dimarts, 24 de febrer del 2009

Tot apunt per La Cameta Coixa


Falten pocs dies per tenir lloc la 1ª Cursa de muntanya “La Cameta Coixa” de Miravet que forma part del 2on circuit ebrenc de curses de muntanya. L'organització de Miravet ja fa temps que està treballant amb molta il·lusió per a què el dia de la cursa no falli res. El recorregut està dissenyat 100x100 muntanya per un continuo puja baixa quasi sempre per sender amb una segona part més dura i tècnica en un total de 19 km/1000 m. Desnivell+. Els que l'hem provat ens ha sorprès gratament i ens agradat molt. Al final hi haurà menjar i beure per tothom perquè la festa sigui total. Aquesta setmana s'està acabant de polir els últims detalls com marcar correctament el recorregut, actualitzar la llista d'inscrits, preparar la teca, etc...

Destacar l'alta participació femenina que sumant la marxa i la cursa ronda el 30% del total. Tot un record signe de que les curses i marxes de muntanya i l'ambient que es respira agrada a elles independentment de si es corre o es camina.

Per acabar agrair als 360 inscrits/es la seva contribució a què la cursa de Miravet i el Circuit Ebrenc comenci com va concloure l'any passat, sent un èxit. També animar a tothom que no participi a què vingui a aplaudir a tots/es els/les atletes.


By ilercavons

dissabte, 7 de febrer del 2009

Ben Lomond

Ben Lomond (Gaelic: Beinn Laomainn), 974m, és una de les muntanyes de les Highlands d'Escòcia, a l'est del Llac Lomond i és el pic més al sud de la llista de Munros (llista de tots els pics de més de 910m).

Avui a Escòcia ens ha tocat un dia anormalment assolellat, després de metres i metres de neu arreu dels Highlands. Decidim doncs anar a uns dels pics que tenim més a prop.
Surtim a les 9:30 de Paisley i ens plantem en, aproximadament, una hora al pàrquing de l'inici del sender que ataca la cara sud del Ben Lomond. Dia esplèndid, assolellat amb una mica de vent al pic que ens llença la neu a la cara. vaig veient rastre de cascades de gel i molta, molta neu.

En 4 hores fem cim i anem al pub a fer una pinta de birra ben tirada.

Per als que us volgueu apuntar a l'aventura espero que us podeu anar fent una idea de com les gasten per aquí dalt.

Més fotos

Salut a tothom!

Xavi

(dedicat a la meva àvia de la que, sense voler, he après a sobreviure)

