dissabte, 19 de febrer del 2011

Vallibierna - Decathlonianos go home!

Amb bona companyia quasi sempre es triomfa, la innivació i el bon temps, ja és un altre rollo. A Vallibierna hi ha un petit refugi lliure el qual ens ha esguardat durant uns dies fent el primo per la muntanya hivernal. Com que la idea de "veure la vida passar" al final cansa, hem arribat a la conclusió que calia marcar objectius:
- Aneto per Directa Oeste.
- Tempestades per la via que ens vagi bé.
- Vallibierna per la cresta fins on trobem marron i després per la canal, paso del caballo.
- Menjar.

Gràcies a una bona amiga Decathloniana vam fer nit a Graus (gràcies Raquel!) per a poder arribar al refugi a l'endemà al matí i poder veure quin n'era l'estat.
Per camí trobem alguna mini-cascada on poder desvirgnar-nos. Arribem al refugi i ens hi comencem a acomodar, buscant llenya i esmicolant-la a cops de pedra.
Ens mengem la sopa més bona de la nostra vida i ens en anem al sac (nota mental: portar sac adequat a la temperatura).
A l'endemà sortim a fondo a per l'Aneto. La neu està xunga per progressar, farem tard a dinar. Ens mirem la via per on pujarem i l'ataquem. Es veu que les condicions que hem pillat són algo més severes que les de la ressenya.
Pep ataca amb rauxa i jo hi fico seny i la corda. Després d'alguna rebolcada de croqueta ens polim la via (joer com he patit però com mola sortir-ne).
Directes cap al cim, fruits secs, trucada als papes i mames i avall.

El segon dia estem rebentats despres de les 11 hores i pico de tute de l'Aneto. Passem de fer cap pic i anem a buscar cascada de gel. En trobem una, i de guapa, sol l'accés ja té tela.

Tercer dia directes cap a Tempestades. Altre cop me fot en un marrón de mixte, ves què hi farem... Amunt, fotos, trucades, fruits secs i avall. Quart dia, Vallibierna una estona per la cresta i després per la canal i Paso del caballo. Es nota i molt el cansament. S'enyora l'escalfor d'una dona i el llit de casa. Pic i cap avall.

















Sense donar-me conte m'ho he passat com mai (Gràcies Pep!) i de ben segur que aquest serà un record dels que ni l'Alzheimer esborra.



Aquí un vídio i les fotos.

Cuideu-vos mandrils!!