II Pujada al Montsià (Alcanar)

Pòdium 1er Adolf, 2on Daniel, 3er Kiko

Diumenge 28 de setembre en un dia ideal per la pràctica de l'esport ha tingut lloc per segon any consecutiu aquesta exitosa cursa de muntanya puntuable pel circuït català de curses de muntanya i per la primera lliga de Terres de l'Ebre de curses de muntanya.

La cursa, memorial Francesc Bort, s'ha iniciat a la plaça de l'ajuntament d'Alcanar i de seguida entraves en una zona de senders bastant ràpida fins arribar al peu de la serra, a partir d'aquí els desnivells eren més importants i per un llarg tram força tècnic i humit degut a les pluges del dia anterior i matinada t'enfilaves fins al punt més alt de la cursa, La Torreta del Montsià 765 m.; vistes espectaculars del delta de l'Ebre entre núvols. Aquí començaves el llarg descens per camins i senders amb alguna pujada dura fins una zona de tobogans ja molt aprop de la meta on els corredors que no havien calculat bé l'esforç patien moltíssim.

Destacar l'alt nivell participatiu, 700 participants entre cursa i marxa i organitzatiu cuidant tots els detalls... Felicitats a l'organització i als voluntaris.

Pel que fa als climbikeruners ens ha anat molt bé: lo Kiko 3er (pòdium) amb 2h 32', lo Joan 10è/4vet/1er Bombers i policies amb 2h 46' i Jotabe 45è/5è bombers i policies amb 3h28'. Lo Didac ha fet la marxa amb un temps de 2h15', 6è class, molt content també.

Vull agrair l'hospitalitat del canareus: lo Jordi Bort, lo Hermini, lo Adolfo, Felicitats campeó, lo Adrià. Especialment i enormement a l'Amparo i la campeona de la Teresa. Gràcies a tots/es.

Per acabar, imprescindible dir que m'ho he passat molt be xerrant i coincidint amb molts amics, companys i coneguts que he pogut disfrutar abans, durant i desprès de la cursa ...Salut i fins aviat.

web de la cursa

by Joan

Picos de Europa. Climb bike and run

1ª Jornada dia 17 de setembre: Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes) 2519 m. Escalada via “Pidal-Cainejo” 350 m V
Amb aquesta via, Gregorio Pérez i Pedro Pidal inauguren, no solament l'ascensió aquest totèmic monòlit asturià sinó també la història de l'escalada a Espanya. El 5 de agost de 1904, un marquès i un cainejo van pujar lligats un amb l'altre a la cintura amb una corda de pita comprada a Londres, un amb espardenyes i l'altre descalç fins al cim. A més, per si semblés poc aquesta gesta van des escalar per la mateixa via. Repetir aquesta via en els nostres temps d'esportistes hiperequipats i sobre entrenats és una lliçó d'humiltat. Els dos primers llargs exigeixen una bona navegació i escalar sense possibilitat d'assegurar amb condicions. Desprès, es travessa la pedrera de l'espatlla nord-oest caminant amb ensamble fins al peu del mur compacte de la cara nord on comencem a escalar per uns murs consistents fins l'inici de la gran esquerda. L'ambient aquí és extraordinari. Amb tècnica de xemeneia ara toca superar les mítiques “panzas de burra” en dos llargs verticals amb passos desplomats. En aquest punt l'esquerda s'agita i es progressa per un últim llarg fàcil de corda. A partir d'aquí pugem des encordats fins al cim per algun tram exposat però fàcil.
Les sensacions i les vistes son impressionats, el dia algo gris al començament ara és assolellat i podem gaudir del cim i del recent record d'una escalada mítica i espectacular. A més, per casualitat, hem sigut els únics que avui hem fet el cim, un luxe.
Per baixar, utilitzem els ràpels de la cara sud amb la tranquil·litat de que no caldrà fer cua.
Material: 2 cordes de 60 metres i un joc de tascons i/o friends per reforçar algun clau ronyós que hi ha a la via.
Temps: 1h44' del parking de Pandebano fins al refugi, 5h02' aproximació a la via+escalada i 2h49' estada al cim+descens al refugi: Desnivell total positiu 1805 metres.
Aquí podeu llegir la història de la primera ascensió

2ª Jornada dia 18 de setembre: Ascensió al Torrecerredo 2648 metres.
Punt culminant de Picos de Europa. Hem fet una volta passant pel recòndit i bonic refugio de los Cabrones i el cim del Torrecerredo. Grandiós panorama. Temps: 5h52' i un desnivell positiu de 1515 metres. Retorn al parking 1h19', 55 metres de desnivell.

