques dècades és molt probable que desapareixin. La grandesa d’aquests “nevados” et fa pensar que no han de desaparèixer, però veient les morrenes del glaciar antic, i la velocitat a la que ha retrocedit el gel (sobretot en els últims deu anys), no donen bons pronòstics. Tota una llàstima, la Cordillera Real és un dels tresors de Bolívia.
Amb un 6000 a la butxaca, ja tornem cap al Camp base i a La Paz. Una jornada ràpida de 7 hores i 20 minuts, que va ser gràcies, sobretot, a una bona aclimatació. Un dia especial, perquè era el nostre primer cim de més de sis mil metres (bé, l’Ivan ja n’havia fet un a l’Índia). Ja em dit que ara ja mos retirem, jejejeje……salut!!!

by ilercavons-bolivians

Massís del Condoriri (Cordillera Real-Bolivia)

2010-06-18T22:12:00.003+02:00

Desprès del procès d’aclimatació per “l’altiplano” , assolint uns quants quatre mils, cosa no gaire difícil, contant que l’altitud mitja de l’altipla Boliviá es de 3.800msnm, ens disposem a atacar el nostre primer objectiu i marxem cap al cap base del Condoriri a 4.700msnm.
El divendres dia 4 de juny, es dia de preparatius, llogar material (tendes, cuina, olles, plats i coberteria), movilidad (fragoneta) i ruquets. Tambè s’ha de comprar menjar, ens deixem 2.175 bolivianos amb teca (uns 262 eurus!), mes endavant ens donarem compte que no menjem tant com ens pensem… bueno, l’arriero, el vigilant del camp base, l’artesano de les fones i la pescadora de truites (de riu) tot això que es trobaran!
DISSABTE DIA 5 DE JUNY La Paz-Tuni – Camp Base
La movilidad està carregada a tope, ens desplacem fins l’estancia Tuni (2h), 20 km de pista de terra.
Tuni, es un petit poble on viuen 30 families, les cases son d’atovó (totxos de fang, palla i argila), viuen de la ramaderia, l’agricultura i el transport de material fins el camp base, podriem dir que la seva economía es de subsistencia, réflex de tota la comunitat indígena boliviana. L’arriero ens espera a l’entrada del poble, es diu Freddy , diu que ens faran falta 7 rucs. Carregat el material, marxem cap al camp base, 3hores de caminada suau i ja estem al camp base, montem ràpid les tendes i la carpa per cuinar i guardar el material.
Al camp base va arribant i marxant gent. Em contat fins a 30 tendes, Yankis, canadencs, argentins, xilens, venezolans, tambe una parella catalana-francesa, la Nuria i en Jean( Gràcies per la info parella)
La vida al C.B es bastant rutinaria. Menjar, dormir poc i preparar les ascencions. Però no hi ha lloc per l’avorriment. El grup és bo i el bon humor no deixa que ens vencin les males sensacions del “soroche”. El mal de cap va i ve, algun mal de panxa i mareig, en general, però, l’aclimatació es bona, me gustan las anfetaminas, rojas, verdes y amarillas!

DIUMENGE 6 DE JUNY, Cerro Austria 5.320msnm.
Cim fàcil d’aclimatació, si no fos per l’alçada, 2.30h del C.B fins al cim.
DILLUNS 7 DE JUNY, La Fabulosa o Pequeño Alpamayo 5.370msnm
Sortim a les 4.45h del C.B, amb 45min ens plantem a la gelera, hi ha una gentada a peu de gelera!!! Això es un cuadro, molta gent no s’ha posat mai uns grampons, ensopeguen, rellisquen… les coses tenen un proces, primer camines i despres corres, en fin… mos equipem ràpid i gas, la gelera es fácil, alguna esquerda i algún pont de neu amb esquerdes vertiginoses, però rapidament guanyen el coll entre el Tarija i el Wayoming, una ultima rampa es porta al cim del Tarija (5.240msnm), La vista de la Fabulosa es espectacular, l’aresta(AD+60º)que bonica! Fem un descans, menjem una mica i tornem-hi! Una desgrimpada ens deixa al peu de l’aresta, comença l’escalada! Dos piolets i amb ensamble fins al cim!! Estem al cim!!! Que bonica l’ascenció, quin entorn tant enorme, que petits que som aquí dalt i que contents que estem!!! Gràcies amics!
DIMARTS 8 DE JUNY, descans.
Jotabe, jotaefe i ivan segura, que no volen descansar fan una aproximació al condoriri per descobrir el corredor complicat que porta a la gelera, el Lluis i el Kim es queden el camp base a fer dissabte i el dinar.
El señor jotabe ens transmet via radio la duresa de l’apriximació fins a la gelera, tot sembla estar clar, demà será un altre dia! Sopem molt aviat i mes aviat nem a dormir, son les 19:00H.

DIMECRES 9 DE JUNY. CONDORIRI.
A les 00:00h ens despertem, a la 01:00h engeguem, nem forts i ràpidament ens plantem a la tartera, la cosa redreça de valent i l’altura es nota, aquí, prop dels 5.000mts no et regalen res…, ens posem al corredor que porta al coll, es de terra glaçada i pedra molt suelta, empina molt i es posa perillòs, som 5 paios amb piolets i gramons dins d’un corredor estret , no et despistis! Veiem que no es el corredor que porta a la gelera, alguna veu diu que vol plegar… es imposible abandonar ara, em de sortir per dalt! Jotaefe tira del carro, una mica mes i som fora! Sortim al coll, massa a l’esquerra del corredor bo. Bueno, tots mos equivoquem… Baixem a la gelera per la tartera i remontem fins al coll, estem desanimats, em patit al corredor i es nota, la opció Condoriri la descartem, decidim intenta l’ala dreta del Cabeza de Còndor, ens encordem i ens posem a la gelera, la nit es negra i la gelera cruix, el cap esta mes aprop del camp base que del cim, abandonem… CONDOLIRI LIRI LIRI NI ALA IZQUIERDA NI ALA DERECHA!! Nirem al vivac del coll i esperarem que es faci de dia per baixar, la vista, amb bona companyia, desde el vivac quan clareja el dia es brutal, que mes es pot demanar?
Dos ràpels , una baixada rápida per la tartera i ja som al camp base. Ara un bon esmorzar!
Pleguem els tracalets i per avall! El Huayna mos espera!

By Ilercavons

Cordillera Real Bolívia

2010-05-26T17:51:00.006+02:00

Cerro Condoriri 5648 m (cabeza del cóndor)

Del 31 de maig al 23 de juny els Ilercavons marxem d’expedició a Bolívia amb tres objectius principals: Primer, tornar a casa; segon, passar-ho bé; tercer, assolir algun nevado de la Cordillera Real. Com que no tenim cap patrocinador ni Espònsor no estem obligats a res en particular per lo tant no arriscarem més del compte si ens trobem males condicions.
Bolívia és impressionant i diferent on l’autèntic encara existeix. Es tracta d'un país ple de grans paisatges i rècords: La capital La Paz i la ciutat Potosí, les més altes del món; el Titicaca, el llac navegable més alt de la terra; el Salar de Uyuni, el més extens; la major reserva mundial de Liti; el país de sud-america amb major percentatge de població indígena 60%
Les muntanyes de la Cordillera Real una cadena de 160 km amb més de 500 nevados que quasi es poden tocar des de La Paz, el Illimani està a 30 km en línia recta i a quasi 3000 metres per damunt de la ciutat. La capital és un autèntic camp base urbà des d’on qualsevol nevado està pròxim. Així doncs, l’estètica i la dificultat de cada nevado marcarà les nostres preferències. Les opcions són Massís Illampu 6385m-Ancohuma 6427m, Massís Condoriri 5648m-Huayana Potosí 6088m amb nevados ideals per aclimatar i Massís Illimani 6438m entre molts altres.
Els integrants de l’expedició som:
Quim Martínez, Cap d’expedició que no li fem cas.
Josep Benaiges, Líder espiritual i cuiner d’alçada.
Joan Farnós, Logística quan s’acaben les provisions va corrents a buscar-n’hi
Lluís Saladié, Guia del líder espiritual que l’ajuda a anar pel bon camí o pel mal camí.
Ivan Segura, flamant fixatge l’alegria de l’hort.
Au pos, seguirem informant via facebook i blogspot si és que hi ha alguna cosa per explicar.
Salut a tots/tes
By ilercavrons

X Cursa de muntanya de Paüls

2010-05-23T19:11:00.011+02:00

Cursa 2007

Diumenge, 23 de maig s’ha celebrat la Cursa de Paüls. Aquest any estava considerada com a Campionat de Catalunya Individual FEEC i puntuable pel Circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre. Al ser Campionat de Catalunya ha fet que vinguessin uns quants atletes catalans de primer nivell tan masculins com femenines. Bon nivell i bona participació sobre els 400 inscrits.
El recorregut de 23 km passa per llocs de gran bellesa i te unes vistes espectaculars. No em cansaré mai de recórrer aquest Port que m’estimo tant. El circuit ens ha fet passar per indrets molt espectaculars com el Tossal d’Engrilló, La Punta de l’Aigua 1083 m punt més alt de la cursa, etc... Total prop dels 2000 metres de desnivell. La duresa i la calor ha fet abandonar a 48 participants fet no gaire normal.
L’organització, que dir, són amics meus; impecable, ENHORABONA TRAILUECS.
Pel que fa a la meva cursa particular, com què abans de començar no tenia gaires expectatives he fet una cursa reservant a les baixades i apretan a les pujades amb més confiança degut als bons entrenos btt. Al final 10è classificat 1er Vet. En un temps de 2h38’24’’ més que satisfet pel meu rendiment malgrat les molèsties musculars del final. Vull felicitar als tots els extremrs, a la Thais que ha pujat al podi i al Eduard que hem fotut un mano a mano fins al final fent tàctica d'equip Extrem Team Tivissa entrant 1 minut davant meu demostrant un bon final.
Per acabar festa grossa, molta cervesa i xerrameques amb tota la gent d’aquest bonic món, traiuecs, canareus, borgestrail, montbikes,...
Vull agrair els ànims dels amics que m’han donat suport a la cursa en especial a l’Oscaret i al Jotabé (que sàpigues que els teus insults és poesia per mi, jeje) Moltes gràcies.
Fotos Jotabe a la Punta de l'Aigua
by Joan

Reinici del blog

2010-05-23T19:01:00.004+02:00

Desprès d'un temps sense cròniques ni comentaris els ilercavons tornem a donar-li una mica de vida aquest blog. Així doncs, intentarem explicar les nostres escalades, ciclades i corregudes per les muntanyes i sent conscients que l'asfalt està prohibit en la nostra religió exceptuant casos aillats de força major. Salut a tots/tes
by ilerkabrons

MOSCA i PEDRA ( 30 m - V/A1- 6a+)

2010-03-28T20:13:00.011+02:00

Nova via als cingles del barranc de la Fotx(terme de Garcia).
Ja fa dies que caminant per allí vaig veure de lluny aquesta línia i m'hen vaig enamorar, la vaig anar a veure de baix i vaig flipar!
Quedem lo Jordi i jo per anar a fer l'aventureta dissabte a la tarde i pujem desde baix del riu (una matada matojera). Començo a escalar i veig que el lliure està apretat. Au doncs escaletes i placa amunt!
Una placa brutal! Gotes d'aigua, fissures, algun pont de roca, ... fins que s'arriba ja en lliure al peu d'un diedre que tot i no semblar-ho de baix és cec com un ratpenat. M'ho miro un bon rato i fico un spit per protegir l'asunto. Baixem que ja és tard.
A l'endemà, canvi d'hora, matinada i està vegada per dalt del barranc(com la Roca de Mo r a, Roca Traïdora) fem l'aproximació. Apuro en lliure (top-rope) els primers 15m exquisits i apretats. Intento continuar en lliure però la protecció no és gens obvia i el diedre exigent. Continuo doncs en artificial fent ús en un pas del ganxo i ja finalment surto en lliure de V fins fer R en un bloc gegant a les terrasses superiors.
Insatl·lo la corda fixa, el Jordi hem baixa, l'asseguro en mode politja i comença a pujar i jo tambè per la corda fixa li faig un repor de la seva escalada a la via. Al principi no en vols saber res de l'artificial, però quin remei al final no gaire convençut es comença a penjar de les peçes amb confiança i pillant-li el truco al tema. Força el final del diedre en lliure fins que a 3m del final li tiro un pedrot que hi havia als peus i sort que el ve veure i nomès li impacta a hombro i braç. És lamenta..."estas be?"-"Sí, sí, pero descansare un moment"Li haguès pogut fer molt mal; per això i lo munt de mosques negres que ens trobem a primera hora i que ens obliguen a tapar-nos i guardar-nos durant 1h fins que el Sol ja més alt les fa marxar ordenadament.
"Mosca i Pedra" queda semi-equipada amb 2 ponts de roca i un espit, per mi la millor via en lliure de Mora, i la roca per descomptat tambè.

By Roger

I xallenge David Duaigues d'Almatret i ascenció al Pic Anayet 2545m

2010-03-18T18:11:00.008+01:00

Diumenge 14 els ilercavons teniem cita a Almatret. Una marxa de btt que sens dubte serà obligatoria al nostre calendari anual tant per l'espectacularitat del recorregut, que transcorre per senders i paratges magnífics dels Tossals d'Almatret, com per la inmillorable organització i així també perquè és un homenatge al que va ser el seu artífex, i bon amic nostre el David Duaigües. Va per ell el reconeixement per la gent que treballa i ha treballat pel territori i que vol donar a conèixer els seus valors naturals.

Més de 500 persones vam participar d'aquesta prova. Un inici explosiu amb zones planes i posteriorment un sender de 3km. que si bé era per disfrutar-lo també va resultar ser un tap per aquells que els agrada baixar ràpid. Després tothom es va anar posant al seu lloc amb una pujada llarga i bastant dura. Desprès s'anaven intercalant algunes pujades amb trams de senders que planejaven pels Tossals o descendint per algun que altre tram tècnic. Finalment ens esperava la pujada llarga que va fer patir a qui no s'havia deixat reserves. En total un recorregut de 42 km amb tres avituallaments solids i líquids (tot un luxe). Podeu consultar les classificacions a la web de servioptions

Com que les previsions metereològiques eren bones (boníssimes) a la mateixa plaça d'Almatret vam preparar un sortida pel dia següent cap al Pirineu. Objectiu: la cara Est del Pic Anayet 2545m. Així que el dilluns al tardet ja estavem a Sallent de Gallego, on vam vam sopar i pernoctar. Dimarts a les 4:45 ens aixequem per esmorzar i desplaça-nos a l'aparcament Anayet de les pistes de Formigal. S'ha de matinar doncs és el que toca ("la vida de l'alpinista es dura!!") i a més quan el corredor que volem fer es troba a la cara Est i per tant el sol li tocarà ben aviat. A les 5:45 comencem a caminar per les mateixes pistes d'esqui i desviar-nos cap a la dreta pel barranc de Culivillas en direcció els Ibones de Anayet. Va progressant suaument fins que et trobes una pala empinada just abans dels llacs. L'estètic pic d'Anayet en forma piramidal i el corredor dels francesos es ben visible des dels ibons i destaca el diedre de la seva cara est. Ens apropem a la base per equipar-nos amb los gavinets i amunt que fa pujada. El corredor presenta inclinacions mantingudes de 50- 55º i progressem fins un ressalt de 75º/IV (5m) que hi ha la meitat del corredor, on montem la primera reunió de dificil protecció. La resta de corredor és una pendent uniforme de 50ºque ens porta a una petita bretxa per la que accedim a la cara Nord. Encarem recte amunt els 100-150m de desnivell que ens falten per fer una directa al cim amb pendents de 55º i algun ressalt sense massa dificultat. S'ha de destacar la qualitat de la neu que ens ha fet que la jornada fos ràpida, segura i amb molt bones sensacions. El descens es fa per la via normal, fàcil però exposat al principi, per anar a buscar altre cop els Ibons i cap al cotxe. Em disfrutat moltíssim, doncs quan s'ajunten bones vies, excel·lents condicions i millor companyia, que es pot demanar més??

Característiques: Corredor de los Franceses. D inf. Desnivell 300m.

Cordada: Koanito, Kim i Lluís

Horari: 2hores i quart d'aproximació (es pot fer en 1 hora i mitja si no et perds de nit)

2 hores i quart fins al cim i 2 hores de descens

Material:piolets, grampons, 3 tornillos de gel, pitons varis i friends.

Fotos:http://picasaweb.google.es/koanito/Anayet2545m#

by Lluís

TOCANT SOSTRE ( V+/A2 - 40 m)

2010-03-04T17:50:00.011+01:00

Ja fa anys que hem miro aquell sostre fissurat, però fins aui no havia reunit les condicions òptimes per obrir-lo: temps, paciència, material i coneixement.
La roca és prou bona per ser de Mòra, i el traçat fins la R1 d'una lògica aplastant. Carregat amb lo petate faig l'aproximació el dia 2 de Març en BTT suant la cansalada, fins al Mas de Vilàs. Des daquí camp a travès en uns 10 minuts fins al peu del desplom, on hi ha el que potser sigui la única tartera del terme de Mora. Escalo fins tot just baix lo sostre i a Mora a dinar (deixant lo material).
Torno a la tarde i ja en ple ocàs acabo de montar R1 i rapelo satisfet. El sostre impressionant! 4 passos assaborint la gravetat màxima amb aquell formigueig a la panxa de si aguantaràn les peçes posades. Potser és el sostre la secció menys fissurada, per davall un tram petit de roca molt mediocre, i per damunt al sortir una fissura perfecta que agafa forma de diedre fins la R1.

El dia 4 de Març escalo el 2n llarg sortint a l'esquerra per xapar un clau tranquilament i després flanquejar a la dreta per ja agafar la fissura diedre fins al desplom on per kla dreta el superarem gràcies a unes bústies horizontals i ja sortir fàcilment per fer R2 en una sabina.
La via queda semiequipada amb 1 clau i 1 pont de roca al Ll1, la R1 (2 claus a reforçar) i 1 clau al Ll2. Per repetir-la claen 14 cintes, joc complert de tascons, aliens groc-verd-blau i camalots 0,5-0,75 i 2. Algun clau pot anar bè per si...(1 v, 1 u, 1 universal).
Al escalar-la l'he anat sanejant la roca voluntària i involuntàriament. La roca per on recorre doncs, ara, és bastant bona en general. L'objectiu d'escalar-la sense ús d'expansions ha sigut perfectament realitzable, un somni complert!
El descencs, seguint un camí de cabres en direcció oposada al cim de la Picossa que va faldejant els cingles fins l'altura d'un mas on seguint el sender retornem al camí principal de les Solanes; i d'allí fins al Mas de Vilàs. Uns 20 min.

PD: Recuperant el petate des de la R1 m'han agafat unes ganes de cagar incontrolables, finalment gràcies a la repisa al costat de la reunió he fotut un trunyo guapo, cagant-me damunt els gats i pixant-me a les malles. Sort de les pedres trncades i les plantes per torcar-me el cul i l'ampastre. Quina pudor!, la via tambè es podria dir Quina Cagada!

Les altres fotos

By Roger

La muntanya amb Roland Giné

2010-01-23T10:35:00.007+01:00

Roland, Paco, Dani i Joan al Refugi Mallafré març 1992

Article publicat i editat a la revista L'Aufàbiga nº 11 de Benissanet.

Vaig conèixer el Roland al desembre de 1991, quan vaig coincidir amb ell a l’Hospital de Móra d’Ebre visitant un amic comú que havia pres mal en un accident de muntanya al pic Balaitous, als Pirineus d’Osca, i que sortosament es va recuperar d’una fractura de colze. A partir d’aquell dia vam connectar ràpidament, bàsicament per dos raons: primera, per la passió que teníem tots dos per la muntanya; i segona, per la compatibilitat de caràcters. Sense esforç ens posàvem d’acord ràpidament. S’ha de dir que el Roland rarament discutia amb ningú, sempre estava disposat a arribar a un acord amb qualsevol persona amb qui en un principi no estava d’acord. I això a la muntanya, on molts projectes és imprescindible fer-los en grup, no era fàcil, perquè cadascú teníem els nostres interessos alpinístics particulars i era possible per aquesta raó perdre amistats.
De seguida de conèixer-nos em va portar a les seues muntanyes favorites per escalar, la serra de Cavalls i serra de Pàndols, concretament a la Punta de Gaspart, on havia obert en solitari tres o quatre recorreguts que s’enfilaven per la roca vertical. Recordo que la primera vegada vaig passar molta por, però la seua serenitat em tranquil·litzava per poder fer moviments aràcnids per aquella paret dreta i plena de forats que era incapaç de visualitzar per culpa de la meva nul·la experiència.
A partir d’aquest dia em vaig posar les piles i era un no parar cap a la muntanya. Escalades a totes les serralades catalanes: Cavalls, Pàndols, Lo Port, Tivissa, Montserrat, Terradets… Excursions a descobrir racons inaccessibles, obertura de passos o sendes d’aproximació amb podalls i surracs a les noves vies d’escalada, vies ferrades, bicicleta de muntanya —que en alguna ocasió la fèiem servir per arribar a la serra de Cavalls amb tot el material d’escalada a la motxilla—, esquí a pistes i, fins i tot, teníem la gosadia de practicar esquí de muntanya malgrat no saber-ne gaire.
Les ganes de gaudir de la muntanya, de les amistats i de totes les activitats ens apassionaven moltíssim, fet difícil d’entendre pels qui no tenien passió de res i que en alguna ocasió havíem de defensar amb tota la nostra il·lusió i convicció. En una ocasió fent alpinisme hivernal als Encantats, a la comarca del Pallars Sobirà, un símbol de les muntanyes emblemàtiques de Catalunya, la conversa principal mentre realitzàvem l’activitat era com ens vèiem en el futur i la conclusió fou que sense cap dubte continuaríem gaudint de les muntanyes tota la vida. Vèiem el futur amb optimisme i projectes de viatges per tot el món. Em feia gràcia especialment quan referint-se als seus veïns de Benissanet deia “deixa’ls, que els de Brisanet són així”, com si pel fet de ser de Benissanet, fessin el que fessin, estiguessin perdonats.
Més endavant, jo toco fons sense feina i sense calés i no em podia permetre viatjar ni comprar material d’escalada i em retiro temporalment de l’escena, mentre el Roland pujava en solitari al Montblanc —4.808 metres d’altitud— als Alps, organitzava una expedició a la Cordillera Blanca als Andes peruans, on realitzà juntament amb el Kike —tristament mor en un fatal accident d’escalada— escalades d’alt nivell, i també participà en una expedició a la muntanya més alta del món, l’Everest, de 8.848 metres d’altitud. Aquesta expedició de l’any 1997 era sensible per la raó que l’any anterior hi va haver un tràgic accident de diversos alpinistes que formaven part de dos expedicions comercials liderades per guies experts. Per cert, l’expedició del Roland no va poder fer cim; de fet, aquell any la muntanya no va permetre que ningú trepitgés el cim.
Malgrat totes aquestes sortides alpines el Roland no s’oblidava de mi i encara que amb comptagotes continuàvem escalant i visitant les nostres estimades serralades de Cavalls, etc. Ens agradava especialment planificar una escalada al Port per després anar al bar d’Horta de Sant Joan el dia que jugava el Barça per la tele i ens posàvem darrere de tots els iaios, que es passaven tot el partit barallant i criticant el joc del Barça… un fart de riure!
El Roland, a banda d’escalador i alpinista, també era atleta i un pioner també en córrer per la muntanya en una època on ningú de nosaltres se’ns passava pel cap córrer pel “monte”. Destaco la seua participació a marxes excursionistes com la de Tivissa, que la feia corrent davant de la incredulitat de la resta de participants i, sobretot, la 1a Nike Aneto X-Trem Marathon a Benasc, una prova extrema de 42 quilòmetres i 2.300 metres de desnivell amb sortida i arribada a Benasc passant pel pic Aneto, pic més alt dels Pirineus, corrent entre tarteres i geleres. Aquesta prova era brutal i solament la gent entrenada i disposada a sofrir físicament i mentalment era capaç d’acabar-la. No em va poder convèncer mai malgrat la seua insistència de córrer una prova d’aquestes en aquell temps, cosa que actualment m’agrada i practico.
L’última activitat seriosa va ser un stage a la Vall d’Aran a la qual va vindre la Mireia, germana del Roland i en aquell temps molt joveneta. El primer dia uns quants amics vam ascendir al Tuc dera Pincela amb esquís de muntanya i el segon dia des de la boca sud del túnel de Viella vam obrir un itinerari d’escalada en gel, via Directa Rufus, de 650 metres de recorregut i una dificultat de fins a 85 graus d’inclinació amb algun tram de mixtes de roques al pic del Mig de la Tallada. Va ser un honor que m’escollís per acompanyar-lo en aquesta primera ascensió.
Un dia qualsevol de maig de 2000 em comuniquen que el Roland ha perdut la vida a casa seua de Viella. La tràgica notícia va ser un xoc important per a tots i per a mi, no m’ho podia creure, molts pensaments passàvem pel meu cap, què havia passat? El Roland era diabètic, cosa que no li impedia fer activitats d’alt nivell. Tampoc no s’amagava la malaltia i ens feia saber a tots de seguida el seu problema. Per aquesta raó lamentava i lamento que en el moment que em necessitava jo no hi era per ajudar-lo i amb un petit gest meu o d’algú altre tot hagués quedat en un simple incident. Han passat quasi deu anys i encara el recordo i m’imagino el seu gran somriure. Després de tots aquests anys continuo recordant tot el que em va ensenyar i tot el que vam compartir, després de deu anys tinc la seua personalitat com a model a seguir, que m’encoratja en els moments difícils. Moltes gràcies amic meu de l’ànima.
Per acabar, vull aclarir que l’escalada i l’alpinisme és una activitat de risc que amb entrenament, formació i atenció és transforma en una activitat plena de grans sensacions i de grans vivències i que els accidents que he tractat en aquesta crònica són fruit de la mala sort. Com ho poden ser el fet de conduir, passejar per una ciutat o qualsevol altra activitat quotidiana.
by Joan

