divendres, 18 de juny de 2010

Massís del Condoriri (Cordillera Real-Bolivia)


Desprès del procès d’aclimatació per “l’altiplano” , assolint uns quants quatre mils, cosa no gaire difícil, contant que l’altitud mitja de l’altipla Boliviá es de 3.800msnm, ens disposem a atacar el nostre primer objectiu i marxem cap al cap base del Condoriri a 4.700msnm.
El divendres dia 4 de juny, es dia de preparatius, llogar material (tendes, cuina, olles, plats i coberteria), movilidad (fragoneta) i ruquets. Tambè s’ha de comprar menjar, ens deixem 2.175 bolivianos amb teca (uns 262 eurus!), mes endavant ens donarem compte que no menjem tant com ens pensem… bueno, l’arriero, el vigilant del camp base, l’artesano de les fones i la pescadora de truites (de riu) tot això que es trobaran!
DISSABTE DIA 5 DE JUNY La Paz-Tuni – Camp Base
La movilidad està carregada a tope, ens desplacem fins l’estancia Tuni (2h), 20 km de pista de terra.
Tuni, es un petit poble on viuen 30 families, les cases son d’atovó (totxos de fang, palla i argila), viuen de la ramaderia, l’agricultura i el transport de material fins el camp base, podriem dir que la seva economía es de subsistencia, réflex de tota la comunitat indígena boliviana. L’arriero ens espera a l’entrada del poble, es diu Freddy , diu que ens faran falta 7 rucs. Carregat el material, marxem cap al camp base, 3hores de caminada suau i ja estem al camp base, montem ràpid les tendes i la carpa per cuinar i guardar el material.
Al camp base va arribant i marxant gent. Em contat fins a 30 tendes, Yankis, canadencs, argentins, xilens, venezolans, tambe una parella catalana-francesa, la Nuria i en Jean( Gràcies per la info parella)
La vida al C.B es bastant rutinaria. Menjar, dormir poc i preparar les ascencions. Però no hi ha lloc per l’avorriment. El grup és bo i el bon humor no deixa que ens vencin les males sensacions del “soroche”. El mal de cap va i ve, algun mal de panxa i mareig, en general, però, l’aclimatació es bona, me gustan las anfetaminas, rojas, verdes y amarillas!

DIUMENGE 6 DE JUNY, Cerro Austria 5.320msnm.
Cim fàcil d’aclimatació, si no fos per l’alçada, 2.30h del C.B fins al cim.
DILLUNS 7 DE JUNY, La Fabulosa o Pequeño Alpamayo 5.370msnm
Sortim a les 4.45h del C.B, amb 45min ens plantem a la gelera, hi ha una gentada a peu de gelera!!! Això es un cuadro, molta gent no s’ha posat mai uns grampons, ensopeguen, rellisquen… les coses tenen un proces, primer camines i despres corres, en fin… mos equipem ràpid i gas, la gelera es fácil, alguna esquerda i algún pont de neu amb esquerdes vertiginoses, però rapidament guanyen el coll entre el Tarija i el Wayoming, una ultima rampa es porta al cim del Tarija (5.240msnm), La vista de la Fabulosa es espectacular, l’aresta(AD+60º)que bonica! Fem un descans, menjem una mica i tornem-hi! Una desgrimpada ens deixa al peu de l’aresta, comença l’escalada! Dos piolets i amb ensamble fins al cim!! Estem al cim!!! Que bonica l’ascenció, quin entorn tant enorme, que petits que som aquí dalt i que contents que estem!!! Gràcies amics!
DIMARTS 8 DE JUNY, descans.
Jotabe, jotaefe i ivan segura, que no volen descansar fan una aproximació al condoriri per descobrir el corredor complicat que porta a la gelera, el Lluis i el Kim es queden el camp base a fer dissabte i el dinar.
El señor jotabe ens transmet via radio la duresa de l’apriximació fins a la gelera, tot sembla estar clar, demà será un altre dia! Sopem molt aviat i mes aviat nem a dormir, son les 19:00H.

DIMECRES 9 DE JUNY. CONDORIRI.
A les 00:00h ens despertem, a la 01:00h engeguem, nem forts i ràpidament ens plantem a la tartera, la cosa redreça de valent i l’altura es nota, aquí, prop dels 5.000mts no et regalen res…, ens posem al corredor que porta al coll, es de terra glaçada i pedra molt suelta, empina molt i es posa perillòs, som 5 paios amb piolets i gramons dins d’un corredor estret , no et despistis! Veiem que no es el corredor que porta a la gelera, alguna veu diu que vol plegar… es imposible abandonar ara, em de sortir per dalt! Jotaefe tira del carro, una mica mes i som fora! Sortim al coll, massa a l’esquerra del corredor bo. Bueno, tots mos equivoquem… Baixem a la gelera per la tartera i remontem fins al coll, estem desanimats, em patit al corredor i es nota, la opció Condoriri la descartem, decidim intenta l’ala dreta del Cabeza de Còndor, ens encordem i ens posem a la gelera, la nit es negra i la gelera cruix, el cap esta mes aprop del camp base que del cim, abandonem… CONDOLIRI LIRI LIRI NI ALA IZQUIERDA NI ALA DERECHA!! Nirem al vivac del coll i esperarem que es faci de dia per baixar, la vista, amb bona companyia, desde el vivac quan clareja el dia es brutal, que mes es pot demanar?
Dos ràpels , una baixada rápida per la tartera i ja som al camp base. Ara un bon esmorzar!
Pleguem els tracalets i per avall! El Huayna mos espera!
By Ilercavons