Planegem una sortida per fer uns 3 mils, el temps ens fa esperar una setmana i per fi els dies 14-15 octubre quedem tres cavallers, dos de l’orde ilercavònia ―Lluís Saladié i el Jotabe― que passem a buscar el tercer cavaller de l’orde dels Císters ―el Toni Morlans de l’Espluga―, xerrem un poc i tots coincidim que estem fets una merda pels constipats, un tos, l’altre mocs i més tos i fot-li microbis, quins alpinistes tots dopats i amb xarop per a la tos. Sortim a les 19’30h amb la California del Toni (tot un luxe) a bivaquejar al Lac de Cap de Long, en 3h15’ ens hi plantem. Al creuar el túnel de Bielsa la boira ja ens acompanya i ens indica que no farà vent pels cims (jejeje el temps fa el que vol, igual que naltros). Posem el despertador a les 04h30’, fem el romancer un poc al sac i fins les 05h20’ no comencem a caminar, ni tos ni mocs amb el xarop miraculós pazbronquial de moment, repassem les ressenyes del Capdevila. Sortim ben fosc, el cel està estrellat 3’5ºC i amunt. El Toni porta un gps que el posem per trobar el camí, anem trobant fites i pel que ens diu el llibre gordo de petete anem bé, arribem al Pic Maubic encara de nit. En 5’ surt el sol i a fer fotos tots, que xulooo!! 1r tres mil a la matinada. Comença el ball de la col·lecció, 2n el Ag.Tourrat, i ara només queda el gran os, el Pic Long. Mirem ressenyes per passar les tres agulles, no està clar el pas per l’esquerra de la segona agulla. No el trobem, me’n recordo i provo un flanqueig per la dreta tampoc, doncs al recte per l’arête, trobo un ràpel que ens portarà uns 20m més avall (quina porrr), un repeu solt i descompost ens porta al corredor del long i una escalada de bones preses, una desgrimpada i un flanqueig. Hem estat investigant amb fotos i el pas es va desprendre i la gent fa el ràpel des de la segona agulla (Consell: es pot desgrimpar uns 15m pel Maubic per la dreta ―cara nord―fins una faixa que flanqueja les tres agulles. La faixa, que ens portarà fins al corredor, està una mica solta i és exposada, té pocs agafadors. Però l’altra opció de l’aresta és igual o pitjor, així doncs tornem a consultar el mestre llibre i anem bé fins al cim del Gran, el Long. Ha estat entretinguda, amb molt ambient. Molt guapo, però tot està que cau, has de comprovar les preses perquè tot es mou. Continua el ball de tres mils dels tres cavallers. Molt de fred i molt de vent que ens acompanya fins acabar, tots els que ens queden teòricament són de dificultat baixa (Ag bardet, Pic Bardet, Pic Maou) però res sempre vigilant ja que està tot molt desprès. Fins a Hourquette una desgrimpada que val molt la pena. Perill: pedra solta 10m verticals, i ara sí, ja només ens queden els altres, només caminar (quin fred!!!!!!!! tota l’estona sota 0ºC amb vents de 30-70km/h) Campbieil SSW (Pic lentilla), Campbieil, Esteragne i avall cap al cotxe. Tenim fred i gana i un grapat de tres mils a la col·le. El temps invertit és de 10h30’ i un desnivell+ de 2040m. El material que hem utilitzat: per fer un ràpel, però portàvem un munt de ferros perquè no sobra res. Fins la pròxima arête i PAZBRONQUIAL.
by Jotabe