Travessa Raskera-Tortosa 4.0

2010-01-18T18:18:00.005+01:00

Xàquera o Creu de Santos 942m. Punt més alt de la Ribera d'Ebre

Per quart any consecutiu els climbikerunners hem tingut el plaer de participar en aquesta festa de corredors de muntanya. No ens hem deixat intimidar per la neu que quedava desprès de la gran nevada de la setmana passada i ens hem presentat a puesto: Rut, Kavier, Albert, McDídac, Jotabe i Koanito. Al final hem tingut una matinal sense pluja, bona temperatura i alguna ullada de sol.
Com sempre hem disfrutat de tots els ingredients que ofereix una trobada com aquesta: ambient, alegria, esforç, duresa,... i la satisfacció de córrer de Rasquera a Tortosa per damunt de les pedres humides dels senders feréstecs i les plaques de neu residuals de la Serra de Cardó-Boix tot contemplant els espectaculars paisatges que ofereix.
Al acabar i desprès de canviar-nos de roba i netejar-nos los racons hem pogut assaborir una impressionant paella ben acompanyada de vi (Elegido), cervesa i moltes rialles. Visca la festa total.
32 participants (25 participants 2009, 33 participants 2008, 22 participants 2007) que ens ha costat 7h11' (6h38' 2009, 6h55 2008, 6h59' 2007) uns 33 kilòmetres i 1700 metres de desnivell positiu aproximadament.
crònica trailuec i fotos
by Joan

Ilercavònia hivernal

2009-12-21T13:00:00.003+01:00

Aquesta setmana estem vivint a les terres de l’Ebre una situació excepcional de neu a les muntanyes del sud. I és clar, les kabres i kavalins de repent hem despertat d’una iniciada hibernació i estat de mandra. Com què, potser, no tornarà a haver un episodi semblant en anys, ho estem aprofitant al màxim i és un no parar.
Dimarts amb lo Roger anem cap a Tivissa des de Móra d’Ebre fent una aproximació amb btt. I desprès d’amagar les bicis iniciem un ascens fins al vèrtex geodèsic de La Tossa 720m amb uns gruixos considerables de 15 a 40 cm en totes les cotes i paisatges espectaculars.
Dimecres, la Rut que ve expressament des de Barcelona ens cita al Jb i a mi a Vandellòs i pugem al capdamunt dels Dedals 630 m amb gruixos de entre 15 a 30 cm disfrutant d’uns paisatges de postal.
Dijous lo Lluís s’inventa una travessa des d’Hospitalet de l’Infant, banda de mar, des del Racó de l’Aigualcoll passant pel punt més alt de la Serra Lo Molló Puntaire 728 m per descendir en travessa fins a Vandellòs amb les condicions hivernals dels dies anteriors. Foto del Lluís i lo Jb levitant.
Aquest cap de setmana els climbikeruners estàvem citats a un stage a Horta de Sant Joan (Terra Alta) aprofitant que teníem un unes quantes ampolles de bon vi i una estada gratis als apartaments La Farinera que per cert estant força bé.
Dissabte amb lo Jb, Koanet, Rut, Ester, Xavi, Adrià i la Thais pugem al Castell 1016m a les Roques Benet per un recorregut espectacular amb gruixos entre 15 i 40 cm. Foto del bany criogènic sota zero i l'atac directe de la Rut.
A la nit s’afegeixen lo Lluís, Roger, Kim i lo Dídac i ens fotem un bon sopar al Restaurant Miralles amb molt bon ambient i desprès a moure l’esquelet (poc) a la disco.
Diumenge fem un intent de pujar a l’Engrilló pel pujador del Valero però el guia aquest cop l’hi ha fallat lo nas i el grup s’ensigalat al recte sense arribar a cap lloc en concret fins que hem retornat algo desgastats d’un curtiment de 2h per la neu. Jeje
I per acabar de rematar la feina amb lo Joanet hem fotut una “esparrecada” amb btt donant gas per les sendes del terme de Móra.
La veritat és què aquesta setmana l’he viscut intensament i l’he pogut disfrutar amb molt bona companyia. Un luxe!!

Fotos Tivissa Dedals Puntaire Stage Horta

Crònica Koanet
By joan

Racó de la Dòvia. Serra de Llaveria

2009-12-01T19:56:00.003+01:00

L’espai d’interès natural de la serra de Llaveria inclou un conjunt muntanyós calcari situat a la part central del prelitoral tarragoní. La seva situació a tocar de les zones més poc poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre l’han convertit en un indret poc freqüentat i relativament oblidat malgrat els seus espectaculars relleus i orografia.
Quedo amb lo Xavi Espelta a Vandellòs davant de casa seva. L’aproximació a Pratdip la fem amb la bicicleta de muntanya direcció al poble de Remullà, petit poble deshabitat i pintoresc, fins al Coll Roig. Des d’aquí rodem per carretera passant pel Santuari de Santa Marina arribant en poc temps a Pratdip. Amaguem les bicis en un lloc secret a les rodalies del poble i ens posem les sabatilles de córrer que hem carregat en una petita motxilla que portem. Així doncs, iniciem el recorregut skyrun per una pista cimentada PR-C-96 i penetrem més endavant per un matollar per senda fins trobar una cresta rocallosa guanyant altitud per grimpada fàcil per trams bastant aèris, la Cresta de la Seda. De seguida arribem al Mont-Redon 859m cim arrodonit amb una vista espectacular. Desprès baixem al nord-est en busca de la piràmide que sembla inaccessible del Cavall Bernat. Des de la base pugem primer per una canal inclinada i desprès cap a la dreta en una grimpadeta fàcil fins al cim 834m. Guapíssim. Retornem per la mateixa canal i ascendim en un moment a la Punta Fornells 861m, veïna del Mont-Redon. En aquest punt, comencem a girar la Dòvia en busca del Portell de la Dòvia passant per la Font del Ferro per continuar pel Camí de la Forestal sota mateix dels singles de la Brancana on hi ha vies d’escalada. Cap a l’altre vessant s’allarga l’imponent Cresta de la Seda i el morrot del Mont-Redon per on hem passat en l’anada i també podem observar perfectament el llarg i profund Racó de la Dòvia o l’Ordesa de Llaveria com diuen alguns. Mantenint l’alçada més o menys arribem al Racó de l’estudiant i des d’aquí un descens enpicat pels Solans fins Pratdip. Acabat el tram de córrer ens convertim en ciclistes i retornem pel mateix lloc de l’anada a Vandellòs amb la sensació de haver fet un gran entrenament per muntanya de forma plaentera .
Total: 22,2 km BTT, 2h13’RUN i 1360 metres de desnivell positiu.
By joan

TOBILLO DE TITANI

2009-11-19T09:46:00.006+01:00

Ja fa temps el 04-04 del 2009 el Miguel, el Guifre i jo (Roger) ens vam trobar per escalar i obrir alguna cosa(si els antepassats no s'havien avançat). L'imparable Olivas va fer cap tambè amb l'intenció d'escalar una miqueta abans de posar rumb al Pirineu.

Ens vam fixar en dos línies, l'una ha resultat ser la Eterna Passió(oberta l'any 93) a la Paret del Corberans i l'altra la creació de la Tobillo de Titani a la Mola d'Irto. Entre tots decidim encarar-nos a la Mola d'Irto per la proximitat, arribem a la linia mirada i ens repartim la feina. Hem toca escalar, millor dit, la vull escalar i negocio amb Guifre que amistosament hem cedeix. Per altra banda l'Olivas i el Miguel es posen a la dreta a escalar un projecte que va per la placa. Arriben, ells, a un spit amb un cordino d'abandò i un mur llis i compacte sense cap altra expansió. Ells baixen i proven la resistencia d'un plom a l'inici de la Tobillo de Titani.

Pujant intento col·locar un spit que no m'hen surto, però havent ja fet mig forat acordem que el Guifrè(picapedrer) el col·locarà fàcilment de 2n. No és així perquè la roca és d'una duresa considerable i li costa unes butllofes (primer canta i canta però desprès ja no es senten les seves melodies enganxoses, algo passa!).

Finalment monto R a les 2 oliveres de dalt de la Tobillo de Titani i asseguro a Miguel i Guifrè que pujaran. L'Olivas ja ha marxat. És la reaparició del Miguel al món vertical desprès de la fractura de la tibia i el peronè a l'altura del turmell, que ara tè reconstruït a base de molt ferro.

La via va a la dreta de la pared sud-est i el començament està marcat amb un plom. Ressegueix una berruga flanquejant-ho per baix i ens trobem un spit( intent de clavar-lo per mi i fixat per guifre de 2n) per continuar ja amb la evidència d'una fisura que s'aixampla al final amb algunes sabines. La reunió aprofitant 2 oliveres al final de la paret i el ràpel desde la mateixa olivera. 40 m i V+.
Via de continuitat en el V amb algun pas esporàdic de V+.
Linia molt bonica pero amb roca molt mediocre a estudiar de baix a dalt.

By Roger

XXI Marxa del Port

2009-11-17T19:09:00.004+01:00

Reyes, Mauro, Elena, un, David i el fotògraf Xavi

Aquest any los climbikeruners es busquen excuses varies i finalment acudim a la cita anual de la marxa del Port únicament Xavi Espelta i jo. Aquest any la marxa es fa per la zona de Beseit (Terol). Arribem d’hora i trobem un luxós pàrking a primera línia, aviat comencem a saludar a amics i companys a la vegada que formalitzem l’inscripció. Fa un dia estranyament calorós per l’època, però ideal per trotar en bona companyia. Desprès d’un parlament per part de l’autoritat uec es dóna la sortida als prop de 700 participants, comencem a caminar ràpid entre la multitud fins arribar a la Àrea recreativa El Parrisal on a l’esquerra s’enfila un sender que ens portarà al coll de la Balanguera on hi ha el primer avituallament i ens podem jalà un entrepà. Continuem el recorregut ben acompanyats per Oscar, Nando, Ana, Mauro, Isa, Paco, Rosa, i les campeones Elena i Reyes entre altres i a un ritme trotón i disfrutón anem descobrint racons de gran bellesa d’un Port inèdit per mi, Roca Morera, Arany, Pla de la Creu, Coll del Ganxo, Sant Miquel, etc. Lo guia Mauro ens va explicant tots els detalls que van sorgint...un luxe.
El circuit llarg d’uns 16 km aproximadament i 900 metres de desnivell positiu ens ha costat 2h48’. Com sempre, gran festa al final menjant, bevent per recuperar forces i paliquejant en un bon ambientillo.
PD Lo Santi i l’Ana que han vingut de la terra ferma ens han fet l’honor de participar, espero que els hi hagi agradat i tornin a repetir un altre dia.
Fotos marxa del port
Trailuec
By Joan

2 Anys del nostre blog i Cursa de les Roques

2009-11-09T10:49:00.002+01:00

El dia 9 de novembre del 2007 es va crear aquest blog animat per companys i amics que ja en tenien un amb el desig de que motivés als visitants a practicar i compartir la nostra gran passió: la muntanya. El blog ha sigut capaç d’involucrar i connectar el nostre entorn i poc a poc entre tots hem fet de que sigui una eina imprescindible per quedar i negociar sortides, curses o viatges, per explicar les nostres vivències i aventures a la muntanya,... sempre amb un to de respecte i humor que són clau per la bona convivència. A la vegada s’ha anat creant nous blogs que sumats estan servint per ampliar nous llaços d’unió amb gent de tot el territori que sense voler hem fet una potent xarxa de comunicació entre bloggers de similar filosofia. Per molts anys.

Ermitanyo skyrunner

Aquest diumenge s’ha celebrat la 1ª Cursa de les Roques a Horta de Sant Joan. La cursa ha sigut un emotiu homenatge als bombers que van deixar la vida lluitant contra un devastador incendi. Lo recorregut ha alternat zona cremada amb zona intacta de paisatges espectaculars sota unes condicions meteorològiques adverses de fred, vent i pluja que no ha impedit una alta participació: prop de 300 atletes.
Felicitat enormement a l’organització i tots els voluntaris pel alt nivell organitzatiu i la festa final on no hi ha faltat cap ingredient.
by Joan

Travel is Dangerous

2009-11-07T18:53:00.004+01:00

A les exactament 4 i 36 i una mica més del matí ens llevem en Joan Compte i jo amb l'intenció de fer alguns cims de la Vall de Ter. Comencem no sé on i pujem per no sé on (no duïa PAS frontal). Segons Joan enfilem 1100 metres d'una tacada (s'ha d'entrenar a les fosques més sovint). LO primer a caure és el Gra Fajol Gran (2712m), Gra Fajol Petit (2567m) i Bastiments (2883m).

Com que encara no s'havia fet de dia, continuem ESPARRECANT pics: Pic Fresers (2835m), Pic Infern (2869m), Pic Fossa Gegant (2808m), Torreneules (2713m) i Pic Font Negra (2728m). Ara ja, després d'alguna sèrie i petada, decidim que ja n'hi havia prou. Baixem fins la vall deixant el Puigmal i Núria a la dreta. Tornem al coll de la Marrana i baixem fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000, d'on baixarem fins a casa amb cotxe.
Un gran dia a per a enmarcar i fins la pròxima.

Ep no, calla que encara ens va quedar esma per a sortir en bici una estoneta. Vàrem pujar per una pista pestosa a ritme i vam baixar com mai per un sender brutal.

El curtiment és 100% recomanat a tota hora del dia.

Salut a tots!!

by Xavi

AFOTOS
Ablog de Juan Petit

Raid Borges Garrigues

2009-11-03T15:45:00.005+01:00

Per fi lo Jotabe i lo Llauis mos decidim a sortir a l'extraradi per medir les nostres capacitats com a raiders. La cita era a Borges Blanques, al Raid que organitza el nostre company Victor Sans, al qual aprofito per felicitar-lo per la bona organització i qualitat de la prova. Divendres anem a fer nit a Borges per assistir al breafing, i dissabte mos apleguem una cinquantena d'equips entre Copa Catalana (equips de tres raiders i dos dies de prova), i Open (equips de dos raiders i un sol dia). La jornada va començar amb una espècie de "gincama-fer el bèstia" no puntuable al centre de la localitat, per fer ambient i tot seguit feiem una prova d'orientació urbana. A partir d'aquí un recorregut d'uns 40 km en btt amb mapa i roadbook (molt guapo fer el tram en roadbook), passant per localitats com Arbeca i la Floresta. Aquí començava el trekking modalitat score (16 km) que ens portava fins Els Omellons per fer un espectacular ràpel des del campanar. Altra vegada fins la Floresta per agafar la bici i d'aquí cap a l'arribada a Borges (10 km btt). Vam disfrutar d'un magnífic dia i un bon ambient amb tots els raiders, i vam petar un condó amb lo cap (era una prova de la gincama, no sabia que estaven tant esventats a les Borges!!). Va ser un dia rodó i vam guanyar l'explosiva prova especial i primers classificats de l'Open raid. Ahh!! vam estrenar nom: Ilercavons X-Trem Serres del Mestral.

by Lluís

Ermitanyos 2009

2009-10-27T14:40:00.006+01:00

Avituallament de Montalegre

Aquest cap de setmana l'Oscar Piñol, lo Joan Compte i Joan Farnós vam anar a la gran festa de la BTT que organitzen cada any els nostres amics balaguerins/ines i no els podiem fallar, la Ermitanyos. Aquesta marxa no competitiva és caracteritza pel bon ambient, pels varis recorreguts de tots el nivells, pels nombrossos i quantiossos avituallaments i per la gran participació, sobre uns 700 bikers. Tots aquestos ingredients fan que sigui la festa total de les terres de ponent de la bicicleta de muntanya. Felicitar als nostres amics i amigues i tots els voluntaris que ho van fer possible. L'any que ve segur que hi tornem.
Crónica Oscar Crónica Joanet Crónica Mireia
Fotos
by Joan

PAZ BRONQUIAL A L'ARÊTE LONG-ESTARAGNE

2009-10-22T15:27:00.005+02:00

Planegem una sortida per fer uns 3 mils, el temps ens fa esperar una setmana i per fi els dies 14-15 octubre quedem tres cavallers, dos de l’orde ilercavònia ―Lluís Saladié i el Jotabe― que passem a buscar el tercer cavaller de l’orde dels Císters ―el Toni Morlans de l’Espluga―, xerrem un poc i tots coincidim que estem fets una merda pels constipats, un tos, l’altre mocs i més tos i fot-li microbis, quins alpinistes tots dopats i amb xarop per a la tos. Sortim a les 19’30h amb la California del Toni (tot un luxe) a bivaquejar al Lac de Cap de Long, en 3h15’ ens hi plantem. Al creuar el túnel de Bielsa la boira ja ens acompanya i ens indica que no farà vent pels cims (jejeje el temps fa el que vol, igual que naltros). Posem el despertador a les 04h30’, fem el romancer un poc al sac i fins les 05h20’ no comencem a caminar, ni tos ni mocs amb el xarop miraculós pazbronquial de moment, repassem les ressenyes del Capdevila. Sortim ben fosc, el cel està estrellat 3’5ºC i amunt. El Toni porta un gps que el posem per trobar el camí, anem trobant fites i pel que ens diu el llibre gordo de petete anem bé, arribem al Pic Maubic encara de nit. En 5’ surt el sol i a fer fotos tots, que xulooo!! 1r tres mil a la matinada. Comença el ball de la col·lecció, 2n el Ag.Tourrat, i ara només queda el gran os, el Pic Long. Mirem ressenyes per passar les tres agulles, no està clar el pas per l’esquerra de la segona agulla. No el trobem, me’n recordo i provo un flanqueig per la dreta tampoc, doncs al recte per l’arête, trobo un ràpel que ens portarà uns 20m més avall (quina porrr), un repeu solt i descompost ens porta al corredor del long i una escalada de bones preses, una desgrimpada i un flanqueig. Hem estat investigant amb fotos i el pas es va desprendre i la gent fa el ràpel des de la segona agulla (Consell: es pot desgrimpar uns 15m pel Maubic per la dreta ―cara nord―fins una faixa que flanqueja les tres agulles. La faixa, que ens portarà fins al corredor, està una mica solta i és exposada, té pocs agafadors. Però l’altra opció de l’aresta és igual o pitjor, així doncs tornem a consultar el mestre llibre i anem bé fins al cim del Gran, el Long. Ha estat entretinguda, amb molt ambient. Molt guapo, però tot està que cau, has de comprovar les preses perquè tot es mou. Continua el ball de tres mils dels tres cavallers. Molt de fred i molt de vent que ens acompanya fins acabar, tots els que ens queden teòricament són de dificultat baixa (Ag bardet, Pic Bardet, Pic Maou) però res sempre vigilant ja que està tot molt desprès. Fins a Hourquette una desgrimpada que val molt la pena. Perill: pedra solta 10m verticals, i ara sí, ja només ens queden els altres, només caminar (quin fred!!!!!!!! tota l’estona sota 0ºC amb vents de 30-70km/h) Campbieil SSW (Pic lentilla), Campbieil, Esteragne i avall cap al cotxe. Tenim fred i gana i un grapat de tres mils a la col·le. El temps invertit és de 10h30’ i un desnivell+ de 2040m. El material que hem utilitzat: per fer un ràpel, però portàvem un munt de ferros perquè no sobra res. Fins la pròxima arête i PAZBRONQUIAL.

by Jotabe

Fotos a http://picasaweb.google.es/jcalsanto/CresLongEstaragne#

Stage a Ordesa

2009-10-22T12:53:00.010+02:00

Mirador Acuta

Tot comença lo diumenge 18 d’octubre a la mítica Transmontsec btt amb sortida i arribada a Àger (La Noguera). Una ruta duríssima 107 km/3470md+ que he tingut el plaer de compartir amb l’Oscar Piñol. Crònica a Trailuec Tortosa.
Al acabar marxo cap a Lleida on he que quedat amb lo Joan Compte de Camprodon. Ens organitzem i marxem tots dos cap a Ordesa fent nit al poble de Fiscal en un hostal molt acollidor i econòmic. Dilluns toca una ruta btt molt guapa sortint de Torla 1030m. seguint el GR15.2 primer per un sender i desprès per un camí girant més endavant cap a la dreta deixant el GR i per una pista que puja bastant empinat cap a l’oest. Parada obligada al Mirador del Balcón, Mirador del Molar i al superespectacular Mirador Acuta amb vistes d’ocell d’una vall d’Ordesa multicolor de tardor. Amb 10’ d’Skyrunning pugem a la Punta Acuta 2242m. i baixem a buscar les bicis. En aquest punt ens separem: lo Joan marxa direcció Fanlo i Nerín i jo com que he de comprar menjar baixo directe des del Coll de Diazas en direcció al poble de Buesa primer per pista i desprès per sender GR15 fins Broto i Torla per carretera 38 km/1400md+
A la tarda arriben lo Juanma Martínez i lo Jordi Uró i dinem plegats on organitzem l’estratègia per pujar al cim del Taillon. Com què anem amb dos cotxes deixem un al pàrking de la Pradera d’Ordesa i anem els quatre amb l’altre cotxe cap a Sant Nicolás de Bujauelo 1338m. Ens equipem i ens dirigim a bon ritme cap al Puerto de Bujaruelo 2273m i desprès al Refuge Brèche de Roland 2587m on passem la nit. 1300md+. Lo refugi està tancat però té un accés lliure a una part impecable i acollidora.
Al dia següent ens llevem d’hora preveient mal temps i ens dirigim amb negra nit cap l’imponent Bretxa de Roland 2805m que evidentment no podem veure. Continuem l’ascensió fins que coronem el Taillon 3144m fent-se de dia i en un rigorós hivernal: molta boira, una temperatura que rondava -5ºC i un vent en atmosfera lliure de 50 km/h que feia que se’ns glacessin les pestanyes i se’ns formessin estalactites a les selles. Destacar que lo Joan porta pantaló curt i el tio aguanta sense queixar-se un fred glacial, encara sort que estava ben abrigat a la part del cos. Sense temps a disfrutar del cim baixem a corre cuita a la bretxa i encarem al sud el circ de Cotatuero entremig d’una densa boira i algun plugim d’aigua neu fins trobar las Clavijas de Cotatuero a partir d’aquí amb bona visibilitat. Finalment baixem com a bojos entremig de Faigs, Avets i Pins silvestres fins la Pradera d’Ordesa. 600md+. La sèrie de córrer ens ha servit perquè no ens atrapés la pluja que ha començat a caure amb més intensitat.
Com què les previsions són de mal temps un parell de dies decidim concloure l’Stage i marxar cap a casa amb la voluntat de repetir l’Stage de curtits al gener. Crònica Palstrencats

Fotos TransMontsec Fotos Ordesa

By joan

Duathló d’Alta Muntanya de Catalunya (Vall de Núria)

2009-10-10T21:54:00.003+02:00

Tot estava llest per la Duathló de Núria. Encara que molts cops a mitges, he practicat variades disciplines esportives però mai havia fet una duathló de muntanya. Això és nou per a mi però no em feia cap respecte, anant ben acompanyat amb en Benaiges i J. Farnòs. També el Xavi Desca, Toni Morlans i altres coneguts estaven allí. El dia abans vam anar a Ribes de Freser per poder respìrar del bon ambient que genera aquesta cursa, parlar amb la gent i preparar-nos per la prova. Cadascú dona els seus consells, i jo escolto més que no parlo. Tots em deien que m’havia de reservar, que la cosa anava per llarg i l’últim tram de còrrer és fa pesat. Els altres que si amb pals que si no, a la sortida poset ben al davant, etc... Finalment vaig meditar per a treure les pròpies conclusions. Jo estava allí per a disfrutar, encara que ja sé que al final sempre ho acabo donant tot. Les característiques d’aquesta prova a priori no eren molt favorables per a mi, doncs el running el tinc més que aparcat. Malgrat tot, les sensacions van ser bones. Em va sorprendre molt positivament la gran quantitat d’aficionats que et trobaves al llarg del recorregut i que ens donaven ànims. L’any que ve hi torno.