3ª jornada dia 19 de setembre: BTT de Fuente De al Mirador del Cable 1847 metres
Sortim del càmping El Redondo (Fuente De) baixant per carretera fins al poble de Espinama, trenquem a l'esquerra per unes inicials rampes molt dures de plat petit amb prou feines que es suavitzen més endavant fins al refugio Àliva 1660 metres. Continuem per una pista amb alguna rampa dura fins al Mirador del Cable. A la baixada hem aprofitat per anar fora de pista per les pronunciades pendents herboses. Guapíssim. 36,2 km/1515 metres de desnivell.

4ª jornada dia 20 de setembre: Ascensió al Llambrión 2642 metres.
Segon cim més alt del massís i excel·lent mirador. Agafem el primer telefèric de Fuente De i iniciem la pujada des del Mirador del Cable passant pel refugi guardat més petit que he vist, Cabaña Verònica. Fem una parada a beure un tea i el guarda molt amablement ens explica alguns dels rescats que li toca fer sovint. Continuem per un terreny trencat, atarterat i difícil de córrer fins al Llambrión amb una trepada final. Grandiós.
Retornem al Mirador del Cable. Total: 4h33'/1110 m de desnivell.
Baixem pel telefèric i anem al càmping a fotre-nos una bona dutxa i marxar cap a casa.
Marxem cap a casa amb tots els objectius assolits gràcies al bon temps que hem gaudit aquestos dies. Hem escalat, hem bicicletat i hem corregut per la muntanya. Total: 6020 metres de desnivell positiu acumulats.

Fotos Jotabe i fotos Jotaefe

By Joan

Campionat d'Espanya Marathon BTT

Diumenge 14 de setembre a les 9:30 hores s'ha disputat a la petita localitat de Corró d'Amunt a la comarca del Vallès Oriental l'última prova de les Powerbar Marathons Btt Copa Catalana Internacional i la vegada Campionat d'Espanya de Marató.

Hi ha hagut molt bona participació d'alt nivell, 408 bikers entre competidors i pedalaires dels quals han abandonat 54.

La prova s'ha desenvolupat per camins i senders en un entorn rural amb gran presència de camps de conreu i de massa forestal de la serralada prelitoral. El circuït ha sigut un puja i baixa continuo per rampes ràpides i explosives i senders ràpids i poc tècnics. S'havien de fer dos voltes a un circuït de 35 km, total 70 km.

Personalment la cursa m'ha anat, diguem que normal: 66è class/5è M40 amb un temps de 3h7'26'' de patiment. Desprès d'una mala sortida, a mitat de la segona volta m'ha visitat l'home del mall perdent algunes posicions que m'ha fet quedar a 5'37'' de la glòria 1er M40 i a 1'22'' del pòdium.

Aquesta prova d'altíssim nivell l'ha guanyat el murcià Sergio Mantecon amb 2h34'19'' seguit del català Marc Trayter i de l'extremeny De la Peña. En fèmines ha guanyat Anna Villar 3h9'05'', 2ona Sandra Santanyes i 3era Cristina Mascarreras.

info i classificacions

By Joan

2a cursa de muntanya Vila de Falset 2008

Podi absolut femení

El passat dia 11 de setembre uns quants ilercavons i alguna laietana ens vam trobar a Falset per córrer. Estàvem adormits però preparats!

La ruta tenia dues parts, els primers 8 km transcorrien per una zona amb desnivells importants, corriols entre arenisca vermella bundsandstain, i vegetació d’obaga. Tot i que esbufegant, anàvem pujant i ens apropàvem a les calcaries del punt culminant; el Morral. I a partir d’aquí les cabretes saltaven cap avall vers Falset. Quan vam començar a planejar ens vam trobar la divisió de la cursa llarga (23km) i la curta (13km). El desnivell a partir d’aquí era més suau i era on la cursa es va començar a fer més ràpida, tot i que ja anàvem tots tocats. Els últims quilòmetres es van fer llargs i durs per unes cabretes no acostumades a terrenys tan plans. Amb un paisatge entre vinyes i avellaners en plena solana, corríem per camins amples i oberts. Evidentment (o no tant) vam arribar tots fent molt bon paper, com sempre!