dimecres, 4 de febrer del 2009

Badall Sur + GEDE al Farelló

Una clàssica a la cara sur del Farelló.
Ens plantem el Quim i el Roger després de diversos dies de pluja, amb les nords impracticables a roques de benet, per no dir també que potse estan fora del nostre abast. La via tal com indica el seu nom va per un badall marcat ple de sabines, arbusts, terra, pedra descomposta, aigua....
El primer llarg d'uns 40 m s'inicia amb uns metres que vas combinant el pitonar amb el xapatge de pitons i espits ficats fins arribar a una sabina on el lliure ja es fa menys complicat, ens situacions òptimes. Per dificultar l'ascenció carrego amb aliens i friends que no hem serveixen, i hem diexo el num 2 i 3 que haguessin anat de perla. Jo hem trobo amb molta humitat i aigua(perque no dir-ho) i continuo a marxa lenta progressant amb estreps- A0 i totes les guarreries que estan a l'abast. Els últims metres 3 spits marcant la via per acabar en una reunió de 2 espits am argolla. Puja el Quim i treu el llarg en lliure fent 2 A0 en els passos claus, treient l'artilleria pesada i no pesada del llarg, incloent un clau de la via que s'arranca per iniciativa pròpia(val a dir que va ser l'unic clau que no vaig probar amb la DAYSI).
2n llarg tot en lliure continua pel badall herbós, amb la roca molt descomposta seguint la tònica del primer llarg per acabar fent cap a la zona amb la millor roca del dia. Una placa espitada per acabar fent reunió al inici de la canal que comunica els dos caps del Farelló, amb 2 espits penjats. Recupero el llarg de 40m i tiro alguna que altra pedraaaaaaaa.
Pujem la canal herbosa que separa la cara sud de la nord 5m fins montar R en una sabina d'on rapela la via normal al Farelló, la GEDE.
Hem toca un 3er llarg de 35 m amb 3 pitons i un buril romantiquíssim que hem va fer dubtar si fer un mini A0 o no...Amb les presses no m'emporto els aliens, ni els tascons, ni l'ungleta i amb la patoseria hem van caient alguns dels claus imprescindivles si no portes lo altre. Resultat: El llarg on he patit més por de la meva vida, clavaba pitons que només entraven 1 o 2 cm tot i que feien bon soroll, i per puteria extrema tot més humit(cara nord)....a més a més clitxava llocs on hi podia ficar un alien, després hem trobo un pitó que no hi entrava el mosquetó al forat i hi havia un filferret romàntic(probablement de la 1asc) on am un tasconet hagués fet via. La posició i el cangueli no hem va permetre ni ficar un cordinet. Així que xapa i segueix. Arribo un moment on estic al límit de les forçes, el que m'espera si caic es probablement anar al costat de l'assegurador després d'una caiguda de 20 m. No m'interessa! Faig autoreflexió, parlo i continuo fins veure un buril que de fet hi vaig a parar perqué és la zona amb la relació humitat/dificultat més baixa. M'el miro faig un A0 sutilíssim per acabar afferant-me a una llastra que algun dia caurà i acabar pujant peus i respirant ja amb normalitat per fer la R en 2 espits en procés de oxidació on hi ha montada l'instal·lació del ràpel.
El Quim remunta i hem pregunta si he passat por...jajajaj. Ara rapelem i decidim baixar per la Badall Sur i no pels ràpels normals, ja que la roca està molt humida i hem de recuperar part del material que hem deixat abaix. 1er ràpel de 40 m fins la 2a R de la Badall Sur, per després enllaçar amb un ràpel de 55 m fins al terra.
Total 6:30 min en 120 m i dificultat(V+/A1) de diversió i patiment. Aquestes són les vies de Roques de Benet, i a qui no li agradin que no hi vagin!
Moraleja: Més val que et sobri que t'en falti!(aplicable al material, estat d'anim, grau d'escalada, dimensions del memebre viril,......)
Les altres fotografies

By Roger

dilluns, 2 de febrer del 2009

Raskera-Tortosa versió 2.0


Per tercer any consecutiu els climbikerunners hem tingut el plaer de participar en aquesta festa de corredors de muntanya. No ens hem deixat intimidar per les previsions de pluja i ens hem presentat al puesto sense por a rebre un xàfec: Cobretti, Kavier, Kuakin, Santi, Dídac, JB i Koanito. Solament ens ha fallat una petita cabreta... Al final hem tingut una matinal sense pluja, bona temperatura i alguna ullada de sol.

Com sempre hem disfrutat de tots els ingredients que ofereix una trobada com aquesta: ambient, alegria, esforç, duresa,... i la satisfacció de córrer de Rasquera a Tortosa per damunt de les pedres humides dels senders feréstecs de la Serra de Cardó-Boix tot contemplant els espectaculars paisatges que ofereix.

Al acabar i desprès de canviar-nos de roba i netejar-nos los racons hem pogut assaborir una impressionant paella ben acompanyada de vi (Elegido), cervesa i moltes rialles. Visca la festa total.

25 participants (33 participants 2008, 22 participants 2007) que ens ha costat 6h38' (6h55 2008, 6h59' 2007) uns 33 kilòmetres i 1700 metres de desnivell positiu aproximadament.

Fotos JF Fotos JB

Crònica Trailuec


By Joan