La prova ja la conèixeu: 11km de btt (Queralbs-Coll de Fontalba) + 14 km còrrer (Coll Fontalba-Puigmal-Núria- Coll Fontalba) + 11 km btt (Coll Fontalba-Queralbs), amb 1900m. de desnivell positiu. 700 participants. A nivell personal dir que la pujada en btt em va anar força bé, la pujada al Puigmal (2914m.) molt maca i vaig sentir-me còmode, baixant cap a Núria bé i l’últim tram a peu ja vaig patir bastant i em vaig buidar al màxim, llavors només quedava el descens en btt. En Benaiges va tenir males sensacions a l’inici del running i no va poder apretar tot el que hagués volgut, tot i això va baixar molt temps respecte l’any anterior. I del mestre que hem de dir? El J.Farnòs va fer un recital, baixant tres minuts i dos posicions de l’any anterior, i situant-se als llocs més alts d’aquesta cursa i d’aquesta especialitat. Enhorabona a tots!!
Les classificacions van ser les següents: J Farnòs 8è/1erVM (2:53:26), X. Descarrega 43è/5è sub-23 (3:14:20), J.Benaiges 117è/ 83è ABS (3:37:49) i Lluís Saladié 66è/ 48è ABS (3:24:40).

by Lluís

Walking on sunshine

2009-10-09T13:05:00.005+02:00

Aclimatan a la Cordillera Blanca. Perú

S’apropa l’hivern i les boires meteorolòquiques, i és quan em venen dubtes personals i també se’m emboira el cap i no sé cap on anar. Com diu la cançó de Katrina 1985 l’únic que puc fer es caminar (o córrer) cap a la llum.
Suposo que us heu adonat que no penjo cròniques últimament, i és que desprès de dos anys noto que em repeteixo i no m’apeteix escriure cròniques públiques de les curses. De totes formes als companys que em preguntin no tinc cap inconvenient de compartir sensacions. Això no vol dir que no pengi alguna crònica de tant en tant i per descomptat continuaré penjant fotografies de les ilercurtides, així mateix utilitzaré el xat per quedar o opinar breument d’alguna cosa. El blog climb bike and run no és un blog personal, és un blog on compartim vivències uns quants apassionats de la muntanya per la qual cosa animo als altres ilercavons ha participar i penjar alguna crònica cada vegada que tingueu ganes de compartir alguna experiència.
Esportivament parlant aquest any he tingut una ratllada mental sense ganes de matxaca'm als entrenaments però amb ànsies a les curses. Estic content del nivell que he assolit amb btt però en canvi he fet més curses a peu, que pel poc que surto a córrer, una vegada a la setmana màxim dos en algun període, també puc estar satisfet. A partir d’ara intentaré marca’m objectius que m’agradin, exemple duatlons de muntanya , i la resta disfrutar sense ànsies de l’ambient excepcional que es respira i donar prioritat a l’alpinisme.
Salut a tothom.
by joan

3ª Cursa de muntanya de Falset

2009-09-12T10:19:00.003+02:00

El dia de la diada de Catalunya l’11 de setembre els falsetans han organitzat per tercera vegada una cursa de muntanya ja consolidada i de gran participació, 435 atletes inscrits en un dia ideal de sol i temperatura.
Com cada any els corredors podien escollir entre un circuit de 10 km i un altre de 21 km que transcorrien per llocs emblemàtics del terme de Falset: Sant Cristòfol, Sant Gregori, Grau de les Torres, etc.
Felicitar a l’organització i a tots els voluntaris que han fet possible aquesta festa de corredors de muntanyes.
Participació ilercavona: JB 32è classificat 2h8’47’’ i JF 13è class/3erVet 1h53’59’’. També han vingut a animar els climbikeruners: Lluís, Kim i Rut.
Info
By Joan

XM-Duathlon series Vilallonga de Ter

2009-09-07T20:37:00.005+02:00

sortida

Aquest diumenge dia 6 de setembre ha tingut lloc la segona duatló d'alta muntanya de les Salomon Duathlon series en un dia perfecte de sol i temperatura en una distància de 46 km (16btt+12run+18btt) i un desnivell positiu acumulat de 2200 m.Hi ha hagut una bona participació 194 inscrits, 132 acabats i 64 retirats. La sortida situada a la zona esportiva de Vilallonga de Ter 1060 m. a la comarca del Ripollès. S'ha donat puntualment a les 9 del matí per carretera asfaltada fins al poble de Tregurà de d'alt. A partir d'aquest punt t'enfilaves per un camí molt empinat i tècnic. Desprès entraves a una pista ampla que remuntava fins a la zona de transició situada al Castell de Moros 2127 m. Aquí començaves el tram run pujant per pendents herboses fins al Fontlletera 2575 m per baixar fins als 2000 m. d'altitud molt aprop del refugi de Coma de Vaca a la cara nord de la muntanya per remuntar seguidament fins al Pic Balandrau 2584 m. i tornar a descendir, ara en direcció a la transició de Castell dels Moros. L'últim segment btt tenia 2 parts diferenciades; una primera, plana amb alguna pujada que és feia dura i, una segona, molt tècnica, empinada i molt dura pels braços. Per mi, es tracta de la duatló més completa, dura i bonica del circuït. La cursa l'ha guanyat Didac Cuadros amb 2h56’02’’ seguit de Marc Pinsach i Jordi Palomares i en categoria femenina la Núria Picas 3h48’59’’
Dels climbikerunners hem participat lo Xavi Desca, bastant indispòs, ha arribat 84è 4h10’21’’ i Joan amb un temps de 3h13’59’’ (l’any passat lo mateix circuit 3h1040’’) 10è class/2Vet1
by Joan

Duextrem Amposta

2009-08-31T18:05:00.004+02:00

powerade woman

Molt bon ambient a la 1ª Duatló de muntanya de llarga distància ciutat d’Amposta celebrada lo diumenge 30 d’agost. Els aproximadament 200 participants podien realitzar la cursa de muntanya de 21 km/1300 md+, la cursa BTT de 58 km/1200md+ o les dos proves amb una transició sense parada.
La cursa de muntanya amb inici al Polígon industrial Oriola ha transcorregut per paratges típics de la Serra del Montsià: Montsianell, Racó de Cederilles,... bàsicament per senda tècnica amb final al pavelló firal.
La cursa BTT amb inici al pavelló firal fent un circuit alrededor de la Serra del Montsià ha tingut una primera part rodadora sense gaire dificultats passant a prop de Freginals i una segona part amb sendes molt boniques i tècniques: Rajolar, Bandolers, La Gossera, GR de pla de Galls. Realment espectaculars. Alternant amb fortes pujades com la Gossera i sobretot el sender de la Font del Burgar, ascensió realitzada pràcticament a peu. Duríssima.
Pel que fa als ilercavons lo Jb i lo Jf hem fet la Duextrem (el nom fa honor a la realitat). Jb 10è 7h0’37’’, Jf 2on 5h50’32’’. Parcials BTT: Jb 47è 4h14’42’’, Jf 23è(1erVet) 3h39’50’’. Parcials Trail: Dídac 70è 2h45’56’’, Jb 69è 2h45’55’’, Jf 8è(3erVet) 2h10’42’’.
Felicitar a Montbike que han sabut mantindre el alt nivell organitzatiu del circuit de muntanya de les Terres de l’Ebre, i a més a més organitzar una cursa btt de llarga distància mantenint un alt nivell igualment. De bon segur que la Duextrem d’Amposta esdevindrà amb el temps una referència de les duatlons de llarga distància a Catalunya. Enhorabona a Montbike i a tots el voluntaris que ho haveu fet possible.
Per acabar vull agrair enormement a quatre participants de la marxa btt que m'han deixat la manxa (jo l’havia perdut). També a un altre que hem va ajudar a posar una càmera. I al Ximo que hem va DONAR la seva càmera perquè pogués acabar la Duatló a més d’ajuda’m a canviar-la. 3 punxades consequtives. Gràcies a tots de tot cor.

Classificacions i fotos
By Joan

Bivac al Mont perdut

2009-08-23T13:07:00.003+02:00

Mont Perdut 3355 m és el massís calcari més alt d’Europa i forma part del Parc Nacional d’Ordesa i també és patrimoni de la humanitat segons l’UNESCO. Constituït per quatre valls d’extraordinària bellesa: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta al sur, i el circ de Gavarnie, impressionant circ glacial al nord.
Josep Gardeñes, Xavi Sahuqui i jo decidim fer un bivac al Mont Perdut per tal de provocar una lleugera hipòxia al cos de cara a afrontar el seu gran repte de la temporada: l’Ultratrail del Montblanch.
Sortim del Refugi de Pineta 1240m. seguint el GR11 per un sender que puja vertiginosament fins al Collado d’Añisclo 2440m. (1220 m de desnivell+ en poc més de 2 km, 45º d’inclinació...Brutal) Continuem pel GR11 per la faja de las Olas on es divisa un aeri i preciós panorama d’Añisclo fins a arribar a un trencament de la llarga muralla. És el moment de deixar lo GR per pujar per terreny descompost a la Punta de las Olas 3002m. Hi ha la possibilitat de trencar directament pel NE per terreny poc definit, alguna fita i guanyar temps d’ascensió. Des d’aquí, anem cap al nord per terreny suau passant per sota del Pico Añisclo (Soum de Ramound) i remuntar al Cuello del Monte Perdido 3172m. Com què la neu que hi ha al corredor no està en bones condicions ja que no portem les eines necessàries per progressar per la neu glaçada, primer pugem per la roca de l’esquerra i desprès una obligada bavaresa entre la roca i el gel (rimaia de 5cm.) molt perillosa uns 20 m. Superem el coll i un ressalt arribem a una explanada i per terreny suau arribem de nit al cim del Mont Perdut, 5h, 2140 m desnivell+. Preparem el bivac al mateix cim compartint una nit de milers d’estels amb una parella de Sant Cugat del Vallès que flipava quan al arribar en plena nit al cim cantàvem: Oeee, Oeee Oeoeee!! Es fa de dia i amenaça pluja per lo que ens afanyem per baixar fins al Refugi de Gòriz 2200m en 1h. Cauen quatre gotes mentre pugen desenes de pirineístes per la via normal. Fem un beure i partim pel GR11 cap al Collado superior de Góriz 2423m. i la Faja de las Olas on tanquem el cercle i descendim al Collado d’Añisclo i des d’aquí queda que no és poc llançar-nos cap al Refugio de Pineta. 3h15’, 600m de desnivell+
Finalment com és tradicional, bany criogènic, xampú, dinar i cap a casa amb la sensació de que hem fet un bon curtiment en alçada.
Fotos
By Joan

Eterna Passió

2009-08-22T17:48:00.007+02:00

Avui hem matinat el Martori i jo(Roger) per nar a escalar la Eterna Passió a la Paret dels Corberans(cara sud-oest) al terme de Gandesa. La via la van obrir l'any 1993 tres joves escaladors en plena febró i motivació per l'escalada.
Els anys 90 i pocs era l'epoca d'or de l'escalada a Serra de Cavalls i Pàndols, gràcies en bona part a Roland Giné. Molts companys seus hi van participar, com lo mestre ilercavó (Joan Farnós), vivint experiencies úniques que per molta gent poden resultar "rares" i "absurdes", pero per ells de ben segur era la millor forma per donar de menjar a les seues ansioses ments(com diu lo Pere).
La via és veu de kilometres lluny, i de tan obvia que és fa goig mirar-la i us dic jo que encara més escalar-la.
Un primer llarg que s'enfila per la fissura amb algun pas on has d'apretar, pero amb la seguretat d'un bona autoprotecció que et permet la fissura(en un petit tram dubtosa per una llastra fea). Arriba un punt on la fissura evident perd la forma i la lògica et porta a flanquejar a la dreta, on ens trobem un spit per marcar i assegurar el flanqueig impressionant sobre una placa amb roca calcaria de calitat excepcional fins fer cap al balcó de la 1a R(dos spits).
D'allí ben comodes podem assegurar al 2n i contemplar la secció final com és escalada pel company, amb vistes a la cara sud-est de la Mola d'Irto, on s'enfila a la dreta d'una bauma una gran fissura que després d'escalar-la la vam batejar com la "Tobillo de Titani" en honor als ferros que du Miguel. Altres vies també ronden pel voltant, potser no tan obvies!
El 2n llarg aprofita la 2a fissura, compacta en tot el recorregut i amb un grau i dificultat continua fins que es surt també flanquejant a la dreta per continuar caminant uns metres endins fins un bloc on trobarem un spit per fer R i rapel·lar.
El ràpel es pot fraccionar (amb una corda de 60 es pot fer la via i rapelar) o bé baixar en un sol rapel si portem dos cordes (50 m aprox). Nosaltres hem tingut algun problema amb la corda i amb pedres que van a petar just a la R (comte!) i continuen disgegades paret avall(no tinc clar quina és la millor opió pel rapel).
Una via que t'excites en escalar-la, perquè la majoria dels escaladors si tinguessim l'oportunitat d'haver-la obert ho haguessim fet de la mateixa manera. Per mi aquestes son les millors vies!
Segurament si haguessim pogut creuar les vides amb aquests escaladors, ens haguessim entés a la perfecció.
Per mi tots sou uns exemples a seguir, i estigueu convençuts que en la vostra memòria (tant dels que esteu vius, com els que ja no hi són) nosaltres serem els guardians de les vostres vies i aventures, intentant mantenir la ètica forjada! Inclús a vegades m'emociono al escalar les vostres vies imaginant-me com ho feieu, suposo que així conec part de la vostra personalitat que m'inquieta descubrir-la. Visca l'escalada a Cavalls i Pàndols!
Tothom pot venir a escalar, però no tots sou benvinguts!

Algunes fotos

By Roger

Cresta Espadas-Posets

2009-08-20T16:52:00.007+02:00

Cresta de Espadas des del Diente Royo (3.010m)

Una de les crestes més clàssiques del Pirineus, és la de Espadas que culmina al cim del Posets (3375m.) el segon pic més alt de la serralada. És per això, i per la poca dificultat que té, que és una de les més concorregudes per no dir la que més. És una cresta per a disfrutar sense patir gaire, té els seus trams aeris i algun pas aïllat de II o el famós pas a cavall o del funambulista. A part, si tens ganes de fer uns quants 3mils, et va de “perles” perquè en una jornada en pots encadenar fins a vuit. Va bé fer una aproximació al ben condicionat refugi d’Angel Orús (2100m. aprox. 1h.). I així ho vam fer amb el David O’callaghan amb qui encara no havia compartit cap ascensió pirenaica. Ell que creia que anava amb un bon guia, ràpidament se’n va desdir, quan a l’endemà quan ens voliem dirigir directament al Diente Royo vam tenir certes confusions i vam perdre gairebé una hora. Una recomanació per qui vulgui fer la cresta: el famós llibre del Capdevila fa la cresta des del Coll d’Eriste, però us estalviareu temps i dificultat si aneu directament al Diente Royo. Per fer això no heu de vorejar el Llac de Llardaneta sinó que s’ha de pujar per la seva dreta.
Un cop assolit el primer cim Diente Royo 3.010m-3h30m. es pot contemplar tota la bonica i llarga cresta fins al Posets. El segueixen el Pavots (3.124m), si et desplaces a la dreta la Tuca Forau de la Neu (3.079m), tornant a la cresta Las Espadas (3.332m), Tuca de Llardaneta(3.311m), Tuqueta Roya (3.273m) i el Posets (3.375m – 6h10m.) . De baixada per la Canal Fonda (ruta normal del Posets) s’arriba al Coll de la Diente de Llardana on vaig deixar la motxilla per fer l’últim 3mil de la jornada el Diente de Llardana (3.094m). Hi ha un tram que de baixada és delicat i s’ha d’anar "al loro!!". Del coll cap al refugi un altre cop.
Total fins al Refugi: 8h 45m. + 1h. fins al cotxe. Teniu les fotos al Picasa: http://picasaweb.google.es/LluisSaladie/CrestaEspadasPosets#

Total 3mils: 7+1 (repetició del Posets)

Lluís

Cresta del 15 gendarmes

2009-08-15T15:03:00.002+02:00

Gendarme del Alba 3054 m

Es tracta de la prestigiosa i famosa cresta occidental del Alba, una gran clàssica del Massís de la Maladeta i dels Pirineus. La cresta és llarga, aèria i exigent físicament on durant més del 95% del recorregut has de progressar mantenint les mans agafades a la roca i sovint et veus obligat a fer moviments atlètics per superar aquests impressionants gendarmes de roca. Dificultat IV+, +1 km.
L’aproximació és per la Vall de Cregüeña des del Puente de Cregüeña 1450m. on un sender guanya alçada per la ribera dreta del riu Cregüeña entre mig d’un bosc de coníferes i salts d’aigua fins al Ibonet de Cregüeña 2500m. 1h46’. Busquem un acollidor vivac ben pla i amb gespa i passem la nit sota milers d’estels.
Un bon esmorzar i encarem cap a la Brecha del Alba 2640m. on comença la cresta. A la cresta traiem la corda un cop per fer un ràpel i dos cops per superar un parell de ressalts. Cap al final assolim el Gendarme de l’Alba 3054m. primer tresmil de la jornada i desprès el Pico del Alba 3107 m. 4h15’. Al cim tenim una mitja horeta de glòria tot contemplant els colossos pirinencs: Posets, Perdiguero,... Iniciem el descens seguint la cresta SE bastant picada fins un ràpel de 30 metres que et deixa, cap al nord, al coll inferior del Alba 3023m. i ens dirigim per una penosa tartera sense sender definit fins al vivac 1h49’. Del vivac al Puente de Cregüeña 1h2’. Desnivell positiu 1700 m.
Per acabar un bany criogènic a les glacials aigües del Riu Esera.
Fotos jb fotos jf
by Joan

David Duaigues

2009-08-10T10:54:00.004+02:00

Cursa de muntanya de Tivissa 2008

Encara recordo el dia que ens vam conèixer, en una campanya forestal de Bombers al Parc de Flix quan discutíem quina marxa era la més adequada per arrencar un camió Comet de Bombers, de seguida vam connectar.
Amb els anys vam madurar una gran amistat plena de bon sentiment i complicitat. He après molt de la teva filosofia de vida i la teva manera d’encarar les situacions. Ens has deixat lluitan contra un injust destí en una última i espectacular cursa... He perdut la teva companyia, les teves trucades i els teus consells. Però no perdré mai; el teu record, les vivències i tot el que m’has ensenyat,... Moltes gràcies amic de l’ànima.

by joan

De tot una mica al Pirineu aragonès

2009-07-27T10:27:00.004+02:00

M’agrada pujar sovint als Pirineus, a fer el que sigui, lo important és estar en bona companyia. Amb companys amb els que t’ho passis bé, et diverteixis, i com no, que també pateixis i puguis assolir objectius i reptes a la muntanya. Amb aquestes premisses vam marxar els dies 15, 16 i 17 al pirineu aragonès, a la zona del massís del Balaitús. L’objectiu: fer la Cresta del Diablo (MD IV+/V), i després fer parada al Festival Pirineos Sur a Sallent de Gallego (Gallego de Sallent per alguns). L’expedició: J.E. Benaiges, Quim, Jacob i Lluís.
El 15 arribem a Sallent de Gallego i deixem el cotxe al pàrquing de l’embassament de la Sarra per fer l’aproximació fins al refugi del Respumoso (2h. 30min. ). Com que és l’únic refugi del pirineu que té sortidor de cervesa, ho vam aprofitar perquè està molt fresqueta. El refugi presentava bon ambient i no vam anar a dormir massa aviat que diguem. Mentre la resta de l’expedició tenia la vista ficada a l’aresta afilada del diablo, a mi se m’anava torçant la vista cap al pic de la Gran Facha, un tresmil solitari i piramidal que queda relativament prop del refugi. Poc motivat per passar-me 7 o 9 hores al mig de la cresta més afilada, aèria i amb més passos d’escalada i ràpels del pirineu, vaig decidir que jo aniria a la Facha.
El 16 el trio diabòlico s’aixequen a les 4:30h. doncs la jornada és molt llarga i s’ha d’estar aviat a peu d’aresta. Jo m’aixeco a les 6 i abans de les 7 ja marxava en solitari cap al pic de la Gran Facha (3.005 m). Per un traçat bastant evident, sense dificultats i a un ritme bo arribo al Coll de la Facha en 1h. 27m. Aquí la cosa comença a empinar-se i s’ha de remuntar la piràmide en algun lloc utilitzant les mans però sense cap complicació, sinó hagués sigut pel fort vent que feia i que acollonia una mica. Just abans de fer cim rebo un sms des del peu de cresta del diablo: “no fem la cresta. Massa vent. Baixem”. Feia estona que pensava amb ells pel fort vent que feia i creia que era perillós fer la cresta. Em vaig alegrar que haguessin prés aquesta sabia decisió de no fer-la. Faig cim en 2h. 10m. Fotos de rigor, 4 avellanes torrades i cap al refugi. Mig trotant i caminant en 1h. 25m. al Respumoso. Total: 3h.45m.
Tots al refugi decidim d’anar a fotre’ns un bon dinar a Sallent de Gallego.
A la nit i coincidint amb el Festival Pirineos Sur que fan cada any a Sallent de G. vam anar al concert que feien a l’espectacular escenari de Lanuza. Allí vam coincidir amb en D. O’callaghan i la Yoli, amb els que vam estar ballant i disfrutant de l’ambient fins tard. Una jornada completa.

Vull aprofitar aquesta crònica per homenatjar als nostres companys bombers morts a l’incendi d’Horta de sant Joan el passat dia 21 de juliol, i molt especialment al nostre amic i company de fatigues David Duaïgues. Amb ell compartíem la muntanya i ell també ens feia ressó de les seves aventures en aquest bloc. A cada cim que fem et portarem sempre amb naltros. Ànims a tots!!

Lluís

Btt per l’Alta Ribagorça

2009-07-18T10:38:00.004+02:00

Per tercer any consecutiu estem preparant la sortida als Pirineus de la Penya ciclista Ribera d’Ebre prevista per lo dissabte 1 d’agost.
Desprès de dos anys exitosos recorreguts per la Vall Fosca (Pallars), aquest any ens hem desplaçat fins Pont de Suert per fer per mi el millor recorregut que he fet als Pirineus; tant per la seva bellesa com per la duresa, 66km/2000 m de desnivell positiu.
Agrair al Mariano de Balaguer la idea i el disseny del recorregut per els Alts Pirineus.
Comencem des de Pont de Suert 850 m. i remuntem la Noguera-Ribagorçana pel que és la famosa Pedals de Foc però en sentit contrari passant a través de ponts i sendes practicables fins a la carretera de Viella. 1 km de carretera i agafem a la dreta km 126,5 direcció Sarroqueta fins coronar el Coll de Serreres 1360 m. anant en compte amb les cruïlles. Descendim fins a Vilaller 981 m (Font). Travessem un altre cop la carretera i tornem a fer un tram passant per Ginast pel marge esquerra de la N-230 per tornar a creuar a la dreta passant primer pel poble, sempre seguint la Pedals de Foc en sentit contrari. Remuntem per camins de ferradura i senders fins arribar al poble de Senet 1309 m.(Font) Aquí deixa’m la Pedals de Foc i ascendim al estètic Port de la Gelada 2070 m per una pista (Font) llarga i dura. Al Port es pot contemplar un extens panorama dels Alts Pirineus. La baixada la iniciem per un empinat prat alpí fora de pista però ciclable fins connectar amb la pista de lo Sadornal 1900 m i desprès un llarg i perillós descens fins a Barruera 1095 m Vall de Boí. (Font) Per acabar agafem el insuperable Camí de l’aigua per un sender llarguíssim amb baixades ràpides i remuntades curtes de plat petit fins a Pont de Suert. A Barruera es pot baixar directament per la carretera si les forces comencen a fallar.
Fotos
Proposta de recorregut pel 1 d’agost:
A/ Alta Ribagorça, circuït insuperable però molt dur.
B/ Solsonès-Port del Compte, circuït més fàcil

VOTEU.

By Joan

Outside

2009-07-13T19:20:00.004+02:00

Dídac ilercavó in action

Diumenge 12 de juny he disfrutat de la 2ª cursa de muntanya de Siurana des d’un punt de vista diferent al que estic acostumat, d’espectador. De pas, he ajudat a l’organització en forma de control en un punt de la cursa on he coincidit amb lo Xavi i la Mercè de Obrint traça. La veritat és que he vibrat veien passar amics i corredors on cadascú a patit molt degut al ritme de cursa i sobretot per la intensa calor. Una calor quasi inhumana i encara sort que el recorregut ha passat a traves del pantà uns 10 metres amb aigua fins al melic i els valents corredors han pogut així rebaixar la temperatura corporal. Espectacular moment vist des de fora.
Al final com sempre he coincidit amb part de la família de corredors de les terres de l’Ebre i terres tarragonines tot degustant una bona amanida fresca de pasta.
Pel que fa a la cursa, en categoria masculina l’ha guanyada Amhed de la UEC i tercer classificat lo Toni Calderon del CE Serres del Mestral. En Categoria femenina: 1ª La Reyes de la UEC, seguit de la Montserrat de la UEC...

