Quan ja veníem carregats d’activitat en alçada durant 5 dies al massís del Condoriri, ens plantegem fer un dels nostres objectius de la cordada i culminar l’ascensió al nostre primer 6 mil, el Huayna Potosí. Un dia de descans per La Paz, per acabar de planificar la sortida i el divendres 11 amb la “flagoneta” ens dirigim al Camp Base de Zongo, on està ubicat el refugi del Huayna Potosí. Amb els petates ben carregats, fem l’aproximació fins al Campo de Roca a 5130m, on s’ha construït recentment un altre refugi. En una hora i mitja fem els 430 metres de desnivell que separen els dos refugis, és a dir, que les bones sensacions d’aclimatació eren evidents. Fem petar la xerrada amb tots els que l’endemà faríem o intentaríem fer cim, entre els quals gavatxos, israelians, alemanys, yanquis i un sevillano que “no sabe ni donde sa metio”!! Sopeta calenta, mate de coca i pa jaure aviat (encara no havien tocat les 19:00).
A les 2:35 iniciem l’ascens cap al cim. Sortim des d’un principi amb els grampons, doncs el refugi està al peu de la gelera. L’ascens és dur, sobretot per l’alçada, doncs les sensacions d’ofec són continues. Anem fent poc a poc, però ens adonem que “no estamos tan mal” i anem passant a diferents cordades. La facilitat que té la gent per anar a la muntanya amb guies ens ofereix imatges lamentables. Almenys vam passar a 3 persones exhaustes tirades al terra i d’altres que ben just saben que és un piolet. Deixant de banda la massificació que tenen algunes muntanyes, nosaltres amunt que fa pujada i després de progressar per tot el glaciar i superar un últim tram de mixte, fem l’aresta cimera i ja hi som (les 6:50, en 4 hores i 15 min. ). Cim del Huayna Potosí 6.088m !! El cansament deixa pas a l’eufòria, fotos de rigor i avall, que no volíem que el grup de militars bolivians que ens va fer retardar la pujada al pas més tècnic, ens la tornés a jugar. Durant els descens vam fer fotos i vam disfrutar d’aquest paisatge tant espectacular. Lamentablement el glaciar està en ple retrocés i en poques dècades és molt probable que desapareixin. La grandesa d’aquests “nevados” et fa pensar que no han de desaparèixer, però veient les morrenes del glaciar antic, i la velocitat a la que ha retrocedit el gel (sobretot en els últims deu anys), no donen bons pronòstics. Tota una llàstima, la Cordillera Real és un dels tresors de Bolívia.
Amb un 6000 a la butxaca, ja tornem cap al Camp base i a La Paz. Una jornada ràpida de 7 hores i 20 minuts, que va ser gràcies, sobretot, a una bona aclimatació. Un dia especial, perquè era el nostre primer cim de més de sis mil metres (bé, l’Ivan ja n’havia fet un a l’Índia). Ja em dit que ara ja mos retirem, jejejeje……salut!!!
A les 2:35 iniciem l’ascens cap al cim. Sortim des d’un principi amb els grampons, doncs el refugi està al peu de la gelera. L’ascens és dur, sobretot per l’alçada, doncs les sensacions d’ofec són continues. Anem fent poc a poc, però ens adonem que “no estamos tan mal” i anem passant a diferents cordades. La facilitat que té la gent per anar a la muntanya amb guies ens ofereix imatges lamentables. Almenys vam passar a 3 persones exhaustes tirades al terra i d’altres que ben just saben que és un piolet. Deixant de banda la massificació que tenen algunes muntanyes, nosaltres amunt que fa pujada i després de progressar per tot el glaciar i superar un últim tram de mixte, fem l’aresta cimera i ja hi som (les 6:50, en 4 hores i 15 min. ). Cim del Huayna Potosí 6.088m !! El cansament deixa pas a l’eufòria, fotos de rigor i avall, que no volíem que el grup de militars bolivians que ens va fer retardar la pujada al pas més tècnic, ens la tornés a jugar. Durant els descens vam fer fotos i vam disfrutar d’aquest paisatge tant espectacular. Lamentablement el glaciar està en ple retrocés i en poques dècades és molt probable que desapareixin. La grandesa d’aquests “nevados” et fa pensar que no han de desaparèixer, però veient les morrenes del glaciar antic, i la velocitat a la que ha retrocedit el gel (sobretot en els últims deu anys), no donen bons pronòstics. Tota una llàstima, la Cordillera Real és un dels tresors de Bolívia.
Amb un 6000 a la butxaca, ja tornem cap al Camp base i a La Paz. Una jornada ràpida de 7 hores i 20 minuts, que va ser gràcies, sobretot, a una bona aclimatació. Un dia especial, perquè era el nostre primer cim de més de sis mil metres (bé, l’Ivan ja n’havia fet un a l’Índia). Ja em dit que ara ja mos retirem, jejejeje……salut!!!
by ilercavons-bolivians