Classificacions:http://www.cursadefalset.com/class08.html

By Ester i Rut

Xm-Duathlon series Vilallonga de Ter

Transcició Castell dels Moros any 2007

Aquest diumenge dia 7 de setembre ha tingut lloc la segona duatló d'alta muntanya de les Salomon Duathlon series en un dia perfecte de sol i temperatura en una distància de 46 km (16btt+12run+18btt) i un desnivell positiu acumulat de 2200 m.
Hi ha hagut una bona participació 278 inscrits, 208 acabats, 11 retirats i 1 desqualificat per no portar casc al segon tram btt.
La sortida situada a la zona esportiva de Vilallonga de Ter 1060 m. S'ha donat puntualment a les 9 del matí per carretera asfaltada fins al poble de Tregurà de d'alt. A partir d'aquest punt t'enfilaves per un camí molt empinat i tècnic on pràcticament tothom a posat algun peu en algun moment. Desprès entraves a una pista ampla que remuntava fins a la zona de transició situada al Castell de Moros 2127 m. Aquí començaves el tram run pujant per pendents herboses fins al Fontlletera2575 m per baixar fins als 2000 m. d'altitud molt aprop del refugi de Coma de Vaca a la cara nord de la muntanya per remuntar seguidament fins al Pic Balandrau 2584 m. i tornar a descendir, ara en direcció a la transició de Castell dels Moros. L'últim segment btt tenia dos parts diferenciades; una primera, plana amb alguna pujada que és feia dura i, una segona, molt tècnica, empinada i molt dura pels braços. Per mi, es tracta de la duatló més completa, dura i bonica del circuït.
La cursa l'ha guanyat amb autoritat el Toti Bes 2h49'33'' seguit de Joan Freixa i Pere Aurell i en categoria femenina la Neus Parcerises amb 3h29'40'' seguida de la Ester Hernàndez i la Mireia Santesmasses.
Dels climbikerunners hem participat lo Roger que s'ha pres la duatló amb tranquil·litat i finalment ha arribat amb 66è 3h49'30'' quedant 4art de la categoria sub23 i Joan amb un temps de 3h10'40'' 9è class/1 veterans. A la baixada btt he parat un moment a deixar la manxa al Xavi Zapater guanyant una posició i la seva gratitud.
Al final hem intercanviat sensacions amb gent com lo Dani Terrissé, Josep Barrufet, Josep Gras, Josep Labrador i amic, Jordi Uró, Carles Miralles, Mireia Santesmasses, Dolors Folch i familia...
info i classificacions
By Joan

Carros de Foc Sky runner

Regugi d'Amitges (guarda: lo Valentí)

El dissabte 30, el repte estava servit. Desprès d'un estiu de caminades, entrenaments i d'un previ reconeixement del circuit, vaig veure clar que el dia que afrontes la cursa aniria ultra lleuger(sense frontal, amb 2 pals, un tallavents, guants prims, 2 parells de mitjons, 2 gels, un cinturo amb 2 ampolles amb capacitat de 160ml i 2 barretes) amb 67km i 9200m de desnivell per davant, surto des de Amitges en sentit antihorari, disposat a mantenir un ritme fort però conservador.
Completo la Carros de foc en 12h 21 min 04s, sense arribar a ser un carretó de cendra, ni una brasa roent. La carrera ha estat tot un èxit...nomes dir que vaig sortir l'últim del refugi i vaig arribar el primer. Increïble!
Deixo enrere les valls; ja no giro el cap i tan sols les pròximes petjades estan en la meva ment. No vull saber que es el que he fet ni el que m'he deixat de fer per estar aquí en aquest moment, només anel.lo en gaudir d'aquest instant.
Menjo desnivell rere desnivell i nomes a falta de uns pocs collats, començo a pensar que me'n falten 2 per acabar, que desprès és costa avall, que ja s'acaba i el ritme és bo.
Penalitzo en algun moment, però no importa gaire. Somio en les 11h, no soc realista de l´esforç que això representa, només penso en trepitjar be i que res em faci mal.
Una espremuda mes i de repent em trobo encarant les ultimes rampes per pujar a Amitges.
M´agraden els carros. Perquè?
Es la cursa amb més personalitat pròpia que conec, ets tu i el teu mon, esforçant-te per ser i persistir en aquest moment, fent el millor que saps fer, posant un peu davant de l'altre, observant, escoltant aquesta maquina perfecte que es el teu cos, aquest que has ensinistrat per fer això i molt més.

Gracies als companys d'entrenaments per fer del patiment quelcom amè.
Ara, el formar part del top ten, el haver fet un bon registre, els crits d'ànims i aplaudiments rebuts, ja son un record més, un altre volàtil sentiment, que encara mes em ratifica sobre: el "res val la pena" per la gent que no esta viva...però aquest no es el nostre cas...seguim endavant digerint amb il·lusió. Les ultra trails enganxen com tot el que es fa amb il·lusió.

web Carros de foc

toni arbones