Alguna Foto

By Joan

Estrella Polar a Roques de Benet

2009-07-10T14:32:00.019+02:00

Aprofitant l'estiu i les temperatures moderades d'aquests dies anem a Roques de Benet (el millor conglomerat precari de tot el món) a veure si podem escalar-les.
Quedem l'Olivas i jo el Roger. L'Olivas no necessita presentació: és un cracking de l'escalada, la motivació i l'autosuperació.
Hem convenç per anar a fer la Estrella Polar (via reequipada amb pb's per la UEC Tortosa i R's per rapelar). Ell ja havia fet un intent pocs mesos abans. Jo preferiria escalar en lliure pero ell hem diu que fa massa dies que ho fem, cal canviar el xip.
Quedem aviat, tot i que hi ha moltes hores de llum en fer aquestes vies has de començar a escalar amb les primeres llums i més encara quan nosaltres som uns inexperts en escaletes. Finalment ens retrassem una mica i començem 30 min més tard del previst ja tranquils després de descarregar una dosis de piropos i retrets personals. Jo intento converçe'l encara de fer una altra via amb menys trams penjats però ell contraataca amb un parlament en el que veig que ell realment la vol fer de veritat, suposo que jo també i per això l'acompanyo.
Al cotxe ho haviem parlat, comença l'Olivas que cal nar ràpid, el primer llarg es treballós i ell s'el coneix. Després de 2 min d'aproximació començem a escalar a les 08.15 h amb 19 cintes express, cordinos per escanyar, 2 bongs, 2 u's, 3 v's, 3 universals (i altra ferralla que no ens caldrà), cam's del 0,5 al 3, aliens (blau, verd i groc) i ungles.
El 1er llarg és llarg i amb algunes possibles caigudes sobre repisa. La tònita es un A2 de principi a pocs metres del final on es surt en lliure de V per fer R. Es convinen passos de ganxo amb Ae's i també repicar forats amb claus(cal fer algunes flors ja que els forats son grans).Total 2h 15 min.
El 2n llarg és curt i comença per un diedre de V que ens deixa en una plaça per acabar buscant una feixa per flanquejar a l'esquerra en busca de la R. Total 30min.
3er llarg fa com una "S" per superar els desploms amb artificial equipat i escalar en lliure per les feixes. Total 35 min.
El 4t llarg(es pot empalmar amb el 3er) és molt curt i és on havia arribat l'Olivas el primer intent, també serpentega i se'n va a la dreta en busca d'un IV+ en forma de mini desplom a protegir amb universal per arribar a la R a la vertical de la R que hem deixat, en un esplèndid balcó on hi ha restes de vivacs. Total 10 min.
El 5e llarg és impressionant! i sort que està equipat l'artificial. Comença a l'esquerra per anar a buscar el desplom per la part on es veu millor roca. Comença per una part de roca roja que es trenca tota, el lliure és perillós(jo de 2n ho provo i hem quedo amb un regal a la mà). Fa un petit flanqueig en lliure per una feixa i ja agafa el desplom de roca bona equipat fins sortir en lliure uns metres en una falsa feixa per continuar en artificial en busca de la feixa bona que fa una cova. Total 1h 45 min.
El 6e llarg un A2 de sortida amb passos d'Ae per continuar per un diedre i deixar-lo per anar en busca d'un altre diedre fissura més marcat que ens porta en algun pas d'artificial i després lliure a la R(no està reequipada). Juntament amb el primer, el millor llarg d'artificial de la via. El lliure tampoc et deixa indiferent. L'Olivas lent recupera amb alguns calambres.Aquí fem una parada per agafar forces. Total 1h 50 min.
El 7e llarg (es pot empalmar amb l'anterior) un IV molt curt que va a buscar el balcó on hi ha una alzina i l'inici desplomat dels dos últims llargs herbosos i descompostos. Total 10 min.
El 8è per cronologia hem tocava a mi(Roger) però veient el panorama de V+ (V o més) li cedeixo amablement a l'Olivas que li té ganes. Comença per un diedre un pel desplomat on has de seleccionar moltes de les preses. L'Olivas el resolt protegint-se molt cada pas i ha de fer finalment un A0 per continuar degut als símptomes dels calambres. Continua amunt per una chimenea ja amb bona roca que et fa sortir a l'esquerra marcat amb un parabolt en busca de l'última R. Jo de 2n el forço tot en lliure i això hem passarà factura. Total 55 min.
El 9è i últim llarg s'ha de començar en placa per tornar a buscar la canal-chimenea molt herbosa i descomposta. El cos està fatigat, asseguro cada pas on puc ficar algo. Els seguros no m'inspiren confiança fins que arribo a una alzina en una feixa, i jo temorós de cada pas que faig. Finalment un diedre amb un pas per superar una llastra que jo decideixo i tal com està ressenyat tirar per l'esquerra. Un possible V amb molt mala roca. Total 1h.
Entre la roca i el cansament començo el que molts que hem coneixen hem passa a vegades. Una transfomació psicològica que no s'atura fins que faig R en una alzina al final de la via.
Recupera el llarg lo "Cracking" que s'ha cascat el llarg de "V o més" casi en lliure amb símptomes de calambres i no s'ha queixat en cap moment. Són les 19 h.
Per la deshidratació i cansament tenim un altre rifi-rafe com al principi mentre pleguem cordes, ens acabem de tranquilitzar deprés de casi 11h d'escalada.
La baixada, la mateixa que la Mas Colomer i moltes d'altres, seguim la feixa fitada i travessem la canal que ens trobem per continuar en busca de la canal principal de baixada i ja seguir el sender fins la pista. Total 35 min.

Conclusions

De la via: podem dir que els artificials per sort estàn semi-equipats. Però els trams en lliure i tot el que s'assembli estàn quasi bé desequipats. Una via perfecta en un lloc perfecte!

Del company: Realment per mi és un referent. D'ell especialment he après i aprenc moltes coses, sobretot es pot destacar el seu temperament. Un "Cracking" com diria Martori.
Ell marxarà al Perú també, que tinguis sort company!
Les fotos
La ressenya

By Roger

Andorra 2009

2009-06-28T20:48:00.015+02:00

XM Salomon Duathlon Series

Ens presentem Joan, Josep (ben acompanyat de la Patrícia) i Xavi a una de les duatlons més atractives del calendari. El recorregut es presenta humit durant el tram de bicicleta, amb alguna modificació en el seu recorregut descendent respecte anys anteriors; la part a peu ens és prou familiar tret d'algunes clapes de neu que ens faran improvitzar.
Pujada tècnica amb bici on Joan ha mantingut la seva posició i on jo m'he sentit superior del que m'esperava i he pogut anar escalant posicions així com en el tram a peu. Baixada del tram a peu còmoda enllaçant amb el tram btt on s'ha incorporat més sender i on la tècnica de baixada jugava un paper no menyspreable.
Retirada (a temps) de Josep, arribada de Joan (1r VET, 5è ABS) i Xavi (3r SUB23, 31 ABS) amb uns temps de 2:37:03 i 3:02:42 respectivament i un grapat de bones sensacions i recompensa que ens motivarà per a seguir entrenant.

Els resultats han sigut:
1r Angel Llorens 2:27:17
2n Erik Díaz 2:27:22
3r Xavier Zapater 2:28:30

SkyRace
Per aprofitar el viatge i l'organització d'un cap de setmana amb esports d'alta muntanya, ens apropem al Comapedrosa (2.942 m.) per a veure la SkyRace i els imbatibles personatges que hi han participat. Recorregut aquest any modificat on els corredors han d'acumular encara més desnivell.
Fet el sender, arribem al cim on ens trobem força gent aplegada per veure com passen el Kílian Jornet seguit de l'Agustí Roc i de la primera fèmina, Emanuela Brizzio.

Anem seguint la baixada animant a tot corredor i corredora i on ens atenyeran alguns personatges del Trote-Extrem.

Els primers en arribar seran:
1r Kílian Jornet 3h45:33.27
2n Agusti Roc 3h46:07.70
3r Jebb Rob 3h52:11.23

Salut a tothom!

by Xavi (Gràcies als 3 per la companyia!)

Fotos Xavi
Fotos Jotabe

Viatge a la Cordillera Blanca. Andes peruans

2009-06-26T10:48:00.002+02:00

Tot comença quan lo Kim em proposa escalar l'Alpamayo, als Andes peruans, muntanya declarada per l'UNESCO com “la muntanya més bonica del món” durant un concurs de fotografia escènica a Munich l'any 1966. Desprès d'un període de reflexió li confirmo que aquesta vegada l'acompanyaré a ell i al JB amb l'intenció, sobretot, de passar-ho bé i conèixer les muntanyes i les costums d'aquest llunyà país, Perú.

La 1ª escala la fem a Barcelona ja que el vol surt a les 06:00 i l'equipatge s'ha de començar a facturar a les 04:30, sortosament la nostra amiga Rut ens va facilitar dormir a la ciutat comtal, gràcies Rut!! És l'hora de marxar i el primer entrebanc és l'equipatge, haurem de fer virgueries per facturar màxim 20 kg cadascú amb tota la ferralla per escalar. Encara sort que podem portar un equipatge de mà (la motxilla) màxim 50 cm, anem una mica pel damunt del límit però a l'hora d'embarcar no tenim cap problema; bé, tenim un somriure de l'hostessa. Li tinc respecte als vols transoceànics, i més quan dos dies abans va esclatar un avió a Brasil en ple vol, però he de reconèixer que el vol va se bastant agradable via Bcn-Amsterdam-Lima exceptuant alguna turbulència per les alçades de Colòmbia. Sortim a les 10:00 Amsterdam i desprès de quasi 12 hores de vol interromput arribem a les 22:00-7 hores hora local = 15:00 hores. Al desembarcament a Lima ens esperen una colla de metges i material mèdic amb protecció facial, prèviament et feien firmar un paper on asseguraves que no tenies simptomatologia de malaltia respiratòria Les màsqueres s'acaben al sortir de l'aeroport (una qüestió d'imatge?) De seguida ens aborden una colla de taxistes entrajats que ofereixen portat per 40$ (30€) a algun hotel de la ciutat i nosaltres acceptem. Lo flamant mercedes que destaca sobre tots els altres vehicles ens porta a un hotel del modern districte de Miraflores de Lima (ciutat de 8 milions/hab). És llavors quan es adonem que aquest paio ens ha fotut lo pel, els taxis normals cobren 30 nuevos soles, moneda del Perú (7,5€).

Al dia següent un bus de la companyia Cruz del Sur ens porta primer per l'autopista panamericana per desprès encarar el coll de Conococha 4080 m i baixar fins la capital de la Cordillera Blanca i del departament d'Ancash, la ciutat de Huaraz 3080 m., en 8h/400km

Des de Huaraz es pot veure quasi tota la totalitat de la Cordillera Blanca on destaca la gran mole del nevado Huescaran 6786 m; és el més gran i alt massís de la franja entre el tròpic de càncer i de capricorn. Dins de la Cordillera Blanca es troba el Parque Nacional de Huescaran (reserva de la biosfera) És un indret ideal per satisfer les ànsies d'escaladors, senderistes, bikers, skyrunners, etc. Per entrar al Parc s'ha de pagar una tasa de 65 soles (16€); a més, per entrar a determinades quebrades (valls) s'ha de pagar una altra tasa entre 5-10 soles a la comunitat per ajudar al manteniment de sendes, etc...

Pel que fa al allotjament, per casualitat, vam anar a parar al Albergue Benkawasi on el servei ens va fer sentir com a casa per 20 soles per cap la nit. A Lima al Hostal Malka (30 soles la nit) Bon ambient i servei.

Al mercat de Huaraz vam trobar tota clase de menjar a bon preu encara que particularment em fotia fàstic passar pel costat de la carn i sobretot el peix que desprenia una forta olor sense gel ni transport refrigerat. A huaraz hi han molts restaurants on es pot menjar bé a bon preu encara que jo preferia anar a comprar al super i fer el jalar a l'alberg. Les festes nocturnes les vam gaudir al Extreme-Bar (Pub Garden) on el Benjamin i la Maria amb el seu bon humor s'encarregaven que disfrutessim de la festa i la birra amb personal de totes les nacionalitats.

Moure's per Huaraz i el Callejon de Huaylas és relativament segur malgrat que els taxistes estan pitant tota l'estona impulsivament i que contínuament tenen que esquivar els nombrosos forats que hi ha a la via pública provocant situacions de perill. És curiós percatar que més del 95% dels carros (autos) són marca Toyota, la major part abonyegats.

Lo clima, al tracta's d'una àrea tropical situada a l'hemisferi sud, de maig a setembre, teòric hivern i període sec és l'única època que es pot escalar a la cordillera. Els dies són suaus (màniga curta) i les nits fresques (màniga llarga). No tenen cap servei meteorològic fiable, a la temporada seca sempre fa sol excepte al canvi de lluna que pot fer dos o tres dies de nuvolades amb poca pluja i poca neu als nevados.

Hi ha multitud d'agències (no imprescindibles) que t'organitzen tota la logística i et faciliten els tràmits, tenen la tendència a cobrat per tots els detalls. Nosaltres malgrat ser reticents, finalment vam cedir la logística i algun mal de cap a la Anthula gerent de infinite adventures lligada al Albergue Benkawasi, al Albergue Malka i l'Extreme bar.

Per tornar a casa, sentit invers, o sigui 8h de Bus (Movil Tours) fins a Lima i 12 hores se vol transoceànic (KLM) fins Amsterdam i desprès a Barcelona fent una escala a Paris per estalviar-nos algun euro i no haver de passar per Madrid. Jeje

En definitiva, gran experiència i molt recomanable convivència amb persones de costums totalment diferents a les nostres que ens vam fer sentir molt a gust. Destacar als indígenes de la zona els quals parlen Guechua i en general són gent molt oberta i simpàtica amb el ritme molt pausat.

By Joan

Alpamayo 5947 m Artesonraju 6025 m

2009-06-23T19:50:00.004+02:00

Alpamayo i les cordes fixes

A 2/4 de 8 del mati estem a Cashapampa,(2.900 msnm allí ens espera lo Richard Cruz, el nostre "arriero" durant la pròxima setmana, carreguem els 3 ruquets i amunt, son 22 km fins al camp base de l'Alpamayo (4.300 msnm), a mig camí Llamacorral (3.700 msnm)o "can Cornelio", parem a fer una coca cola, aquí viu el Cornelio amb la seva familia, tenen pataques, cavalls, rucs, vaques, coca coles, inca coles, birres... parlant, parlant lo Farnòs li ofereix el seu arnes a canvi d'un porteig de material fins al campo morrena, perfecte ens estalviarem un bon pes una bon rato!. Cap a les 5 de la tarde arribem al base, muntem la tenda, fem preparatius,etc. Mentre estem per allà dos guies s'apropen a nosaltres i ens pregunten quantes cordes portem, volen les nostres cordes per poder muntar una corda fixa per tota la via per que tots els seus clients puguin pujar, ens treuen l'excusa de que si puja molta gent escalant, la via es farà impracticable, doncs quan sigui impracticable cap a casa, la muntanya no es mourà, no? No volem pujar a l'Alpamayo amb jumar (aparell utilitzat per pujar per una corda), si podem be, i sinó tmb! xrò sense corda fixa!. Ens llevem aviat i amunt, lo Cornelio tira al davant, va molt ràpid, ens esperara a peu de glacera, des de la glacera nosaltres carregarem tot el material fins al camp l 5.450 msnm, la traça a la glacera no te pèrdua, aviat ens enxampen els guies d'ahir amb els seus clients suïssos i una colla de "porters". Arribem al camp 1 a l'hora de dinar, muntem la tenda i ràpidament el nostre cuiner d'altura conegut com a Jotabe, comença a fondre neu i preparar sopes, si tot va be a les 00:00 ens llevarem i sortirem cap al cim. Quan es fa fosc ens posem a la tenda, be, jo no, jo ja i era, no m'he mogut de dins, nomes tinc son... lo jotaefe i jotabe tenen molt mal de cap, els iboprufenos van buscats, jo no, jo nomes tinc son, estic com un d'aquells diumenges de festa major, però si ahir a la nit no hi havia ball???? tit tit tit sona el despertador, algú treu el cap i comunica que esta nevant, no ho dic a ningú però es una alegria, amb aquest estat de ressaca permanent anar cap al cim seria un calvari! cap a les tres para de nevar però no es veu res, la boira, ara ja em fot, ara si que marxaria de ganes cap al cim, suposo que ells pensen el mateix... xrò tinc son i no fai cap comentari. Ens llevem, esmorzem i comencem a decidir que fer, el menjar esta just per esperar 12 o 24 h a que millori el temps, el gas tmb esta just, el paper de water no està, comencen els dubtes...
decidim esperar la parella de guies que han anat al cim amb dos clients per treure una mica d'info... arrivem molt cuits, desdeluego avui no era un bon dia per pujar. Ens pregunten xq no em sortit, no cal resposta... tmb ens diuen que el temps amb el canvi de lluna estarà 2,3 dies feot, decidim baixar... ràpidament tot desfet, empaquetat i avall, comença a nevar... en ment, tornar a pujar quan millori. La baixa sembla la rambla! puja una animalada de gent!!!, guies amb 400 mts de corda estàtica per fixar, porters carregats com a rucs, a cagar! L'Alpamayo es molt maco, xrò perd l'encant, podríem dir que esta prostituït... no tornarem a pujar. Des de el dia que vam pujar al Pisco i vam veure l'Artesonraju (emblema de la Paramount) des de aquell dia que jo i Farnòs no i em deixat de pensar(lo jotabe te un manual de com flipar amb qualsevol muntanya, al tio totes li agraden!), quan el vam veure ens va flipar i l'Alpamayo va quedar arraconat, però com que la quebrada Paron (accés Artesonraju) estava tancada, pues cap a l'Alpamayo... no sabíem que per la quebrada de Santa cruz, la mateixa que porta a L'Alpamayo ens podia arribar a L'artesonraju, ja hi som!

by kim

Plan B Artesonraju

Plan B del nostre líder de cordada Doctor Martínez (el cridaven per megafonia al aeroport d'Amsterdam). Baixem a l’àrea d’acampada de Punta Unión, zona del trekking Santa Cruz. Ens quedem el Quim i jo muntant el camp i el JF i l’arrier baixen al poble a buscar gas i menjar. Es fot una tirada de 40km en una mitjana de 4000m altura, un bèstiaaaaaa en un cacorra que mataria qualsevol. Des d’allí veiem molt a prop l’impressionant i espectacular Artesanraju (el de la Paramont films) pels amics Arteson. Sols ens separen uns 800m de desnivell fins al camp Morrena, des d’on després el podrem atacar ens uns 1300m més i el cim!! Sí, sembla molt a prop i després d’una bona aclimatació la cordada sembla forta, el nostre guia i arrier Richard ens diu que es puja per l’aresta N D'up-800m (E. Heuin i E. Schneider 19-8-32), nosaltres (el líder valora i diu que sembla més assequible per l’aresta del costat) l’Est D 900m (B. Janis, G. Lowe, L. Ortenburger 9-7-1971).

En el camp Morrena ens passem el dia mirant i repassant la via, ja que sortirem a les 00h00’ de la nit i no veurem res. El temps és bo, gens de fred, una posta de sol tranquil·la, o no tant, a mi em fa ballar el cap una via d’aquelles dimensions, vacil·lo per la seva dificultat i la meva poca experiència i li dono al RUN RUN la possibilitat de renunciar. Al moment de sortir, després d’una nit al un un, dic que no hi vaig. La cordada es posa forta i em recolza per tirar endavant i em diu que ja ho veuré quan hi arribem, que o tots o ningú, m’animo i decideixo tirar endavant!!! Comencem a pujar per una pala que ens portarà fins un coll, a partir d’allí començarà la dificultat de la via (sobretot la baixada de ràpels d’estaques i àncores), jo continuo fotent-li al un un i plego abans d’arribar al coll. Ja s’ha acabat per mi, ells tiren amunt, sense cap símptoma de res i desitjant-los força, jo baixo i els vaig veient per l’aresta. En la foscor veig els frontals com avancen, espectacular!!!, assegut a la glacera veig sortir el sol i els perdo darrere de l’aresta. Quan arribo a la tenda em giro i veig dos untets al coll que van repelant. Em pregunto què ha passat? Penso que els he entretingut amb la retirada i han fet tard. Res arriben ben animats i contents i em diuen que aquella via els sembla que no era, que els han barrat el pas uns seracs i la neu no estava en condicions, massa tova i feia nyu clavar-hi res, sortia tot. Per postres el Quim havia trencat un grampó, ja veussssss. Així s’acaba el primer atac a l’Arteson i a la cordillera Blanca, però bé esperem tornar a xalar un altre any ja que als Ilercavons no se’ns acaben els cartutxos, au pos fins una altra.

By Jotabe

Fotos jotaefe

Fotos Jotabe

Fotos jotaeme

Pisco 5760 m

2009-06-08T18:15:00.007+02:00

Huascaran 6786 m al fons

Abans d´afrontar objectius més importants la cordada de la triple "Jota" acordem atacar el nevado Pisco 5760 metres per aclimatar i per que diuen que és el millor mirador a 360 graus de tots les moles i colosos piramidals de la cordillera blanca, Huescaran, Artesonroju, Alpamayo, Huandoy, etc. El nevado Pisco és una ascensió glacial on les dificultats són poc difícils.
Partim de la ciutat de Huaraz 3090 m amb un minuibus havent de negociar el preu del transport de les motxiles tots repretats i atemorits per les esquivades dels forats que hi ha a la carretara que ens porta a la ciutat de Yungai, 1 hora. Yungai és una ciutat on l'any 1970 un allau brutal provocat per un terratrèmol provinent del Huascaran nort va sepultar 30.000 persones. Baixem del Bus i de seguida ens asalten els taxistes pactem el preu i ens porta a tota velocitat i controlant el sobreviratge fins a cabollapampa 3900 m per un camí de terra ple de pedres. Comencem a caminar per un sender que va pujant fins al Refugio Perú 4680 m. El guarda ens prepara un sopar boníssim i anem a dormir unes horetes fins que a les 12 de la nit ens aixequem per fer el cim. Notem els primers simptomes de l´altitud i és que ens hem saltat la teórica aclimatació. Però com que estem bé malgrat dormir a tanta alçada sortim decidits a fer cim. Abans d´arribar a la gelera hem de creuar un mar de pedres i tarteres molt empipador. Al poc d´ascendir per la gelera ben encordats per tal de no caure per algun forat glacial, al Joataefe li agafen alguns marejos i decideix baixar però els companys l´animem i torna a la cordada; més amunt és el Jotabe que és ralla i vol abandonar, el jotaeme i lo Jotaefe ja més recuperat l´animen per continuar i la cordada continua unida malgrat les continues crisis fins que en 7 hores assolim el cim. Espectacular mirador i gran cim que fa que de cop ens aclimatem i disfrutem moltíssim del gran esforç que els tres hem tingut que fer per arribar aquí d´alt en estil alpí sense una aclimatació correcta. Baixem de cop al refugi mengem un plat molt bo d´espaguettis i descendim fins a Cebollapampa on trobem un taxista que ens porta a tota velocitat a la ciutat de Huaraz. Avui dia de descans estem totalment recuperats físicament i de l´aclimatació forzada i estem preparant l´atac al seguent objectiu l´Alpamayo 5947 m o l´Artesonroju 6025 m pic piramidal que ens ha flipat més que l´Alpamayo.

by cordada peruana

Bombers-ilercavons a l'Alpamayo 5947 m. (PERÚ)

2009-06-04T21:22:00.012+02:00

El gran objectiu de la temporada és sens dubte l'expedició a la cordillera Blanca al Perú. La cordada Kim-Jb-Jf intentarem ascendir al Alpamayo 5947 m. considerat per molts la muntanya més bonica del planeta segurament per la ruta directa francesa algo més dreta però no tant compromesa com la via normal, la ruta Ferrari. La clau de l'èxit serà si estan els ràpels equipats sinó complicarà moltíssim l'escalada. L'altra qüestió serà l'aclimatació, tenim els dies justos per fer-la bé per lo tant necessitem que els dies de l'atac faci bon temps, el factor sort serà determinant. De totes formes l'objectiu principal serà passa-ho bé així què no ens amoïna massa no poder ascendir l'Alpamayo, per si de cas tenim preparats més d'un plan B...jeje.
Marxem lo dia 3 de juny i tornarem (1er objectiu real) lo dia 21 de juny carregats d'Hematòcrit...jeje. Suposo que via bloc i facebook podrem comunicar com va la cosa per la Cordillera Blanca peruana...

Quim Martínez, cap d'expedició i ambiciòs escalador; Joan Farnòs, l'experiència i el saber fer; i Josep Benaiges, polivalent, tot terreny. Aquest tres bombers i ilercavons forment l'expedició a l'Alpamayo. Per a molts la muntanya més bonica del món. El seu objectiu és fer el cim per la via Directa Francesa, per un corredor de 450m i després descendir per la mateixa muntant ràpels a les parets de gel. Tot un repte, en el qual et hi desitgem que disfrutin i molta sort. La metereologia hi juga un paper important en que puguin assolir el cim amb èxit. Esperem que tot ho tinguin de cara. Salut!!!

