dilluns, 21 de desembre del 2009

Ilercavònia hivernal


Aquesta setmana estem vivint a les terres de l’Ebre una situació excepcional de neu a les muntanyes del sud. I és clar, les kabres i kavalins de repent hem despertat d’una iniciada hibernació i estat de mandra. Com què, potser, no tornarà a haver un episodi semblant en anys, ho estem aprofitant al màxim i és un no parar.
Dimarts amb lo Roger anem cap a Tivissa des de Móra d’Ebre fent una aproximació amb btt. I desprès d’amagar les bicis iniciem un ascens fins al vèrtex geodèsic de La Tossa 720m amb uns gruixos considerables de 15 a 40 cm en totes les cotes i paisatges espectaculars.
Dimecres, la Rut que ve expressament des de Barcelona ens cita al Jb i a mi a Vandellòs i pugem al capdamunt dels Dedals 630 m amb gruixos de entre 15 a 30 cm disfrutant d’uns paisatges de postal.
Dijous lo Lluís s’inventa una travessa des d’Hospitalet de l’Infant, banda de mar, des del Racó de l’Aigualcoll passant pel punt més alt de la Serra Lo Molló Puntaire 728 m per descendir en travessa fins a Vandellòs amb les condicions hivernals dels dies anteriors. Foto del Lluís i lo Jb levitant.
Aquest cap de setmana els climbikeruners estàvem citats a un stage a Horta de Sant Joan (Terra Alta) aprofitant que teníem un unes quantes ampolles de bon vi i una estada gratis als apartaments La Farinera que per cert estant força bé.
Dissabte amb lo Jb, Koanet, Rut, Ester, Xavi, Adrià i la Thais pugem al Castell 1016m a les Roques Benet per un recorregut espectacular amb gruixos entre 15 i 40 cm. Foto del bany criogènic sota zero i l'atac directe de la Rut.
A la nit s’afegeixen lo Lluís, Roger, Kim i lo Dídac i ens fotem un bon sopar al Restaurant Miralles amb molt bon ambient i desprès a moure l’esquelet (poc) a la disco.
Diumenge fem un intent de pujar a l’Engrilló pel pujador del Valero però el guia aquest cop l’hi ha fallat lo nas i el grup s’ensigalat al recte sense arribar a cap lloc en concret fins que hem retornat algo desgastats d’un curtiment de 2h per la neu. Jeje
I per acabar de rematar la feina amb lo Joanet hem fotut una “esparrecada” amb btt donant gas per les sendes del terme de Móra.
La veritat és què aquesta setmana l’he viscut intensament i l’he pogut disfrutar amb molt bona companyia. Un luxe!!

dimarts, 1 de desembre del 2009

Racó de la Dòvia. Serra de Llaveria


L’espai d’interès natural de la serra de Llaveria inclou un conjunt muntanyós calcari situat a la part central del prelitoral tarragoní. La seva situació a tocar de les zones més poc poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre l’han convertit en un indret poc freqüentat i relativament oblidat malgrat els seus espectaculars relleus i orografia.
Quedo amb lo Xavi Espelta a Vandellòs davant de casa seva. L’aproximació a Pratdip la fem amb la bicicleta de muntanya direcció al poble de Remullà, petit poble deshabitat i pintoresc, fins al Coll Roig. Des d’aquí rodem per carretera passant pel Santuari de Santa Marina arribant en poc temps a Pratdip. Amaguem les bicis en un lloc secret a les rodalies del poble i ens posem les sabatilles de córrer que hem carregat en una petita motxilla que portem. Així doncs, iniciem el recorregut skyrun per una pista cimentada PR-C-96 i penetrem més endavant per un matollar per senda fins trobar una cresta rocallosa guanyant altitud per grimpada fàcil per trams bastant aèris, la Cresta de la Seda. De seguida arribem al Mont-Redon 859m cim arrodonit amb una vista espectacular. Desprès baixem al nord-est en busca de la piràmide que sembla inaccessible del Cavall Bernat. Des de la base pugem primer per una canal inclinada i desprès cap a la dreta en una grimpadeta fàcil fins al cim 834m. Guapíssim. Retornem per la mateixa canal i ascendim en un moment a la Punta Fornells 861m, veïna del Mont-Redon. En aquest punt, comencem a girar la Dòvia en busca del Portell de la Dòvia passant per la Font del Ferro per continuar pel Camí de la Forestal sota mateix dels singles de la Brancana on hi ha vies d’escalada. Cap a l’altre vessant s’allarga l’imponent Cresta de la Seda i el morrot del Mont-Redon per on hem passat en l’anada i també podem observar perfectament el llarg i profund Racó de la Dòvia o l’Ordesa de Llaveria com diuen alguns. Mantenint l’alçada més o menys arribem al Racó de l’estudiant i des d’aquí un descens enpicat pels Solans fins Pratdip. Acabat el tram de córrer ens convertim en ciclistes i retornem pel mateix lloc de l’anada a Vandellòs amb la sensació de haver fet un gran entrenament per muntanya de forma plaentera .
Total: 22,2 km BTT, 2h13’RUN i 1360 metres de desnivell positiu.
By joan