Comunicació directa Perú-Forum ilercavons:
2 Jun 09, 16:45
jotabe: nois el joan ja no te cobertura i 10 minuts per pujar al tren, ens veiem aviat fins ara jejjeejejeje

2 Jun 09, 17:12
jotabe: proxima conectionsss al cap d deuuu Perú

2 Jun 09, 23:23
cordada peru: desde cam avaçat barna rut un ultim adeusiauuuuuuuuuuuuuu

3 Jun 09, 09:34
Rut: Primera escala;Bcn, l’expedició ha sortit carregada,carregadíssima, i molt concentrada!Enxufarem el radar per comprovar que superen tots els meridians transatlàntics…!Molta sort i sobretot molt cap!

3 Jun 09, 23:51
Cordada Peruana: Res ja som aqi al hotel com a campions ara us en diem msssss

3 Jun 09, 23:58
Cordada Peruana: hem travessat lo xarco amb alguna turbulencia per les latituds de colombia sense novetat. Dema cap a Huaraz 3000 m passant un cll de 4000...Au pos

4 Jun 09, 00:13
jotabe: les Peruanes no son tant fees! nem a fotre unes birres a la vostra saluttttttt!!!!!!!!!!!!!!!

5 / juny / 2009 16:28
cordada Peruana: 09 del mati a Huaraz 3010 m fa un dia despejat i podem divisar tota la esplendorosa cordillera blanca.
Laclimatacio va molt be de moment, avui dia lliure i possible ascensio a 4000 i pico amb btt llogada. Dema atacarem el Pisto 5750 per aclimatamos be, 4 dies desconectats.
Aqui a Huaraz ciutat de 140000 habitants tot deu fa vida al carrer i el taxistes van a sac i pitant tot el dia sense parar, les agencies de viatges tenen personatges que tota lestona estan intentant captar clients a tota costa...es de bojos. Tot lo altre de puta mare, es un altre mont.

5 / juny / 2009 16:37
conections jotabe: stem tambe miran d montarnos al dolar i montaren un tours ilercavons tours conections an fulles d coca i birra per tots i totes montanya resssssssss q puja molt auuuuu a cascarla ja us portarem una mica d polssssss d...... neuuuuuu jejejejeje

8 Jun 09, 18:15

cordada peruana: estem aclimatats i amb moltes ganes de fer coses

8 Jun 09, 18:16

Quim: ei! gracies per pensar amb naltros, tot be, fa molt bon temps, el fred no es nota, l altura si! aki trobareu les croniques de les nostres aventures! apa fins aviat

8 Jun 09, 23:25

jotabe: cuina? 1a dieta del xeff Quim pastel d pataca ingrediens atun,olives, seba,maionesa,ou durrrr,i sobretot pataca an amorrrrr

13 Jun 09, 18:24

cordada peruana: hem estat 24 hores a 5450 m altura aclimatan. Demà atac definitiu al Artesonraju 6025 m. Estem amb força i amb moltes ganes. Fins dimarts o dimecres no baixarem de la muntanya. Au pos. Salut

16 Jun 09, 18:15

cordada Peruana: ja estem a Huaraz + info. ara ens anem a repasar els racons ja truquem respectivament a casa petonsssss

18 Jun 09, 14:26

cordada Peruana: No hem pogut fer cim, l'Alpamayo pel mal temps i l'Artesonraju per un serac amenaçador a mitja via...Estem molt contens de l'experiència. Tenim ganes de tornar-hi per intentar o fer altres cims

18 Jun 09, 14:27

cordada Peruana: Diumenge a la tarde estarem a casa. Ens veiem. Salut

20 Jun 09, 15:18

quasi peruans: BÉ, ja estem a cota 0 a punt d'agafar l'avió per creuar lo xarco. Han estat 15 dies vivint entre 3080 i 5760 m una gran experiència...

20 Jun 09, 21:18

quasi Peruans: Eiiii!! Lluissss felicitatssss amic d l'almarrr si el veieu feliciteu-lo-li el cumple es molt carinyos i pagadorrrrrr fins ara noiiiiiiiiiiiii

Climbing sessions a la Covalta

2009-05-29T16:01:00.006+02:00

El sector de la Covalta a Miravet és un dels racons més bonics i interessant per la pràctica de l'escalada clàssica d'autoprotecció a la cubeta de Mòra(vies generalment semi-equipades, i algunes desequipades).
Els mentors d'aquest sector són el Jacob i el Ricard, veïns de Miravet.
Podem dir que pràcticament totes les línies lògiques ja han estat escalades i obertes, i ens trobarem en elles algun pas aïllat protegit amb parabolt quan la autoprotecció sigui complicada o nula i/o la dificicultat sigui alta. També hi trobarem claus i ponts de roca marcant el recorregut de la via, i quasi totes les reunions equipades amb parabolts també per rapelar.
Un joc de tascons, uns quants friends/aliens i vagues seran suficient, i no caldrà dur martell ni claus.
Les parets no superen els 45 m i la majoria dels itineraris estàn fraccionats per fer-los tranquilament i disfrutant d'un ambient de verticalitat constant.
La bellessa de l'indret i la roca(molt sanejada pels aperturistes) fa que la majoria de les vies es puguin forçar en lliure amb passos no obligats. Potser és aquest l'encant del sector pels escaladors que el visitem d'en quan en quan, pots forçar i el grau no és estratosfèric, aixo sí mantingut ho és potser en el V o una mica més.
L'ús del magnesi no és ben vist per ningú i la aspror de la roca permet l'abstinència de la pols blanca. D'orientació Sud, on no hi toca el sol a primera hora del matí i a partir de mitja tarde.

Avui hem passat el matí el Guillem i servidor fen un parell de vies fraccionades en 2 llargs, que ens ha servit per buffar una mica en aglun pas i disfrutar dels moviments en la majoria.

A títol personal li dec a aquest racó la meva maduresa com a escalador d'autoprotecció, un racó que a mi em tenia bocabadat fins fa poc, potser ara cada vegada m'atreuen altres verticalitats o simplement altres maneres de fer, però sens dubte és un molt bon sector per passar un i un altre i un altre dia i...com jo hi he passat i espero continuar passant escalant amb los kefes del sector i d'altres!

Algunes fotos estàn penjades a http://picasaweb.google.es/escaladors.ilercavons

més ingfo a http://lapicossa.foros.ws/f5/escalada/

By Roger

Expedició Alpamayo

2009-05-25T14:14:00.006+02:00

Abans de res voldria comentar breument la Cursa de Paüls, la mare de les curses de muntanya. Pel que fa a l'organització vull felicitar, un any més, als uec's per oferir-nos la millor cursa de muntanya en què he tingut el plaer de participar de tot el territori català i estranger. Pel que fa a la meva cursa tampoc diré massa cosa, solament una paraula; decepcionant, m'esperava més de mi mateix... no cal comentar excuses barates.

Salut, sort i força

by Joan

Serra del Cadí. Canal Amagada, AD+ 350 m

2009-05-20T19:42:00.008+02:00

Aquest hivern hem tingut poca activitat alpina per culpa del risc d'allaus, fronts atlàntics i llevantades, i la nostra disponibilitat. Així doncs, acordem lo Jotabe, lo Desca i jo d'anar a fer una canal típica a la nostra estimada Serra del Cadí ja que el perill d'allaus desaconsella atacar objectius de més alçada carregadíssims de neu amb risc marcat d'allau de fusió a partir de migdia.

Arribem al pintoresc poblet d'Estana, 1483 m. Sopem a Cal Basté i saludem al Lluís i família. També coincidim amb el Jessed Hernàndez natural d'Estana i la Corinne Favre. Lo Lluís és tota una institució a Estana: alcalde vitalici, ramader, rescatador, conseller, etc. Dormim al refugi galliner de la seva propietat.

Matinem bastant, preparem la motxila i des del pàrquing situat a 1 km passat el poble iniciem l'aproximació guanyant alçada entremig de bosc de pins i avets passant per Prat de Cadí 1820 m. Continuem seguint el PR per bosc i tarteres fins arribar molt a prop de l'entrada de la canal on comencen les primeres rampes nevades. Al arribar a peu de la vistosa canal de l'Ordiguer anem a la dreta per rampes de 45-50º i en diagonal va apareixent esta canal realment amagada amb algun tram pelat de neu fins a trobar un forat on hi ha un espectacular ràpel a travès d'ell, però optem per fer la variant directa per un mixt assequible per empalmar desprès d'un flanqueix amb el terç final de la canal Sàbat 45-50º. Acabem la canal sortint per una rampa acornisada de 55º per continuar caminant 5' fins al cim del Puig del Quer 2546 m. 2h d'ascensió+20' al cim. Efectuem el descens per la canal del Cristall, el inici fa una mica de respecte 50º i 300 m de corredor empinat però de seguida per algo d'inclinació 40º i podem baixar de cara. Descens 2h10'.

Total 6h 20', 1085 m de desnivell+, dificultat: AD+ 45º-55º

No ha fet falta utilitzar les cordes i la resta de material.

Dia calorós i algo ennuvolat.

Corredor amb ambient sense gaire dificultats que ens ofereix vistes esplèndides de la cara nord de la Serra del Cadí.

Fotos Jotabe

Fotos Jotaefe

by Joan

III Marxa Marató BTT del Riu Ebre

2009-05-18T12:52:00.003+02:00

Avituallament Pas de Barca

Per tercer any consecutiu s'ha organitzat a Xerta aquesta marxa-cursa-marató btt que any rera any va millorant els serveis oferts. Serveis d'esmorzar de benvinguda, bons avituallaments, assistència sanitària, cotxe d'assistència,... i el posterior dinar d'amanida de pasta i tot tipus de begudes. Aquest any hi ha hagut vora 180 inscrits i 148 acabats.

Els bikers podíem escollir entre dos recorreguts: lo llarg, 63 km/1450 m de desnivell+; i lo curt, 48 km/950 m de desnivell+, amb la rampa més llarga i dura dels dos circuits. El recorregut llarg transcorre primer per la via verda amb els seus llargs i foscos túnels i més endavant per pistes i sendes passant pels pobles del Pinell de Brai i Miravet fins al Pas de Barca. Desprès del Pas de barca inicies la segona part per camins i sendes passant pels pobles de Rasquera i Benifallet per acabar un altre cop a la via verda ja de retorn a Xerta.

De la Penya ciclista Ribera d'Ebre hem assistit, lo Roger, lo Fonso que s'han disputat un esprint amb lo Joan Aubanell arribant primers de la marxa curta. Lo Josep Maria (Gràcies per deixa'm el frontal), lo Ginès i jo. També he coincidit amb Jon de Montbike i Bartolo Gamero de Biciacción

La cursa ha sigut molt disputada i tot s'ha decidit a la senda de Miravet on els germans Marrasé amb molta habilitat han aconseguit escapar-se un poc. La segona part alguns problemes mecànics de Juan José ha fet que al final coincidim 5 bikers a la arribada a meta. Guanyador Juan José Marrasé, 2on Alex Marrasé, 3er David Caballé amb qui he coincidit quasi tota la cursa on anava molt fort i ha tingut la paciència de suporta'm per darrera amb molt poquets relleus per part meva que al final he fet 4art amb molt bones sensacions sobretot al final. El meu temps 2h 43'58'' sense contar el pas de barca.

Fotos i classificacions (no gaire afinades)

by Joan

Els Ports de la Terra Alta en BTT

2009-05-17T14:14:00.008+02:00

Com és habitual al món bomberil, sempre hi ha algú que es belluga per organitzar una sortida en BTT, a còrrer o el que sigui. La qüestió és fer pinya i trobar-nos amb companys d'altres parcs per passar un bon rato i disfrutar de la muntanya. Aquesta vegada el nostre company Jordi Xertó, natural d'Horta de Sant Joan, ens tenia preparada una sortida pels Ports. La Terra Alta té grans encants, i el paisatge n'és un d'ells. La integració de pobles, conreus i muntanyes, la fan una terra de contrastos però a la vegada d'harmonia. Una zona, sense cap dubte, per disfrutar-la.

El dijous 14 de maig ens vam reunir més de vint bombers a la localitat d'Horta de Sant Joan. Tot un èxit. Conduits pel guia Xertó, vam agafar la pista del Port (accès que condueix al Mas de la Franqueta), que vam deixar per anar a buscar les majestuoses Roques de Benet. Deixant-les a mà esquerra finalitzem una llarga però assequible ascenció fins al Coll de Membrado. Descendim una mica per un sender bastant perdut, per agafar aire. Ens espera la pujada per un camí (diga-li sender) que amb prou feines podem fer-lo a dalt de la bici. Arribem al Coll de Botana. Ara la baixada valents!! Per la sendera baixem al Mas de Franxo i posteriorment a l'àrea recreativa del Mas de la Franqueta. D'aqui ens dirigim fins al Coll de Pell Negra per la pista del coll de Miralles. Ara ens espera la baixada més disfrutona del dia. El sender del Coc, que passa per dins del Mas de Corretja. Un sender llarg i amb poca dificultat tècnica, que permetia que la gent és llancés a totes (lo Tomàs d'Alfara ho va grabar!!). Per acabar el recorregut vam passar pel riu passant pels Estrets d'Arnès.

En total vam fer 36 km i gairebé 1200m. de desnivell positiu. I per acabar la jornada, un bon dinar al restaurant Miralles d'Horta.

FOTOS

by LLuís

Roca de Mora, Roca Traidora

2009-05-13T20:33:00.012+02:00

El dia 13-05-09 els morencs Roger Margalef, Guillem Font i Joan Farnos obrim la via "Roca de Mora, Roca Traïdora" al barranc de la Fotx(situat al terme de Garcia, pero geograficament a la banda riberenya del terme de Mora d'Ebre).

L'aproximació es fa ràpida en uns 15 min desde dalt del barranc on deixarem el vehicle on s'acabi el camí. Seguirem per la banda esquerra per cami de cabres fins que ens situarem a la vertical del ràpel.

Per arribar a peu de via realitzem un ràpel de 40 m desde un pi que ens deixarà tot just al costat de la via caminant per la feixa.

La via segueix una fissura molt marcada per continuar per un estètic esperó fins a montar reunió en una olivera. La graduació (V+/A1) i 30 m, continuant fins un pi (III) i 10 m.
Roca super dubtosa, segurament però la via segueix la millor roca de la paret.

Hem montat R0 de 2 claus per evitar la caiguda de la cordada barranc avall. Roger escala de 1er i Guillem assegurant molt bé en doble corda, Koanitou fent fotos i alliberant tensió en tot moment. Comença per un tram de V+ on a la 3era asseguransa es trenca una pedra i Roger realitza la primera caiguda en escalada clàssica en lliure. Cap neguit i cap amunt en artificial (no m'hen fio ni de la meua sombra) a partir de la caiguda uns 5 m (forçable 6a+/6b), per sortir en lliure altre cop amb un pas de V i continuant per l'esperó de l'esquerra(IV+ a estudiar) en busca d'un pont de roca i després de l'olivera on montarem reunió. 10 m més amunt grimpant III en busca del pi(del ràpel) on hem deixat les coses.

Un matí molt agradable en la que s'han reunit tres amics: Roger enredant al personal( durant la caiguda ha acabat de fer l'explicació del perquè de la doble corda i el xapatge alternatiu), Koanitou enganyat pel sostredecinquè( a les 12 h havia d'estar a casa...hem arribat a les 15h) i Guillem en busca de noves sensacions(les ha trobat! i li han agradat!)

Les fotos

By Roger

Another day in paradise v2.0

2009-05-07T19:53:00.006+02:00

Aquesta setmana he visitat dos cops Lo Port per la Terra Alta. Un dia amb lo David Duaigues vam fer el clàssic, espectacular i insuperable circuit btt per Arnes, Estrets, les Valls, Toll del vidre i retorn. Total 24 km/535 m de desnivell+ a un ritme excursionista xerrant i comentant les vies d'escalada i el entorn en general: Biarnets, Barber, Don, Gronses, Falconera, Roca dreta, Moleta del Molló, Penya Galera, etc.

Lo dimarts dia 5 de maig desprès de molts mesos he quedat amb el meu guia skyrunning favorit i gran coneixedor de molts racons del Port, lo Fede d'Arnes. M'ensenyat i fet part del excepcional recorregut de la cursa de muntanya d'Horta (8 de novembre cita obligada). Passant per les emblemàtiques Roques d'en Benet per un itinerari sorprenent i molt empinat. Total 2h42'/925 m de desnivell+ a ritme xerrada/esbufec.

En els dos casos desprès hem anat a disfrutar la tradicional birra/xampú...que bé nos ho passem!

Salut i força

by Joan

Alba (i II)

2009-05-04T18:47:00.019+02:00

Arriba el cap de setmana i els meus ulls sol saben veure-hi en mode panoràmic a més, si fa bon temps, fujo de la gent com un javalí.

Em queden 2 setmanes i he de buscar el petit paraís d'Escòcia, carrego un cotxe amb lo indispensable: gasolina i jo: targeta de crèdit. Enfilo cap al nord sense res planificat però, amb la idea d'arribar al punt més al nord de l'illa, Dunnet Head.
Sense plans, arribo primer a Port Glasgow, un petit poblet de costa al nord-oest de Glasgow, res a veure amb la ciutat.
Segueixo direcció Stirling, indret dissenyat per solucionar conflictes entre Anglesos i Escossesos.

Continuo fins arribar a Aberdeen, famós per la seva universitat i per... res més que em pugui interessar, segueixo cap al nord.
Aquí les carreteres son autopistes al nostre país, i gratuïtes. El problema es que pots acabar amb un cèrvol com a copilot i després intentant convèncer al dels lloguers de cotxes de que la sang no és humana. No obstant, em trobo algunes interessants panoràmiques que em fan parar, a orinar.
Estic arribant a Inverness però em fa més por dormir a la ciutat que pas dins d'algun bosc de ves a saber a on, aparco i m'enllauno al maleter (més comfortable del que em pensava).
El sol em pica la cara i em desperto a les 5:48 am, 3 grauets, directe cap a Inverness. La ciutat està curant ressaca encara.
Poblets, carreteretes, muntanyes, no m'apeteix veure cap altra cosa. Segueixo per l'A9 fins arribar a Wick, em recorda Falset. Encaro cap a Thorso per arribar a la badia i al punt més al nord. Començo a trobar gent de poble, escossesos amb l'accent més tancat que mai i l'Oceà Atlàntic...

M'encanta sentir-me així: perdut, imnensament petit, al nord...
La carretera es desdibuixa i apareix un camí asfaltat per on, sovint, em trobo motoristes, fanàtics dels cotxes, cèrvols, vaques i ovelles amb qui he de negociar el pas (únic per uns quants centenars de quilòmetres). També apareixen cabines de telèfon al mig del no-res, entre un peu de 900 metres de muntanya i les blanc-i-blaves platjes del nord.
M'agrada recordar els quilòmetres (que el cotxe porta) fets, no em fa peresa saber que en tinc centenars per a fer.
Apareixen les veritables crestes de les Highlands, cunes d'escalada en gel. És difícil descriure l'indret, és perfecció desèrtica.

Continuo direcció Ullapool desitjant que no s'acabi aquesta carretereta, però cansat del seient. L'objectiu de moment és saber que hi ha per aquí.
Passo Ullapool, arribo a Fort William, seu d'esports de muntanya però no tant atractiu com Glencoe, magnífic indret on també he de tornar, algun dia.
No més carreteretes; 2 carrils, gent, multitud, altre cop sé on estic. No puc triar entre una cosa o l'altra, necessito totes dues.

1548 quilòmetres, acabo de veure gran part d'Escòcia i la màgia que té. Altre cop torno a estar entre 4 parets, però altre cop tornaré a viatgar i això és el que m'agrada, canvis. Em queden uns dies per acomiadar-me; gràcies Escòcia, gràcies, gràcies, gràcies.

Salut a tothom,

Xavi, fotos.

P.S.: Disculpa Joan per no deixar l'article dels Monegros en primera portada, espero que us agradi.

IX Bikemarathon de los Monegros

2009-05-03T20:07:00.009+02:00

Un any més ha tingut lloc aquest dissabte 2 de maig a la localitat monegrina de Sariñena (Osca) la clàssica marxa/cursa de llarga distància. Ha hagut record d'inscrits, 1500 bikers vinguts de tots els racons d'Espanya. El recorregut, el mateix de cada any, transcorre íntegrament per pistes plenes de pols sense dificultat tècnica enmig d'un paisatge típic de desert estepari.
Puntualment a les 2 de la tarde s'ha donat la sortida amb condicions meteorològiques de calor i una mica de cers. La sortida és de bojos i fins al km 20 on hi ha la primera pujada acumules molta tensió per tal de no anar per terra. A més a més, estàs respirant pols tota l'estona i fins hi tot hi ha moments que no tens visibilitat. Aquest any hi ha més nivell perquè hi ha més gent al grup capdavanter i és que en aquesta cursa coincidim els “carreters” i els “montanyers”. En aquest tipus de cursa és important l'estratègia i el saber agafar una bona roda que et porti. D'alt de tot del primer petit port tinc el meu moment de glòria posant-me davant de tot del grup uns minuts compartint aquest moment especial amb l'amic Mariano. Arribant a d'alt de tot del segon port comencen a fotre “pals” i em despenjo del primer grup i rodo en un segon grup de 7 o 8 que ens disputem un apretat esprint final, jo amb les cames enrampades.
Al final han sortit 114 km 17è class/3er veterans (provisional) amb un temps de 3h49'33'''' a 29,8 km/h de mitja i 1045 metres de desnivell positiu.
Al acabar, he compartit fideuá i tota la cervesa que volia amb tota la gent de la Penya ciclista Ribera d'Ebre; aquest any hem fet record de participació, 13+independents (Gerard,...). També he coincidit amb molts coneguts, gent de Lleida, lo Mariano que ha fet una molt bona cursa, los Flixancos Alex, mario i Jornet (3er de la general) i l'Ilercavó Arboni que ha debutat en la llarga distància btt tenint un aparatós accident i que malgrat les magulladures i la mecànica a continuat endavant avançant més de 1000 bikers juntament amb el Carles Checa que s'ha esperat a ajudar-lo formant un tàndem demolidor venint del darrera de tot.

classificacions i fotos
les meves fotos
by Joan

2ª Cursa de les Fonts de Xerta

2009-04-27T10:53:00.003+02:00

Joaquim arribant a la Coscollosa

Diumenge 26 d'abril s'ha celebrat a Xerta aquesta cursa que puntua al circuit de curses de muntanya de Terres de l'Ebre i forma part del circuit Open de curses de muntanya de la FEEC amb una participació de 267 inscrits i 209 acabats. El dia ha començat gris i plujós que feia pensar que ens tocaria córrer per un recorregut humit i relliscós però de seguida ha sortit el solet i un vent que ha assecat les roques en un plis plas.

El recorregut de 26 km/1650 metres de desnivell ha sigut molt semblant al de l'any passat, exceptuant l'inici al pavelló per motius meteorològics i el final amb dos bonys que han endurit una mica el retorn passant, com l'any passat, pel sostre emblemàtic de la cursa: la Coscollosa 879 m.

Cal felicitar a la organització i la gent de Xerta que ha organitzat una bona cursa que no hi ha faltat ambient, avituallaments ben assortits,... i la tradicional festa al final on coincidim la gran família de corredors de les terres de l'Ebre i els corredors visitants compartint tots sensacions i bon humor.

Pel que fa als ilercavons, tots hem acabat amb bones sensacions: Lo Dídac ha baixat mitja hora el seu temps de l'any passat 120è 3h43'32'', Lo Jotabe un quart d'hora 43è 3h13'12'', L'Arboni també ha millorat bastant el seu temps respecte a l'any passat 10è/3erVet 2h42'32'' i Jotaefe he passat per la Coscollosa 2 minuts millor i al encreuament del coll d'en Garcia 3'20''. També vull remarcar el impressionant nivell exhibit pel corredors de les terres de l'Ebre: Kiko, Puça i Oscar; molt be nois.

Info fotos i classificacions

By Joan

Escalada a Beseit. Via del 77, 220 m

2009-04-25T21:19:00.003+02:00

Dimecres 22 d'Abril, a les 9'30 al Parc de Bombers de Móra. Així quedem el que subscriu i lo santo(jotabe), per intentar x segona vegada la via del 77 o Fontdevila-Ramirez a la paret de sant miquel, el Parrissal, Beseit. Pel camí ens ha caigut lo Roger... que ens ha dit que som uns ratolins!!! uiiii lo que a dicho!!. Marxem cap a Beseit desprès de rebre la benedicció del SEMSEI, ja ha passat prop d'un any d'aquell primer intent i ara es l'hora! arribant al parrissal i ja amb la vista posada a la paret aflora algun dubte sobre la Victòria, la via es llarga, atlètica i pràcticament des equipada, tenim clar, però, que si avui no és, sempre ens quedarà demà i tmb deixarem vindre al Roger al hipotètic tercer intent(). Preparem els ferros i amunt que es tard! amb uns 35 minuts ens plantem a l'inici de l'escalada, comença Santo, l'inici es un pas atlètic seguit per terreny fàcil fins una fisura de 5è inferior, el Sinyor Benaiges ho supera sense entretindres, el seguent llarg va per la fisura mes marcada de la paret, em toca a mi, com l'any anterior i seguint la ressenya ens apartem de la fisura per la part dreta de la paret fins trobar una R montada amb parabolts, fins aquí vam arribar durant la primera tentativa. Puja Jotabe, petons i abraçades, i fot-li que es de Reus! ara toca patir! flanqueig expo cap a la dreta per trobar la fisura (espit a l'inici de la fisura), la fisura es una mica PUTA, massa estreta per encastrat i massa ampla per emplaçar amb seguretat algun dels friends que portem... miro amunt i mes amunt, com l'any passat no veig cap mes seguro..., respiro fondo i amunt, el primer pas em costa, canto poquet i peus on puguis i mes amunt, ara si! un clau!! salvat, ja no toco al terra. Ara un petit desplom amb canto sobre uns blocs encastats a la fisura i REUNIÓ!!!, un bong petat i dos claus casolans fan el fet. Jotabe puja, com sempre, feliç i content de veure en quin "berenjenal" ens em fotut, i no es maco això? el llarg que toca ara comença amb un petit tram d'Ae (tres passos) sobre uns burils romàntics, be, mes aviat son del Romànic i continua per una placa i un petit diedre terròs fins a una xemeneia fàcil, un clau ens és útil per montar REUNIÓ!!!! Benaiges, amunt!!! mes petons i abraçades i tornemi que no ha sigut res! Aquí es on la liem, nem cap a la dreta a buscar l'olla que separa per la mitat la part dreta de la pared, com marca el llibre de ressenyes del Castellnou (ports rock), la via original va per l'esquerra a buscar l'elegant esperó (vèrtex, escalada clàssica al port). El terreny es fàcil, uns bosquet d'alzines ampli ens serveix per muntar REUNIÓ!!! Ara que estem còmodes fem un mos, una poma i mitja taronja... tenim mes gana que un mestre d'escola! ens mirem els 2 llargs que queden, segons la ressenya 5è i 5+ ?????????¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿, be, amunt!! xemeneia fàcil, i cap a l'esquerra a buscar una placa vertical pudrida i herbosa, desprès cap a la dreta i montem REUNIÓ!!! devall d'un sostre evident. Benaiges, amunt!!! mentre puja fa neteja de la paret, bloc per aquí, repisa per allà, cau tot! Petons i Abraçades! ara si, l'últim llarg!!!! des de la REUNIÓ!!!! sembla que si, que sigui 5+, però xiquè, un cop i ets ????¿¿¿¿. A l'inici trobem un clau amb una baga (possible abandó??). Això desploma i s'ha de flanquejar cap a l'esquerra resseguint una fisura no gaire neta, amb lliure??? ho intento, no puc!! em sento cansat i el canto no surt, netejo fisures i arrenco flors, no i a manera, la idea de treure la via amb lliure s'esfuma, no ho entenc això dels 5ès???. be, no la farem amb lliure, i? a guarrejar, m'estiro tot el que puc i clavo un clau, em penjo, un altre clau i em torno a penjar, estic mort, tinc els braços inflats i lo que te rondare morena, una mica de forces de flaquesa, ara un tasco, ui quina mania!! ja surto amb lliure, esfufego, m'agafa la moto i penso que ahir ja vaig caure i dos dies seguits... ara això no toca! busco lo que no trobo, va, un canto bo per la ma dreta un moviment de peus, un friend a muerte i fora!!!! quina sensació de felicitat, d'alliberament, de plenitud... -Benaiges, sort que les mares no mos veuen... i el Benaiges amunt, dient que no tenim coneixement, i que no es maco això? Petons i Abraçades, fotos, vistes magnifiques, ESPECTACULAR!!!!

AGRAÏMENTS;

SEMSEI, pels seus ànims (tant tard? no acabareu)
ROGER, Ho sentim, però jo no tenia mes temps...
SALADIÈ, tampoc vas poder venir, et teníem present
A TOTS ELS ILERCAVONS!

SALUTTI!!!

BY Kim amb Santo

4ª Ruta BTT Bodega Pirineos de Barbastro

2009-04-21T12:59:00.002+02:00

El Club ciclista de Barbastro i Bodega Pirineos han organitzat la 4ª ruta btt consolidant-la com a cursa i de pas serveix per promocionar els diversos vins d'alta qualitat reconeguts i premiats arreu.
Aquest any hi hagut menys participació que altres anys i els 200 participants podien escollir fer els dos recorreguts de cada any; un de 45 km i un altre de 63 km/1550 metres de desnivell+. Potser s'haurien de plantejar incorporar algun sender i o canviar una mica el recorregut.
Finalment he anat sol a Barbastro per coincidir amb l'amic Mariano. Al final he quedat 8è class/2on vet amb un temps de 3h9'10'' per un recorregut ple de fang, semblant a l'edició 2007. Vull agrair al Mariano que m'ha ajudat a resistir en algun moment de la cursa renunciant potser, a pujar algun lloc a la classificació fins que he punxat la roda i he tingut que parar diverses vegades a inflar lo pneumàtic. Per tot plegat he acabat amb males sensacions.

fotos i classificacions

By Joan

Entrenament urbanita

2009-04-20T20:28:00.002+02:00

Avui el meu bon amic i company de batalla JF ha vingut a l’urbs per tramitar el passaport per l’expedició que farem a la Cordillera Blanca, als Andes. Però d’això ja en parlarem en una altra ocasió.

L’he portat i li he explicat una mica les meves rutes i entrenaments alternatius quan no estic per l’alta muntanya o per les serralades del nostre entorn, la Catalunya sud (Ports, Montsant, serres de Mestral...). Hem anat a fer un volt amb BTT pels voltants de Tarragona, el Pont del Diable, urbanitzacions i urbanitzacions i urbanitzacions, entre les quals un munt de senders i camins per boscos de pins i matollars. Això sí ben bruts, descuidats, i en perill de cremar, però bonics de recórrer. Es van creuant entre si com una tela d’aranya, i tots et porten de nou cap a la ciutat.

Pels qui no sabeu gaire de la vida que portem la gent de “monte” com jo que estem desplaçats a les urbs, m’agradaria que entenguéssiu com em sento sense tenir a l’abast els camins del poble. Com que no m’agrada el rotllo del gimnàs dels nassos i són pocs els desnivells que es troben en aquesta ciutat, em busco alternatives una mica raretes. Jo estic en un bloc de pisos, perfecte 13 plantes: 200 escales amunttttttt!!!!!, pos ja us ho podeu pensar amunt i avall i amunt i avall fins que en tinc prou, i si encara no és suficient algun dia em carrego l’arnès de ploms de busseig: 18kg a l’esquena i a la marxeta. Ja us podeu imaginar la cara que fan els veïns que em trobo, pitjor que la meva. Doncs aquestes són algunes de les inquietuds que tenim en ment persones com jo que estem a la granja de la capital.

by Jotabe

Tintin i les 1000 escales

2009-04-14T09:59:00.008+02:00

3a reunió

És divendres Sant, són les 8 del mati, plou i el cel està ennuvolat i tapadot... Ens trobem el Joan, el Benages i la Rut per anar als Port de Tortosa-Besseit a fer la via Tintin a les Moles que es troba a les Moles del Don. A mesura que ens apropem a la Terra Alta amb el cotxe el temps s’aclareix una mica i sembla que ens donarà treva. Des d’Horta agafem la pista que va cap a la Franqueta i aproximadament un kilòmetre després de passar el camí que porta a les Roques de Benet deixem el cotxe al pàrking que hi ha a mà dreta. Seguim per un camí que travessa el riu Estrets i continuem per un sender força escarpat que ens porta fins a la via. Els mestres comencen a treure cordes, cintes, i més cordes i més cintes ...anem preparadíssims, amb un munt de ferrots de totes mides i colors, que si tascons, que si bagues... El Benages tira davant amb dos cordes i ens va assegurant des de dalt, són 4 llargs, en total diria que uns 125 metres. El Joan va assegurant al Benages des de baix i jo, jo vaig pujant com puc. No obstant, la via és facileta i molt divertida. Ja des de dalt i penjats de la corda sembla que puguem tocar el cel, els voltors (o això semblen) ens acompanyen i, de tant aprop que volen, fins i tot els podríem sentir respirar! Des del cim seguim les fites cap a la dreta que ens porten a una canal on fem un ràpel curt que ens torna a apropar altra vegada al riu Estrets i cap al cotxe.

Fotos escalada

Dinem a Horta i després, per acabar de celebrar la passió del divendres Sant, decidim anar a fer la cursa de les 1000 escales a Flix. Mil escales, mil escales són moltes, però més ho són 2000, i és que la cursa consisteix en realitzar dos voltes a un circuit de 1000 escales pel nucli urbà de Flix. La cursa és molt explosiva i intensa en tot el seu recorregut, amb canvis de ritme que fan difícil poder recuperar-se, sobretot per cabretes acostumades a la muntanya. El recorregut molt ben trobat; entre carrerons i escales i tombs i pujades. Felicitats als organitzadors de la cursa. A més, ens acompanya molta gent, cridant i animant, entre ells l’Albert i el Jordi de Vandellòs que ens van buscant entre escales i carrerons i animant-nos en tot moment. En fi, una jornada complerta!

Info i fotos

Fotos Albert i Jordi

by Rut

Peña Telera-Corredor Maribel, D, 400 metres

2009-04-01T13:03:00.013+02:00

Sir Kim

Els pirineístes coneixem la Sierra de Partacua amb el nom de Peña Telera, encara que aquest nom és en realitat el punt culminant del massís. La Serra té una configuració d'uns 5 km. de llargada, una successió interrompuda de parets i contraforts que donen lloc a una franja de 500 a 700 metres d'alçada.

Per arribar, des de Huesca agafem la carretera de França i abans d'arribar a Panticosa ens desviem a l'esquerra cap al poble de Piedrafita de Jaca i desprès una pista de terra ampla de 1,5 km. fins al parking condicionat del espai protegit. Nosaltres hem fet nit al refugio Telera situat al mateix poble.

L'aproximació a peu és per la pista fins a l'alçada d'un refugi lliure i desprès continuar cap al oest remuntant pales de neu cada vegada més empinades fins passat el corredor Maria José Aller on un con de neu de 40º de 150 metres ens deixa a la base dels corredors de la y, a la dreta; Maribel, a l'esquerra.

El corredor Maribel és un corredor clàssic considerat un de les millors ascensions dels massís i permet una escalada mixta mantinguda amb molt ambient i compromís. La cordada formada per Kim, Lluís i Joan entrem al corredor per rampes de 50º fins que trobem que el corredor està en condicions mixtes, o sigui que ens toca superar al llarg de l'ascensió fins a 8 ressalts més o menys curts amb una màxima dificultat de 85º amb gel i Vè grau en roca obligant-nos a anar encordats i muntar reunions durant tot el recorregut exceptuant els primers 100 metres i els últims 50 metres de corredor.

Ressenya més aproximada de les condicions que hem trobat.

Fem el descens per l'anomenada via normal o paso horizontal per una pala molt inclinada al començament que coincideix amb la sortida del corredor del Collado, 50º i un llarg flanqueig molt exposat que et fotia els pels de punta del acolloniment. La tàctica, no mirar cap a baix. Per acabar baixant per les rampes més moderades 35º del corredor via normal.

Ens ha costat 13 hores en total: 2h aproximació+7h via (cordada de 3)+4h descens i retorn. Desnivell positiu 1350 metres.

FOTOS Joan

FOTOS Quim

By Joan

Corredor Inserso( IV / 80º / 550 m) al Pic del Mig de la Tallada

2009-03-28T11:39:00.008+01:00

Ja fa una setmana que ens vam aventurar la cordada liderada per Quim i les mules d'arrastre JotaBe i Roger cap a la boca sur del tunel de Vielha. Vam fer nit i boca al refugi-hotel i després d'informar-nos sobre les condicions del estat nival per part d'uns esquiadors riojanos decidim fer la tàctica matinera, amb un pèl de disconfomritat per part del Quim.
Ens aixequem ben d'hora a les 03.50 per sortir ja preparats i esmorzats a les 04.35 camí del corredor. La neu està en òptimes condicions i l'aproximació la fem ràpid, tirant pel recte i superant pendents entre els 40º i en alguns casos més encara per no haver de fer tanta volta.
Ens plantem davall el que serà el nostre primer llarg després de superar una llarga pala de neu que es fa eterna i a les 06.50 ja estem fent 3 repises per descansar, menjar, agafar forçes i l'intrepit JotaBe per començar a afegir pressió a la cordada i intentar precipitar una retirada a temps(aquesta vegada no s'en surtirà, i acabarà amb una agraïda menció especial i d'agraïment vers els seus companys que fins ara no li havien inspirat suficient confiança).
A les 07.20 el Quim comença l'escalada per un corredor carregadíssim de neu i en que la dificultat tècnica es veu casi bé desplaçada per petits ressalts de neu i mixte que s'escalen amb molta facilitat. Es posen a escalar darrere una cordada que ja no veurem més abandonant la R1. Aviat ens plantem al final del 2n llarg i allí decidim guardar les cordes i seguir per pendents de neu de 65º i baixant als 60-55-50º sostinguts ja fins al final.
Pero el gran sherpa Jotabe decideix encapçalar un llarg de primer en les primeres pales de neu i recorre 60 metros exposats sense colocar cap assegurança per continuar en ensamble amb l'altre cap de corda. Al final assetjat pels memebres de la cordada, no aguanta la pressió i decideix tallar una repisa i guardar finalment la corda.
D'aqui fins al collet un pendents sostinguts que es fan fàcils gràcies a la qualitat de neu però llargs i durs per les cames. Ens plantem al collet a les 09.40 i fem un bon esmorzar. Decidim no fer cim casdascú per diversos motius. Pero segons ressenyes es una petita grimpada que en 20 min està ressolta.
La baixada es fa eterna, sobretot l'últim km abans d'arribar al pàrking degut a l'escalfament del mantell que fa que ens afonem continuament. Finalment a les 12.45 al cotxe.
Ressenya detallada http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/150/
PD: Fer menció especial a la via Rufus que va ser oberta pel Roland Ginè i Joan Farnós, que supera els 2 primers llargs per cascada/corredor fins arribar a unes pales de neu continuades fins a buscar el cim del Pic del Mig de la Tallada a través d'una petita grimpada.
Lamentable o sortosament la crosta de gel que banyava les parets no era suficient per escalar-la en condicions. De totes maneres en bones condicions esperar una escalada exposada i bastant més dura que el corredor Inserso.
Fotos Roger
Fotos JotaBe
By Roger

Picossa 100 ascensions

2009-03-24T13:11:00.003+01:00

Un dels primers escrits d'aquest blog va ser “senders de la Picossa” i l'any passat va ser la “versió 2.0” on explicava què és la Picossa per un morenc i les possibilitats excursionistes i atlètiques que ofereix. He pujat a la Picossa incontables vegades com a excursionista. El 27 de maig 2006 ara fa 2 anys i 10 mesos hi vaig pujar com a corredor de muntanyes per entrenar, llavors un gran repte, la Xm-Duathlon Series Valls d'Àneu on havia de córrer 16 km de muntanya entre transicions de BTT; molt per un ciclista com jo.

Ahir 23 de març vaig tenir la satisfacció de pujar la que fa 100 vegades en 70 mesos compartint aquest moment especial per mi amb l'amic Toni Arbonès. En aquestos quasi 3 anys he pujat al cim per totes les orientacions, moltes vegades sol i altres vegades amb els germans ilercavons i la veritat és què no em canso mai de pujar-hi. Per molts anys.

Salut i força companys.

By joan

III Marxa BTT d'Almatret

2009-03-23T10:20:00.006+01:00

vermut party

Diumenge 21 de març s'ha celebrat a Almatret (Segrià) aquesta marxa Btt organitzada pel nostre company David Duaigües. Roger Margalef, Xavi Sahuqui, Joan Farnós i Oscar Piñol hem acudit a la cita. Al arribar, de seguida trobem als altres membres de la Penya Ciclista Ribera d'Ebre fent les inscripcions. Poc a poc van arribant més bikers d'arreu fent que l'ambient fos de gran ocasió, total més de 400.

Podies escollir entre dos recorreguts; un més curt, apte per tothom, i l'altre de 35,6 km/1000 metres de desnivell positiu més exigent amb llargues sendes bastant tècniques i llargues pujades dures.

Com cada any voldríem felicitar a l'organització que s'ha esforçat per a què tot sortís bé; molts avituallaments, control de temps, voluntaris repartits per tot el recorregut, bon marcatge,... i una festa final amb bon mejar: pa torrat amb cansalada regada amb oli, i bon beure: vi i/o cervesa on intercanviàvem opinions i sensacions de la cursa i altres qüestions amb companys i amics. Al acabar ens hem marcat amb els amics balaguerins lo Mariano i la Mireia un ja tradicional vermut al bar del poble.Oleee!

Pel que fa la cursa, ha tingut un començament explosiu i els més forts s'han posat davant a tirar. Una llàstima que el Txema Alzamora hagi tingut problemes mecànics perquè tenia opcions a guanyar. Al final han guanyat amb autoritat Jordi Cugat de la Fatarella 1h43'09'' i La Mireia Santesmasses de Balaguer en fèmines 2h16'17''. Felicitats!!

Lo Sahuqui 9è 1h56'05'', Lo Roger 14è 1h58'19'' i l'Oscar Piñol 20è 2h02'20'' hem entrat ben classificats contents del resultat i Joan Farnós 1h47'46'' he aconseguit entrar en segon lloc superant al Joan Andreu Lleti d'Amposta 1h49'34'', tercer, que ha perdut la segona posició per culpa d'una punxada de roda.

Info i classificacions

Crònica al blog de TrailUEC Tortosa

By Oscar i Joan

Ben More i Stob Binnein

2009-03-22T15:38:00.009+01:00

Ben More (1174m) i Stob Binnein (1165m) són dues muntanyes al sud de les Highlands, prop de Crianlarich incloses a la llista de Munros.
Després d'una setmana ben asolellada me'n vaig a la muntanya amb poques esperances de trobar neu i on clavar les botes. Arribo a la vall i segueixo una mena de pista, de sobte la pista acaba en un pont de fusta en ruïnes. Agafo el sender que sembla marxar cap a la cresta, sense estar segur de res ja que la boira no em deixa veure a més de 10 metres. Perdo la pista del sender i, a males, tiro cap a la cresta aviam que passa allà dalt. Al cap d'un parell d'hores de pujada apareix alguna que altra facileta canal de neu. Passades les canals arribo al que sembla la cresta. Veig neu i m'acosto però de cop me'n dono conte del que la boira no em deixa veure, estic al vessant de la cara nord, veig que la neu fa una petita esquerda i m'oblido d'investigar que hi ha més enllà, tiro cap al cim. Al cim, (encara emboriat) em trobo alguns escocesos sobris que m'indiquen que estic al Stob Binnein i que si segueixo el sender arribaré al Ben More. Segueix la boira implacable i jo segueixo tirant amunt. Finalment em planto al Ben More, no tinc visió alguna de la vall i decideixo fotre el camp, no hi res d'interessant.
Estic a punt d'arribar al collet que separa ambdós pics i s'aixeca el teló i per fi em trobo la recompensa:

Més fotos

Salut a tots i totes, friso per tornar a disfrutar l'estiu amb vosaltres.

Xavi

Foradada per 250 corredors

2009-03-16T18:49:00.003+01:00

sempre positifoo

Després de la ressaca de la Cameta Coixa, els seguidors ilercavons Joan Farnós (mestre de cerimònies) i els seus súbdits (Josep Benaiges “jotabe”, Xavi Espelta, Antonio Morales, Dídac Pujol, Albert Sales i Ramon Sastre) arrenquem amb la segona prova del circuit, la Pujada a la Foradada.
Arribem a Sant Carles a dos quarts de vuit per agafar els dorsals. La fem petar amb tota la tropa que es troben allí preparats per a la prova. Estem molt impacients per començar, ja que per alguns aquesta és la primera cursa que farem.
Hem tingut un dia una mica emboirat de bon matí però ràpidament les altes temperatures ens han acompanyat durant tot el trajecte, cosa que ha sigut fantàstica per a la dutxeta freda de després (je, je).
A la primera pujada ja ens hem recordat de tots els sants, gairebé una hora. Un cop travessada la Foradada hem començat a gaudir de les baixades tècniques de la cursa. Tornem a pujar als Quatre Mollons amb unes vistes espectaculars del Delta i de la conca del riu Ebre, i de propina hem anat a visitar el sant amb qui pensàvem mentre estàvem pujant.
En definitiva, tot el recorregut ha sigut molt bonic, hem passat per senders i llocs emblemàtics del Montsià.
I sobretot felicitar l’organització per tota la feina, que no és poca, que han fet i pel dia tan agradable que ens han fet passar acompanyats de tots els companys de fatigues.
Menció especial pels que s’han iniciat en aquest tipus de curses. Molt bé xeics!!!!

+info i classificacions

by Jotabe

BTT Almatret (Segrià)

2009-03-14T11:17:00.005+01:00

Mastering the technique

Lo proper 22 de març tindrà lloc a Almatret la III Marxa BTT d'Almatret que conjuntament amb la I Marxa BTT Vila de Seròs del 29 de març formaran la I Challenge BTT l'Aiguabarreig i Tossals d'Almatret.

Doncs, per tercer any consecutiu els climbikeruners participarem en aquesta festa betetera lleidatana. Aquesta setmana he anat a provar amb els d'Almatret lo recorregut de 35,6 km i 1000 metres de desnivell positiu on els bikers que dominin la tècnica xalaran molt i els que no dominin tant podran baixar amb calma disfrutant del paisatges espectaculars.

No us perdeu el bon ambient, la bona organització i la botifarrada amb bon vi al final. Us la recomano 100X100. Ens veiem.

afotos

By Joan

Open Raid Cambrils

2009-03-12T16:05:00.004+01:00

El passat dissabte dia 7 va tenir lloc el segon Open Raid del calendari d'Open Raids de la FEEC. Els ilercavons Jotabe i Lluís, Escarbots X-Trem Serres del Mestral, hi teniem cita. Entusiasmats pels resultats d'edicions anteriors, la planificació per aquest any és de fer el màxim de proves del circuit. Tot i això, enguany, el Comité Català de Raids a modificat el funcionament respecte anys anteriors i els Raids de la Copa Catalana seran proves d'un sol dia i presentaran dos formats diferenciats: el que puntua per a la Copa Catalana i un altre en format Open. Els equips que participin en el format de la Copa, seran de tres participants i s’hauran d’enfrontar a un circuit més llarg i tècnic que els equips de la categoria Open, de dos membres i que no puntuarà per a la Copa Catalana de Raids d'Esports de Muntanya de la FEEC. Aclarit això, una mica de crònica de la prova.

L'Open Raid començava a les 10h. del matí amb un vent que ja es preveia que donaria pel sac, però es pot dir que en general vam passar calor. La primera prova era d'orientació urbana a peu per Cambrils, i un cop finalitzat agafavem la btt per fer el segon sector (20 km aprox.) fins a la localitat de Botarell. Les coses anàven força bé i vam començar el tercer sector de trekking en primera posició. Aquest tram presentava uns 400 metres de desnivell positiu i un parell de balisses opcionals que vam realitzar, acabant el sector en primer lloc. A partir d'aquí van començar els nostres problemes, doncs en el següent tram de btt, l'orientació no va estar molt brillant i vam perdre una mica de temps. Després un error tàctic acabaria esfonsant-nos, doncs vam voler fer totes les opcionals i vam entrar tard a un control horari, amb la qual cosa penalitzàvem punts. El darrer sector del Raid era de 6 km i es podia fer corrent o en patins in-line. Com que mos agrada la velocitat vam fer-ho patinant i algun aterrissant abans d'hora. Vam acabar passades les 17h. En total vam ser 36 equips en modalitat Open i que vam fer uns 70 km. Malgrat tot vam ocupar l'11è lloc de la classificació. Tot i que vam disfrutar, en definitiva, no va ser un bon dia per naltros i per l'afició que va venir a animar-nos i als quals estem molt agraïts.

Fotos +fotos

by Lluís

Cursa de muntanya “La Cameta coixa” Miravet

2009-03-02T11:23:00.006+01:00

Arboni catching a cold

Per primera vegada s'ha celebrat al pintoresc poble de la Ribera d'Ebre una cursa de muntanya en un dia que ha començat humidot i acabat amb sol i núvols i bona temperatura. La cursa “La cameta coixa” en honor a una faula miravetana ha transcorregut quasi íntegrament per senders que s'endinsaven per llomes, barrancs i puntes emblemàtiques del terme com el Pic de l'Àliga; sostre de la cursa, L'Atalaia i la Covalta.
Els participants podien escollir fer una marxa excursionista no competitiva d'uns 9 km o la cursa de 19 km/1000 metres de desnivell aproximat. Es tracta de la primera cursa del calendari d'un total de 14 del ja consolidat i exitòs Circuit Ebrenc de curses de muntanya.
Hi ha hagut un gran nivell participatiu 360 inscrits i també destacar el nivell dels atletes ebrencs on any rera any es van superant i cada dia costa més fer una bona classificació malgrat que han guanyat els de sempre: 1er Ahmed Elqayet 1h35'49'' 2on Albert Giné 1h36'36'' 3er Josep Lluís Rubio Marticella 1h37'42'' i en fèmines 1ª Maria Reyes 2h7'48'' 2ª Montserrat Sisteré 2h8'43'' i 3ª Amparo Garcia 2h20'9''.
Del nivell organitzatiu no comentaré massa cosa. Únicament felicitar a l'organització i col·laboradors, especialment al Jotabe i Dídac per la feina ben feta treballant dia a dia per donar un bon nivell d'organització.
Per acabar felicitar als corredors ilercavons que han donat la cara demostrant que malgrat estar al començament de temporada no han perdut nivell. Felicito també als corredors morencs debutants: Pere, Ramon, Jordi i Amadeu i no debutants pel bon paper a la cursa.

Salut i força

classificacions i fotos

by Joan

Tot apunt per La Cameta Coixa

2009-02-24T20:28:00.004+01:00

Falten pocs dies per tenir lloc la 1ª Cursa de muntanya “La Cameta Coixa” de Miravet que forma part del 2on circuit ebrenc de curses de muntanya. L'organització de Miravet ja fa temps que està treballant amb molta il·lusió per a què el dia de la cursa no falli res. El recorregut està dissenyat 100x100 muntanya per un continuo puja baixa quasi sempre per sender amb una segona part més dura i tècnica en un total de 19 km/1000 m. Desnivell+. Els que l'hem provat ens ha sorprès gratament i ens agradat molt. Al final hi haurà menjar i beure per tothom perquè la festa sigui total. Aquesta setmana s'està acabant de polir els últims detalls com marcar correctament el recorregut, actualitzar la llista d'inscrits, preparar la teca, etc...

Destacar l'alta participació femenina que sumant la marxa i la cursa ronda el 30% del total. Tot un record signe de que les curses i marxes de muntanya i l'ambient que es respira agrada a elles independentment de si es corre o es camina.

Per acabar agrair als 360 inscrits/es la seva contribució a què la cursa de Miravet i el Circuit Ebrenc comenci com va concloure l'any passat, sent un èxit. També animar a tothom que no participi a què vingui a aplaudir a tots/es els/les atletes.

By ilercavons

Ben Lomond

2009-02-07T21:22:00.004+01:00

Ben Lomond (Gaelic: Beinn Laomainn), 974m, és una de les muntanyes de les Highlands d'Escòcia, a l'est del Llac Lomond i és el pic més al sud de la llista de Munros (llista de tots els pics de més de 910m).

Avui a Escòcia ens ha tocat un dia anormalment assolellat, després de metres i metres de neu arreu dels Highlands. Decidim doncs anar a uns dels pics que tenim més a prop.
Surtim a les 9:30 de Paisley i ens plantem en, aproximadament, una hora al pàrquing de l'inici del sender que ataca la cara sud del Ben Lomond. Dia esplèndid, assolellat amb una mica de vent al pic que ens llença la neu a la cara. vaig veient rastre de cascades de gel i molta, molta neu.

En 4 hores fem cim i anem al pub a fer una pinta de birra ben tirada.

Per als que us volgueu apuntar a l'aventura espero que us podeu anar fent una idea de com les gasten per aquí dalt.

Més fotos

Salut a tothom!

Xavi

(dedicat a la meva àvia de la que, sense voler, he après a sobreviure)

Badall Sur + GEDE al Farelló

2009-02-04T10:19:00.010+01:00

Una clàssica a la cara sur del Farelló.
Ens plantem el Quim i el Roger després de diversos dies de pluja, amb les nords impracticables a roques de benet, per no dir també que potse estan fora del nostre abast. La via tal com indica el seu nom va per un badall marcat ple de sabines, arbusts, terra, pedra descomposta, aigua....
El primer llarg d'uns 40 m s'inicia amb uns metres que vas combinant el pitonar amb el xapatge de pitons i espits ficats fins arribar a una sabina on el lliure ja es fa menys complicat, ens situacions òptimes. Per dificultar l'ascenció carrego amb aliens i friends que no hem serveixen, i hem diexo el num 2 i 3 que haguessin anat de perla. Jo hem trobo amb molta humitat i aigua(perque no dir-ho) i continuo a marxa lenta progressant amb estreps- A0 i totes les guarreries que estan a l'abast. Els últims metres 3 spits marcant la via per acabar en una reunió de 2 espits am argolla. Puja el Quim i treu el llarg en lliure fent 2 A0 en els passos claus, treient l'artilleria pesada i no pesada del llarg, incloent un clau de la via que s'arranca per iniciativa pròpia(val a dir que va ser l'unic clau que no vaig probar amb la DAYSI).
2n llarg tot en lliure continua pel badall herbós, amb la roca molt descomposta seguint la tònica del primer llarg per acabar fent cap a la zona amb la millor roca del dia. Una placa espitada per acabar fent reunió al inici de la canal que comunica els dos caps del Farelló, amb 2 espits penjats. Recupero el llarg de 40m i tiro alguna que altra pedraaaaaaaa.
Pujem la canal herbosa que separa la cara sud de la nord 5m fins montar R en una sabina d'on rapela la via normal al Farelló, la GEDE.
Hem toca un 3er llarg de 35 m amb 3 pitons i un buril romantiquíssim que hem va fer dubtar si fer un mini A0 o no...Amb les presses no m'emporto els aliens, ni els tascons, ni l'ungleta i amb la patoseria hem van caient alguns dels claus imprescindivles si no portes lo altre. Resultat: El llarg on he patit més por de la meva vida, clavaba pitons que només entraven 1 o 2 cm tot i que feien bon soroll, i per puteria extrema tot més humit(cara nord)....a més a més clitxava llocs on hi podia ficar un alien, després hem trobo un pitó que no hi entrava el mosquetó al forat i hi havia un filferret romàntic(probablement de la 1asc) on am un tasconet hagués fet via. La posició i el cangueli no hem va permetre ni ficar un cordinet. Així que xapa i segueix. Arribo un moment on estic al límit de les forçes, el que m'espera si caic es probablement anar al costat de l'assegurador després d'una caiguda de 20 m. No m'interessa! Faig autoreflexió, parlo i continuo fins veure un buril que de fet hi vaig a parar perqué és la zona amb la relació humitat/dificultat més baixa. M'el miro faig un A0 sutilíssim per acabar afferant-me a una llastra que algun dia caurà i acabar pujant peus i respirant ja amb normalitat per fer la R en 2 espits en procés de oxidació on hi ha montada l'instal·lació del ràpel.
El Quim remunta i hem pregunta si he passat por...jajajaj. Ara rapelem i decidim baixar per la Badall Sur i no pels ràpels normals, ja que la roca està molt humida i hem de recuperar part del material que hem deixat abaix. 1er ràpel de 40 m fins la 2a R de la Badall Sur, per després enllaçar amb un ràpel de 55 m fins al terra.
Total 6:30 min en 120 m i dificultat(V+/A1) de diversió i patiment. Aquestes són les vies de Roques de Benet, i a qui no li agradin que no hi vagin!
Moraleja: Més val que et sobri que t'en falti!(aplicable al material, estat d'anim, grau d'escalada, dimensions del memebre viril,......)
Les altres fotografies

By Roger

Raskera-Tortosa versió 2.0

2009-02-02T12:59:00.004+01:00

Per tercer any consecutiu els climbikerunners hem tingut el plaer de participar en aquesta festa de corredors de muntanya. No ens hem deixat intimidar per les previsions de pluja i ens hem presentat al puesto sense por a rebre un xàfec: Cobretti, Kavier, Kuakin, Santi, Dídac, JB i Koanito. Solament ens ha fallat una petita cabreta... Al final hem tingut una matinal sense pluja, bona temperatura i alguna ullada de sol.

Com sempre hem disfrutat de tots els ingredients que ofereix una trobada com aquesta: ambient, alegria, esforç, duresa,... i la satisfacció de córrer de Rasquera a Tortosa per damunt de les pedres humides dels senders feréstecs de la Serra de Cardó-Boix tot contemplant els espectaculars paisatges que ofereix.

Al acabar i desprès de canviar-nos de roba i netejar-nos los racons hem pogut assaborir una impressionant paella ben acompanyada de vi (Elegido), cervesa i moltes rialles. Visca la festa total.

25 participants (33 participants 2008, 22 participants 2007) que ens ha costat 6h38' (6h55 2008, 6h59' 2007) uns 33 kilòmetres i 1700 metres de desnivell positiu aproximadament.

Fotos JF Fotos JB

Crònica Trailuec

By Joan

Entrenament de la Cursa de muntanya de Miravet

2009-01-22T17:35:00.006+01:00

Pic de l'Àliga

El proper dia 1 de març tindrà lloc la 1ª Cursa de muntanya “La Cameta Coixa” de Miravet (llegenda) dins del 2on Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre. Circuit que l'any passat es va guanyar un prestigi gràcies a la qualitat participativa i organitzativa de les diferents curses.

Doncs, una colla de corredors de muntanyes, Jotabe, Jordi Bort, Roger, Pere, Ramon i Koanito hem anat a provar el recorregut encapçalats pel guia espiritual de la cursa Jotabe. El recorregut té uns 19 km i 1000 metres de desnivell positiu aproximadament que pràcticament sempre per sender s'endinsa per les llomes, barrancs i puntes emblemàtiques del terme com el Pic de l'Àliga; sostre de la cursa, l'Atalaia i la Covalta. Les vistes a la Cubeta de Móra, lo riu i castell són espectaculars, un plaer poder contemplar les perspectives que ofereixen alguns punts del recorregut.

Cal felicitar a l'organització que està treballant un recorregut 100X100 muntanya i pulin detalls perquè el dia de la cursa no falli res, inclosa la tradicional festa al final. Així doncs, animem a tots els corredors i corredores a participar o animar. Us esperem.

Fotos

+fotos

By Joan

Trepitjant neu verge!

2009-01-13T10:36:00.003+01:00

Nevada a Tivissa 2009

Si el que voleu és un dia d’aventura us recomano que truqueu al Lluís, no us quedareu pas indiferents... la diversió està assegurada!

Aquest cop ha estat la neu, avui al matí hem anat a fer una volteta corrents i hem gaudit com dos nens amb la neu i l’aigua. Hem sortit cap a les 9 del matí de Vandellòs, el dia estava tapat i feia fred. Hem decidit anar cap a la Font del Sanxo pel PR-C 91. Passat Remullà ens hem creuat amb els caçadors, tan uns com els altres ens hem quedat mirant-nos i pensant ‘que fan aquests perduts aquí un dia com aquest’.

L’aventura ha començat ben aviat quan a l’Estret dels Vidriers no hem pogut passar pel barranc perquè baixava molta aigua i hem hagut de trepar per les vores, amb compte ja que la roca relliscava i el terreny era bastant vertical. Salvat aquest petit imprevist, el camí ens ha portat a la carretera de Pratdip i en direcció oest, a uns 100 m, a la dreta hem retrobat el PR que hem seguit fins a la Font del Sanxo. És en aquest últim tram del recorregut on el paisatge de sobte ha esdevingut blanc amb una boira cada cop més espessa que intensificava el color de la neu. Tot aquest escenari ens ha deixat bocabadats, amb la boira de vegades es feia difícil reconèixer on érem, trepitjàvem neu verge que de tant en tant delatava el pas dels javalins i algun que altre ocell, amb un gruix que en algun punt arribava fins als 5 cm. I finalment a l’arribar al nostre destí novament ens hem sorprès amb l’espectacle que oferia el Salt del Sanxo exhibint tot d’estalactites de gel dibuixant mil figures i formes desiguals.

I de tornada, emborratxats com veníem, als Estrets dels Vidriers hem decidit anar pel dret i passar pel mig del barranc, l’aigua estava freda, fredíssima, sobretot quan en sortíem, però estàvem encara anestesiats per l’espectacle que hem tingut la sort de veure i de viure!

by Rut

Al mal temps, bona pedalada!

2009-01-09T19:52:00.008+01:00

La neu a fet acte de presència en alguns punts del terme. Jo esperava que li fotés de fort i així intentar alguna travessa cap al Puntaire o alguna cosa per l'estil. Però no ha sigut tant, i he canviat de pensament. A la tarda a Vandellòs plovia i he carregat la bici a la furgo i per anar al Motarro. No hem començat bé i els Mossos no m'han deixat pujar pel Coll de Fatges, així que he hagut d'anar a donar el tomb per Pratdip. Un cop a la pista del Motarro, he aparcat tant aviat he pogut doncs la pista era tot neu. He tret la BTT i he pujat cap al Mas del Motarro. Hi havia dos i tres dits de neu al llarg de tota la pista, i la pujada es feia penosa però al ser una sensació que no havia experimentat mai, s'ha fet agradable. Després planejant i superant algun collet suau he anat fins al Mas de l'Estalella. Volia allargar i fer el tomb pel Mas del Miquel del Borrasó però anava lent i a més a començat a caure aigua-neu. Així que he tornat pel mateix lloc. Un recorregut curt d'una hora d'uns 9 km, però que ha servit per matar lo cuc. Una sensació recomanable, sobretot el soroll que es feia quan es trencava la fina capa de gel del damunt. A les baixades també he xalat molt. Així que ilercavons, aprofiteu ara que teniu la Ribera d'Ebre nevada.

Lluís

Camí de Sirga per a pair los torrons

2009-01-09T19:19:00.009+01:00

El passat dia 3 vam pujar a la Ribera per fer un tram del camí de Sirga. Amb tants dies de mal temps ja hi havia ganes de fer alguna escapada però sense volguer treure "lo fetge". Ja se sap que les festes nadalenques són fartades al canto, i el cos necessita aclimatació. La Rut, lo Frank Rodell i jo vam sortir de Mòra d'Ebre i anar fent camí amunt. És un recorregut amb poc desnivell que ens permet rodar sense esforçar-nos massa. El pas de l'ase un lloc ben atractiu, amb el camí empedrat, estret i amb el riu Ebre a baix mateix. La nostra intenció era pujar a Ascó i tornar pel mateix camí que són uns 27 km. Però abans d'arribar a Ascó, vaig trencar la cadena i arreglada d'aquella manera, vam girar i cap al cotxe. En total vam fer-ne uns 20 km, però la Rut i el Frank es van quedar amb les ganes i vam baixar fins a Vandellòs amb bici. Així m'agrada valents!

Lluís

Hivernal a Picos de Infierno

2009-01-07T11:12:00.003+01:00

Ja fa dies que tenim ganes de fer alguna ascensió hivernal i per diverses qüestions ho anàvem endarrerint. El parte de risc d'allaus és risc notable, risc 3 en una escala de 5. El mantell nival es troba dèbilment estabilitzat en algunes zones degut a algunes plaques de vent o cornises en les zones altes. Conscients del risc decidim a última hora atacar el corredor nord a los Picos de Infierno 3082 m. Passem la nit al Refugio Casa de Piedra 1636 m. Situat al final del Balneari de Panticosa. Al Valle de Tena (Huesca). Per aprofitar al màxim les hores de sol sortim a les 6 del matí pel sender GR11 que surt de darrera mateix del refugi. Anem seguint la traça que hi ha fins al Ibon grande de Bachimaña 2170 m, a partir d'aquí hem de ser nosaltres els que obrim traça. L'aproximació és dura i lenta, hi ha alguns trams que ens enfonsem fins als genolls lo qual ens obliga a fer relleus al capdavant per poder avançar dignament. Passat el Ibon Azul Superior girem a l'esquerra fins que podem veure clarament que el corredor norte no està en condicions: poca neu amb trams mixtes i la neu no està transformada. No és lògic que amb tanta neu per tot arreu que a la cara nord no estigui carregada de neu, potser perquè la major part de la neu caiguda aquest hivern ha sigut de llevantades del sur. Passem al plan B, pujar per la normal passant pel Collado de Infierno guanyant alçada per la cresta NE. La neu està fatal i hem d'anar per la roca i amb un vent de cara de mil dimonis, a més, el vent aixeca la neu pols que impacta contra nosaltres fins que passant pel damunt una placa vent, escoltem un crac i provoquem un “petit” allau. Decidim que fins aquí hem arribat i donem mitja volta molt aprop del Garmo Blanco 2960 m. Durant el descens trobem que la neu ha tapat la traça oberta durant l'ascensió degut al vent fent que el descens sigui igualment fatigós fins al Ibon pequeño del Bachimaña on la neu està millor. En aquest punt trobem a una altra cordada que també han hagut d'abandonar per culpa de les condicions de neu al Pico Serrato.

Total 9h15' amb 1810 m+ i malgrat no poder fer cim estem contents de l'experiència i la curtida hivernal. Un altre dia ho tornarem a intentar.

Fotos JB Fotos JF

Cordada JB/JF

Variant Desploms

2009-01-05T20:39:00.008+01:00

Variant de sortida a una via existent que no coneixem el seu nom, la seva continuació ni els seus aperturistes. Wanted!!
Aproximació: Deixarem el vehicle a l'entrant de carretera de la catedral de l'aigua i pujarem per una de les nombroses canals en direcció a la cara sud de la Mola de St.Marc. L'inici de la via està senyalat amb un plom i cau a la vertical del gran desplomat.
Per la seva morfologia l'hi hem dit Variant Desploms i es una bellesa escalar-la. Podriem dir que és un desafiament continu a la gravetat i que gracies als nombrosos cantos que ens ofereix la roca es pot disfrutar si es té un grau d'escalada consolidat. De tendencia a l'esquerra tota l'estona, s'ha d'alertar de l'ultim diedre per on va la via. Agafar el diedre de la dreta, ja que per l'esquerra hi ha molts blocs inestables. S'han deixat 2 claus a la via per marcar el camí i ens anirà molt bé un gran sortit de friends(micros, petits, mitjans i algun gran) i tascons per realitzar l'itinerari i poder reforçar la R en un magnífic balcó amb una sabina.
El ràpel el farem a la mateixa cara sud de la mola de St.Marc en una sabina que cau aprox. a la vertical de la 1a R. O bé optarem per visitar l'ermita i baixar.

se vaaa havvve unnn FOLLONG!! que no savvve ni donddde sann metiiiio....

2009-01-05T20:20:00.010+01:00

Via molt recomanable situada a la carretera de la Fontcalda a 1,5 km passat el creuament de santa magdalena(Serra de Pandols)
Dedicada al senyor famós per la frase de "se va havvve unn FOLLONGGGG que no savvvvenn ni dondeee san metiiiiioooo!", creiem que es mereix aquest homenatge.
Orientació Sud-Oest
Les reunions estàn equipades i la 2a en un ràpel de 40 m a terra.
Observacions:
Deixem el vehicle "arrambat" al camí i pujem per un petit sender fins al peu del diedre-chimenea(20 segons). S'ha de tenir en comte la proximitat de la paret al camí per vigilar en tirar pedres durant l'escalada. Si no tenim assegurança i anem curts de pasta, se vaaaaaaa havvveeeee....... FOLLONG.....ssaaann metttiooo. Així que al loro! Per tota la resta creiem que és una molt bona via i disfrutona!
Fotos de la 1a Asc.

Vandellòs singletrack

2009-01-02T11:27:00.005+01:00

Molló Puntaire 728 m

Dia 31 de desembre em toca guàrdia al Parc de Bombers, doncs, Ajo i Agua (A Joderse i AGUAntarse). Potser millor, m'he estalviat una bona ressaca. Plego de la feina i arribo a casa a les 8 del matí...Osti tu! I ara que foto tot lo dia sol a casa! Al cap d'una estona de feines de la llar i d'alguna cabòria decideixo que avui faré una excursió per les muntanyes de Vandellòs ja que a Móra esta tot emboirat i calculo que a l'Hospitalet a de fotre solet. Agafo el cotxe i efectivament a l'alçada del poble de Vandellòs ja puc veure el sol desitjat. A l'Hospitalet agafo el camí que porta a l'Ermita de Sant Roc i a l'alçada del barranc del Forat Negre aparco el cotxe sota mateix d'un lletrero excursionista on s'inicia la pujada pel PR al coll de la Portella. La Pujada no ho aparenta però és llarga i poc clara, sort que tot i que t'has d'anar fixant bé vaig trobant marques pintades fins que arribo al coll. Giro a la dreta i m'enfilo per la vessant nord en direcció el cim dels Avencs. Aquí hi han dos hemisferis: el sud, amb sol caloreta i vistes al mar blau i el nord, amb fred vent gèlid humitat i ambient gris. Vaig pujant canviant d'hemisferi sovint fins que arribo al cim dels Avencs 722m. Superant un parell de trams equipats amb cadenes amb compte, la roca està humida i lliscosa. Continuo per d'alt i passant per la Portella del Xato arribo al Molló Puntaire 728m. Punt més alt de l'indret. Tiro enrere a trobar el PR que baixa al Racó de l'Aiguaalcoll (sud). Tot baixant, a mitja alçada és divisa clarament l'Agulla de l'Aiguaalcoll per on hi ha una famosa via ferrada i darrera la cresta del Serrat dels Avencs on hi ha una altra via ferrada. La baixada passa de llarg de la cruïlla del sender que puja a la via ferrada fins una bassa d'extinció d'incendis. En aquest punt continuo per un camí ample apte per a vehicles; primer sense desnivell, més endavant per una empinada baixada, desprès per una dura rampa i per acabar baixa fins al barranc on tinc el cotxe aparcat.

Aquest recorregut passa entremig d'un paisatge de muntanya mediterrània caracteritzat per un relleu agrest on les brolles i garrigues termòfiles predominen en el vessant sud i les clapes d'alzines és situen en les obagues principals.

L'excursió m'ha costat 1h58' amb 765 metres de desnivell positiu a un ritme de kacorra (caminar-córrer rapidet) per un terreny complicat de trotar. Singletrack molt aconsellable.

Finalment, passo pel Parc de Bombers de L'Hospitalet on l'Ilercavó JotaBe lo Bernat i lo Marcos em conviden a dinar molt amablement. Un dia que prometia avorrit s'ha convertit en una jornada rodona. Alguna foto resenya

Bon any 2009

By Joan

Festes de nadal. Un fart de plorar

2008-12-24T11:17:00.003+01:00

Cim de la Picossa al març de 1992

Suposem que ens agrada molt el teatre i hem sigut seleccionats per representar una obra còmica. El nostre paper és riure sense parar. Com no sabem riure durant tant temps busquem un professor d'interpretació. Sorpresa! El profe ens diu que primer hem d'aprendre a plorar i ens costarà uns dos mesos. Lo mateix passa si volem preparar-nos per anar molt de pressa amb bici o corrent...Per entendreu millor podeu llegir l'article Controlar l'àcid làctic de la revista digital ciclismo a fondo.

Seguint els consells de l'article ara toquen un parell de mesets de sortir a rodar de manera tranquil·la fent passejades i disfrtutar de la muntanya.

Bon Nadal

by Joan

La Riba climbike

2008-12-17T18:59:00.005+01:00

Jornada completa del tandem Jotabe-Lluís, que després d’un mes ens retrobem per fer alguna cosa, el que fós, bici, còrrer, escalar,... La qüestió era passar un dia disfrutant de la muntanya i així parlar de nous reptes i de com es presenta aquest hivern. Us aviso que hi ha ganes de fer coses!!

Així doncs vam anar cap a La Riba amb tot el material a la furgo. Al matí vam anar a escalar al sector del nas. Vam fer esportiva (Espolonet (V+) i Via Crucis (V) per després fer una clàssica de 3 llargs que el Benaiges li tenia moltes ganes. La Homo Erectus (6b/Ao) és una clàssica de la zona que no presenta molta difultat tret del pas de 6b a la sortida de la primera reunió i que presenta una mica de desplom. És una via entretinguda on el tercer llarg transcorre per un diedre amb una fisura molt gran. És necessiten friends i vagues per fer algun pont de roca. També escaletes per fer el 6b en Ao.

Com si es tractés de recuperar el temps perdut ens treiem tots els “trastos” i ens canviem per agafar la bici. Era tard i la cosa no donava per a molt però una petita i gelada ruta per la Vall del Brugent ens posa les piles.

by Lluís

I Duatlón cros ciudad de Alcañiz

2008-12-16T10:35:00.008+01:00

L'Adrià amb acció

Diumenge 14 de desembre s'ha celebrat la 1ª Duatló de muntanya de caràcter popular a la ciutat d'Alcañiz ben organitzada conjuntament per l'ajuntament, el club atletisme Tragamillas, el club5c i Club ciclista Alcañiz.

A la prova han participat un centenar de duatletes que havien de córrer el primer segment 5,4km (2 voltes de 2,7km.) per un circuit sense desnivell, herbós amb algun tram de fang i contínuament havies de creuar el riu Guadalope per unes relliscoses passarel·les. El 2on segment BTT 18 km (4 voltes de 4,5km.) per un circuit amb poc desnivell i un tram de senda ràpida amb algo de fang. Finalment el 3er segment RUN 2,7km al mateix circuit del 1er segment.

La duatló l'ha guanyat amb autoritat l'Adrià Escrich 1h15' FELICITATS! I 2on jo mateix desprès d'adelantar al últim tram run al Victor Hernandez, gran biker que no està acostumat a córrer. També ha participat lo Pau Marzà que ha tingut que abandonar la cursa desprès de tenir un accident Btt sense conseqüències, lo Dídac Marzà gran promesa que va acumulant experiència i Lo Jose Maria triatleta d'Amposta que destaca corrent.

Classificacions a Unionbike

Fotos

+fotos

By Joan

Sortida BTT Marxa de l'oli. La Fatarella

2008-12-07T18:39:00.002+01:00

Set membres de la penya ciclista Ribera d'Ebre; Toni, Ginés, Dani, Amadeo. Ramon, Pere i jo mateix hem participat en aquesta tradicional sortida d'autèntic BTT organitzada per la Penya ciclista Pinyó Fixo amb el suport de l'Ajuntament de La Fatarella.

Èxit de participació +/-50 bikers que hem disfrutat d'un recorregut de 44 km/1080 metres de desnivell positiu per camins i senders de la zona.

Al acabar la pedalada degustació d'una clotxa i de bon vi totalment gratuït en mig d'un ambient de festa major del poble.

En definitiva, sens dubte la millor "marxa" BTT que he assistit mai relació preu qualitat; preu: 0 E qualitat: alta. Felicitats Pinyons fixos

fotos

by Joan

Llaveria singletrack

2008-12-05T11:43:00.004+01:00

Foto de la selva de Llaveria al març 2007

Una vegada més, desprès de tantejar els col·legues, surto sol disposat a córrer en silenci pels boscos i singles de Llaveria i poder disfrutar de la màgia de l'indret.

Des del poble de Marça agafo la carretera TV-3001 direcció la Torre de Fontaubella. De seguida passat el km.2 em desvio per un camí a la dreta (lletrero excursionista). Aparco el cotxe just a la riera de Marçà.

El recorregut comença seguint un sender local (verd i blanc) per un camí mig perdut que s'enfila fins al coll del Calassos. Quan el camí s'acaba continuo pel sender que puja fins al coll entremig d'una vegetació tupida i humida. Al coll les marques segueixen a l'esquerra cap a la Cresta del Gall. Deixo les marques i continuo per un sender que va baixant suau per sota del allargat single de Llaveria fins al camí de la Caseta de la Vall i desprès al coll Prim cruïlla de camins. Aquí comença la pujada per sender més dura del recorregut en direcció Portell de la Punta. Les rampes de la segona mitat són brutals però estic disposat a no parar de córrer, és un repte; i com diu l'alpinista i escriptora Arantza L. Marugan “només LA VOLUNTAT és capaç de traspassar el límit de l'esgotament físic, no hi ha cap altra força capaç d'ignorar els missatges que des del cervell et diuen que et paris i descansis” Per fi arribo al Portell, se'm escapa un somriure de satisfacció. Faig el descens cap al barranc del Tortó a un ritme de recuperació, passat el barranc continuo corrent per un tram de camí malmès fins que a l'esquerra agafo el sender GR7 que em porta fins al bonic poble de Llaveria, 56'. Al poble continuo pel GR7 fins al barranc de la Cova on a l'esquerra surt un sender en direcció Lo Grau seguint marques verdes i més endavant marques blaves. És un terreny difícil de córrer i orientar-se tot i les marques entremig de garrigues mediterrànies maltractades pels incendis forestals. Amb les cames ben esgarrinxades arribes a Lo Grau i descendeixes pel pas equipat amb cadenes de Riucorb. La zona per on em trobo l'anomeno “la selva de Llaveria”, és un bosc d'alzines amb Marfull tota afasida de Lianes de tot tipus, aquest sender marcat amb verd és com un túnel de vegetació fins al Mas del Cosme (també marques grogues), cruïlla de senders. Al mas t'enfiles suau buscant les marques verdes/blanques per acabar fent un descens llarg passant pel anomenat Mal Pas fins al camí de l'inici del circuit tancant el bucle i amb pocs minuts acabes.

Temps corrent: 1h46'30'', desnivell+ 830 m. Molt recomanable al ritme que sigui.

By Joan.

8ª Trobada BTT de Xerta

2008-12-01T13:19:00.006+01:00

El club btt La Moleta de Xerta ha organitzat aquest diumenge aquesta trobada amb una nombrosa participació, sobre els 120 bikers

El circuit de més de 30 km/800 m de desnivell hi havien unes quantes trialeres tècniques al voltant del poble. Sobre les 9:15 del matí amb una temperatura al voltant de 0ºC hem sortit tots els bikers en un ambient festiu de manera tranquil·la i gens competitiva amb parada a esmorzar a l'estació de Benifallet a la via verda.

He compartit recorregut amb els joves triatletes del sud; Adrià, Pau i Didac amb els quals hem estat xerrant d'entrenaments, bicicletes, filosofies, motivacions,.. En definitiva, de tot.

By Joan

Cara sud de la Mola de St.Marc(Gandesa)

2008-11-26T13:36:00.011+01:00

El passat 22-11-08 els ilercavons Guifré i Roger ens vam dirigir a la Mola de St.Marc amb la idea d'escalar-la per alguna línea atractiva i nova.
Primer ens vam fixar en la inmensitat de la cara nord-oest/oest on probablement en naixeran moltes vies en un futur. Però el fort vent de mestral que lastrava aquesta part i la no presencia de l'energia calorífica ens va fer desplaçar cap a la vessant més solejada i més arrasserada del vent.
A la cara sud també hi havien moltes possibles linies a escalar, i després d'unes discussions vam arribar a l'acord que escalariem una linea determinada que ens semblava lògica fins a meitat de paret. La incògnita venia després, pero la continuació ja la decidiriem un cop montada la primera R.
El Guifré és el que escala el primer llar (està fortissim) i no hi ha cap dubte. Jo l'assessoraré desde baix.
Carregat amb molt pes inicia la seva escalada i als 2 passos hem comenta que ja podem marxar!Efectivament aquella línia ja s'ha escalat amb anterioritat, hi ha un plom marcant l'inici de la via(i posteriorment també veurem una fletxa picada sobre la paret). Decidim que continuarem amunt i potse repetim una via fantàstica.
Puja amunt i es troba un spit marcant la via i després una R amb 2 spits. Monta reunió i pujo. Uns 30 m amb una dificultat de V+/6a que et posa les piles. En definitiva un llarg molt guapo que segueix la lògica de les fisures en tot moment i que es pot protegir.
A la R comencem a discutir, teòricament hem toca a mi ara pujar, i jo li comento que jo tirarè per la dreta si ho faig de primer i sempre anant a la recerca del més fàcil. Ell vol provar d'anar per l'esqeurra on es veu una línia de sostres i un possible diedre per on acabar la via. Veient el seu entusiasme per la linia i sabent que està fortíssim li cedeixo el liderat altra vegada.
Ara la continuació de la via no està clara, i per tant no sabem per on ens fiquem i si algú ha passat abans. El Guifré comença a pujar i jo li recomano que vagi fent ziga-zagues per esquivar els desploms. Ell hem diu que els vol forçar!Au doncs amunt.
Clauet per aquí, friend per allà, ara que m'he paro i miro per on pujar, ara que esbufego, ara que se li arranca una pedra,....el perdo de vista i l'unic contacte es verbal. Jo xiulant a la R molt tranquil confiant en el Guifré i d'en quan en quan preguntant-li que fa!
Fa molt rato que no diu res i es palpa tensió, de sobte cau un bloc de pedra dels grans....fffuuuuaaa!Sort que el tio no ha tirat per la vertical de la R que si no hagúes sigut pell!
El tio no parla, al cap de 15 min crida "Reunió" i es fot a bramar i cantar cançons de les seves com un loco!Jajaja bona senyal!Desfaig la R i vaig cap amunt. Recullo tots els trastos i deixo 2 claus a la via. Impressionant!Vaia llarg s'ha cascat, jo de 2n el disfruto a cada pas i d'en quan en quan li recordo que hem reculli la corda penjant!
Llarg que va superant tot el rato els desploms i que va a buscar la bellesa i duresa dins de lo possible. Probable cotació pendent de la 1a repetició(6a+/MD+/35 m).
La via encara no té nom, però el que està clar que és tota una declaració d'intencions sobre el que volem i creiem que és el camí que ha de seguir l'escola de la serra de cavalls i pàndols.

Proximament la ressenya de la via.

Personalment opino que l'escalada ha de ser el màxim neta possible, i amb aquesta obertura hem vist que això es pot fer paral·lelament a la seguretat de l'ascenció. Us convido als escaladors interessats a mirar aquesta web. Per mi tot un model a seguir http://escaladatradicional.blogspot.com/

By Roger

Travessa dels Anapurnes amb BTT versió 2.0

2008-11-26T11:16:00.002+01:00

Al bloc del Jordi Varela integrant de l'expedició trobareu detalladament narrada tota la aventura viscuda fins al moment al Himalaia, documentada amb fotos molt guapes...

Molt interessant

II Duatló de muntanya de Balaguer

2008-11-24T13:26:00.004+01:00

Diumenge 23 de novembre ha tingut lloc aquesta duatló de muntanya ben organitzada pel Ajuntament de Balaguer, CE Pedala.cat i la Federació catalana de Triatló dins del Circuit català de duatlons de muntanya en un dia que la meteorologia ens ha regalat sense boira amb bon solet i bona temperatura. La cursa l'han acabat 151 duatletes i s'han retirat 7 del 168 inscrits.

El recorregut, per mi, és el més muntanyero del Circuit Català i constava de 3 sectors:

1er sector RUN 6'5 km/245 m de desnivell+ amb sortida i arribada al bonic entorn del convent de les Avellanes (a 15 km de Balaguer direcció Ager). Quasi tot el recorregut transitava per sendes entre bosc de pins amb alguna baixada tècnica.

2on sector BTT 21,5 km/530 m desnivell+800 m desnivell- fins a Balaguer empalma'n nombroses i tècniques trialeres.

3er sector RUN 3,1 km/65 m desnivell+ Recorregut Urbà. Des del box2 situat al pavelló del Molí de l'esquerra anaves a buscar les 250 escales que pugen fins l'església gòtica de Santa Maria per retornar i acabar el tram vorejant lo riu Segre.

Particularment la cursa m'ha anat molt bé: 5è class/1er Veterans amb un temps de 1h56'16'' Parcials: 1Run 11è (28');BTT 6è (1h11'09''); 2RUN 28è (17'07'')

He coincidit amb molts amics i companys comenta'n sensacions abans i desprès de la cursa com Xavier Sahuquillo, Oriol Cornudella, Robert Pedrosa, Jaume Soler, Joan Domènec, Jose Labrador, Lluís Mas, Txema Alzamora,... Vull donar les gràcies especialment al Mariano, Lo Santi i la Mireia pel suport rebut...

Fotos classificacions

by Joan

Travessa del Anapurnes Bombers Lleida amb BTT,08

2008-11-21T16:13:00.007+01:00

EEEiiiii nooiiiis!!!!!!!! com va tot?!
Nosaltres acabem d'arribar a Pokara que és la segona ciutat més important de Nepal, és una ciutat on podem observar unes de les millors vistes de l'Himalaia, i així o farem! des de alguna terrasseta de per aquí fotent-nos alguna birra i admirant el Machopuchare de vora 8000m i els Anapurnes que aquest fins i tot hi passen!
No se si vau estar al cas de que no vam poder fer la ruta Lasha Kathmandu. No pas per que no ens deixessin entrar si que ens deixaven però ens feien pagar vora uns 2000 dòlars per obtindre els permisos i ens feien anar amb un guia xino tot el dia darrera nostre per vigilar-nos i com podeu comprendre lo nostre era una expedició amb un pressupost 0 on havíem de ser autosuficients i com que no podíem assumir aquest cost vam decidir passar al plan B que ha set TRAVESSAR ELS ANAPURNES AMB BTT. A set una travessa espectacular! On hem pogut passar per la vora d'unes de les muntanyes mes altes del món!!! com es el cas dels Anapurnes, Manaslu, Daulaghiri...
La veritat a set una ruta complerta hi hagut dies de tota manera! lights, durs i superdurs!! fins i tot tres etapes hem tingut de llogar uns porters per que ens duguessin el material ja que tot el conjunt de bici mes alforges, tenda,... se'n anava cap als 35 kg, tot i contra la meva voluntat sent realistes no podíem afrontar una jornada de 7 hores amb la bici al coll amb un desnivell de mes de 1000 m i no a nivell del mar sinó a partir de 4000 m les coses canvien, i així ho vam fer.
Ha set una ruta en la que hem passat moments de totes maneres nomes començar les primeres etapes al Jordi Varela ja arrossegava una tendinitis de quan van estar el mes passat al treking de l'Everest i se'n ha ressentit molt però el tio ha fet tota la ruta com un "pepe" quan vam arribar a Manag uns dels pobles mes importants de la zona que vam trigar uns quatre dies i un fart de cargar la bici al coll i espenye-la i nan a "saco" vam tindre de parar per aklimatar-nos. El Carlos va arribar una mica tocadillo però el dia següent la sorpresa va ser el Xipi mas de lo mismo encara ara no sabem, ...era una mescla de gastroenteritis i mal d'alçada ja que Manang es troba a 3600 metres i i ja portàvem bastant desgast. Re, allí al final vam passar tres dies i un d'ells vam aprofitar per anar a fer una excursió que vam pujar un piquet d'allí a la vora del Ganapurna de 4700 metres la veritat era espectacular la vista que tenia al glaciar del Ganapurna que això ens va anar molt be per aclimatar-nos, un dia més i vam tirar cap d'alt al Torung pedi 4400 m que es al peu del coll del Torung la que és el coll més alt el qual havíem de superar de 5418 m, allí vam parar les tendes com fent una mena de "camp base" (imitant les gestes de grans alpinistes) i vam dormir allí; bueno, dormir alguns potser mes que altres i re, ensundemà de bon de mati a les 6h de la matinada vam començar a pujar el coll. Aquesta va ser una de les etapes de porters, ells pujaven les alforges i nosaltres ens vam lligar unes bagues a la bici i les pujàvem com una motxilla penjades a l'esquena, fins l'ultim tram que les vam muntar i les vam espènyer ja que era mes suau, fins que vam arribar al pas els últims 100 m a cavall de la bici TORUNG LA 5418 m cim de la nostra expedició!!! Vam fer les quatre fotos de rigor que ja les penjarem mes endavant menjar una mica que per set ens vam fotre una llonganissa seca que portàvem dins a les alforges que nois allò sabia a gloria!!! I re, sense encantar-nos per avall! Ens esperava 2000 m de desnivell tot trialera que llàstima de portar les alforges ( i de no tindre la Di-tec) però bueno, va ser espectacular i vam xalar a tope!!! desprès d'un munt de dies cargant la bici al coll i espenyent-la la veritat es que s'agraïa!! A partir d'allí la cosa és va suavitzar i ja va set tot ciclable, ens trobàvem a mitat de ruta i tot era cara avall, pintava be! L'únic que vam tindre de fer es esquivar els controls policials ja que nosaltres vam traure el permís d'entrada als Anapurnes per tants dies i com que vam estar tres dies mes parats per problemes de salut doncs ens passàvem i ja al entrar la bici al parc dels Anapurnes ens van fer pagar mes del doble del que val caminant i vam decidir de que els esquivaríem per no pagar la multa. Tots els controls des de la meitat fins al final els vam passar buscant rutes alternatives o de nit fins que acabem d'arribar a Poara final del trajecte. Ara estarem per aki uns dies descansant després uns diens a Katmandhu i cap a casa nois!!! No us descric el paisatge per que sinó no acabaríem mai i tal com diu la frase "mas vale una imagen que mil palabras" ja veureu les fotos i el vídeo!!
Salut a tots i records des de Nepal!!

by David Duaigues

XX Marxa del Port

2008-11-17T17:36:00.003+01:00

Des de Miravet em passen a buscar per Móra lo Didac i lo Jotabe. El dia ha començat radiant i amb una gèlida boira matinal sobre la sortida situada al refugi UEC del Port.

Gran ambient i record de participació amb 800 inscrits+afegits sense inscripció. Trobem al Xavi i comencem a caminar ràpid entre mig de la multitud, tots quatre anem avantçant excursionistes i algun corredor camuflat d’excursionista fins que podem agafar un bon ritme. Passat el coll de Pallers coincidim amb el grup del Mauro, Isa, Pep, Rosa, Marga, Paco, i algun altre. Parem una estoneta al avituallament i continuem tots junts formant un grup homogeni i desmembrable disfrutant de la bona companyia fins al final.

El recorregut i les vistes són espectaculars. Pugem i baixem en busca de passatges com per exemple l’esbelta agulla del Comptador per l’agrest vessant sud per senders mig perduts dignes del grup de cabretes i/o kavalins que som.

El circuit llarg d’uns 17 km aproximadament ens ha costat poc més de 3h i mitja. Com sempre, gran festa al final menjant, bevent per recuperar forces i paliquejant en un bon ambientillo.

PD: De la Pernil Party del dia abans no comentaré res perquè com a altres li ha passat no me’n recordo de gaire cosa...jeje!! Fotos

Fotos Jotabe

by Joan

Open Raid Cornudella de Montsant 2008

2008-11-10T20:54:00.005+01:00

Aquest dissabte, dia 8 de novembre, va tenir lloc a Cornudella de Montsant la darrera prova del circuit català d’Open Raids. L’expectació era màxima i així va quedar palès en el nombre de participants, un total de 97 equips. Mai un open raid havia comptat amb tanta participació, la qual cosa posava a prova a l’organització, que podia “morir d’èxit”. Però no va ser així i la prova es va desenvolupar amb normalitat. I allí estàvem naltros per a gaudir de la prova, en Jotabe i jo, que no havíem realitzat cap altre raid del campionat.

A les 10 del matí sortíem de Cornudella amb una prova d’orientació urbana a peu (uns 2 km). Aquí ens vam posicionar entre els 10 primers i vam començar el tram de BTT al capdavant, agafant la segona posició fins al Mas d’en Gil; en aquest punt cada equip havia de d’escollir entre dos itineraris, la nostra estratègia va ser clau per al desenvolupament de la prova perquè vam agafar tots els senders de baixada. La major part dels equips ho van fer al revés i això ens va afavorir. El control canvi era a la Morera de Montsant, on vam deixar la BTT per fer el tram a peu. Vam dirigir-nos cap a la via ferrada on vam entrar en segona posició. Un cop a dalt la Serra Major vam balisar totes les optatives i cap a la Roca Falconera, per baixar pel Grau de l’Agnet i arribar en la primera posició fins al control canvi a la Morera. A partir d’aquí ja no deixàrem el lideratge fins a la meta. Amb les BTT altre cop cap a Cornudella. Allí mos esperava el recorregut amb caiac pel pantà de Siurana i un tram més amb BTT per fer opcionals. En total vam fer uns 10 km a peu, la via ferrada, 29 de BTT i 5 amb caiac amb un temps 4h i 41 min. El marge de temps amb el segon equip va ser de 13 minuts.

La nostra intenció era fer un bon paper dintre de les nostres possibilitats, però guanyar el raid va ser contra pronòstic. Hi havien equips bons que venien rodats i naturalment no érem l’equip més fort, però els raids son així. L’estratègia, el saber interpretar bé els mapes, no cometre errades, fer ràpids els controls canvi… són aspectes fonamentals per obtenir bons resultats. Així el tàndem Jotabé - Saladié obtenim la segona victòria en Open Raid. Dos de dos. Ens ho haurem de plantejar, je je...

A l’Anna i al Joan F. gràcies pel recolzament durant la prova. Tot ajuda.

+Info i classificacions

Fotos

Crònica FEEC

by Lluís

1 any del nostre blog

2008-11-09T15:23:00.007+01:00

El dia 9 de novembre de 2007 vaig crear aquest blog animat per companys i amics que ja en tenien un amb el desig de que motivés als visitants a practicar i compartir la meva passió: la muntanya. Superat aquest inici de seguida va deixar de ser un blog personal per a ser un blog capaç d'involucrar i connectar el meu entorn i que poc a poc entre tots hem sigut capaços de que sigui una eina imprescindible per quedar i negociar sortides, curses o viatges, per explicar les nostres vivències i aventures a la muntanya,... sempre amb un to de respecte i humor que són clau per la convivència. A la vegada s'han anat creant nous blogs que sumats estant servint per ampliar nous llaços d'unió amb gent de tot el territori que sense voler hem fet una potent xarxa de comunicació entre bloggers de similar filosofia. I això solament ha fet que començar...

En definitiva, natros els "climbikeruners" hem sigut capaços de "penjar" a la xarxa quasi 100 activitats o cròniques en 1 any. Tot un èxit. Espero que els"ilercavons" continuem com a mínim amb aquest ritme d'informació i que els visitants s'animeu a participar amb els vostres comentaris i si cal, formar part del nostre entorn.

Salut i força (i peles)

by Joan

Ferrades a Tivissa

2008-11-02T09:55:00.004+01:00

Divendres dia 31 d'octubre rebem la visita dels Lacetans: Adriana, Jordi i Juanma que s'afegixen als ilercavons: Roger i Joan. En un principi havíem quedat per anar a fer la ferrada d'Oliana però el mal temps els ha fet baixar cap al sud en busca d'una finestra de bon temps que hem acabat trobant.

El plan B es tracta d'anar a fer dos vies ferrades de Tivissa. El Tormo de la Margarida d'una llargada de 210 metres. L'aproximació comença damunt el camp de futbol seguint el sender del coll de la Llena fins un senyal. Girem a la dreta fins la base de la carena i descendim una mica fins l'inici de la via. Es puja el primer tram de 60 m. vertical i aeri, desprès cal flanquejar a la dreta. Els últims metres es poden fer per dues variants, la fàcil a l'esquerra (la dels covards) o la difícil que va directa per un extraplom, no apte per a cardíacs. Natros pugem per la directa, es clar...jeje. El descens es fa crestejant fins trobar el sender de la Llena, natros fem un ràpel i una des grimpada.

No hem tenim prou i ràpidament anem en busca de la ferrada del Barranc de la Foig que està bastant aprop d'una llargada de 580 metres. L'aproximació comença al final del Passeig de la Foig per un sender que va pel fondo del barranc. La via s'ascendeix un primer ressalt de 40 metres i seguint sempre pel barranc es troben un total de quatre ressalts de 12m, 18m, 15m., i 15m. El descens es fa pel sender que marxa a l'esquerra que primer remunta i desprès baixa empicat fins al Passeig.

Les vies tenen una dificultat mitjana, exceptuant la sortida directa pel extraplom de dificultat molt alta. A la dificultat tècnica hem d'afegir la humitat que les pluges del matí han deixat.

En definitiva, gran jornada de vies ferrades amb los Palstrencats (crònica) que ens han fet l'honor de visitar les nostres terres de l'Ebre que no són planes... eh! Jordi. Moltes gràcies.

Vies ferrades Tivissa

by Joan

Ermitanyos 2008 Balaguer

2008-10-27T11:36:00.009+01:00

JR lo capo de l'Ermitanyos i lo JF

Gran jornada de bikers a Balaguer en un dia ideal per la pràctica de l'esport i un ambient impressionant amb 573 bikers+algun colat.

L'ermitanyos és una marxa btt no competitiva amb l'al·licient de completar les tres dures ascensions a tres ermites empalma'n contínuament llargues sendes i trams enduro on los bikers de tots els nivells i filosofies coincidíem en un recorregut màxim de quasi 90 km.

He tingut el plaer de compartir el recorregut amb el Robert Pedrosa, gran biker de la terra ferma i alguna estona amb lo Miquel Llaudet un altre gran biker. M'han sortit 92'2 km totals sumats l'aproximació i retorn des del pavelló, 2050 metres de desnivell amb 6h43' (1h20' parats als avituallaments) Hem portat tota l'estona un ritme disfruton a les pujades i un ritme més fort a les baixades. He xalat molt! Als avituallaments paràvem bastant estona xerrant i menjant porqueries boníssimes; secallona, pernil, coca de recapte, torrons..., i molt beure.

Imprescindible felicitar a l'organització per muntar aquesta festa de la btt. El nivell és altíssim: senyalització, control de punts crítics, serveis, avituallaments abundants i de qualitat, excel·lent dinar al final, disseny d'un recorregut amb trams i vistes precioses i possibilitat de retallar els menys entrenats,... Menció especial al Mariano coordinador de la marxa i dissenyador d'unes sendes de somni netejades per ell mateix. Quina currada xaval!!

També he coincidit amb bikers com lo Santi i la Mireia que aquesta vegada els hi ha tocat currar per l'organització integrats al nombrós grup humà que treballava per que tot sortís bé.

Per acabar, un bon dinar de fideuà i gelat de qualitat, vi, molta birra i cafès... en un ambient festiu.

David, Joan i Robert

Li desitjo a David Duaigues tota la sort del mon i que disfruti moltíssim en la aventura de la Transhimalaya BTT, ja nos ho explicarà...

Fotos

by Joan